La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha començat el seu discurs de l’estat de la Unió davant el Parlament Europeu amb una frase impactant: “Europa està en combat”. És, ha aclarit, “un combat pels nostres valors”. Von der Leyen ha intervingut en el moment de màxima feblesa del projecte europeu des de la creació de la Comunitat. Poques hores després que Polònia hagi abatut drons russos que han penetrat en l’espai aeri polonès. La líder europea ha qualificat aquest episodi d’”atac sense precedents” i ha mostrat tot el seu suport a Varsòvia.
Ursula von der Leyen sabia que Gaza és ara mateix una tragèdia que posa en evidència totes les contradiccions d’Europa. Per això, després de mostrar bel·ligerància envers Rússia, ha endurit el to envers Israel: “El que està succeint a Gaza sacseja la consciència del món, amb persones assassinades mentre esperen menjar”. “La fam provocada per l’home mai pot ser una arma de guerra, això s’ha d’acabar”.
Ha criticat l’asfíxia financera de l’Autoritat Palestina i l’ocupació il·legal a Cisjordània, acusant Israel -modulant molt les seves paraules- de minar la solució de dos estats. “El que està passant a Gaza és inacceptable”, ha proclamat. Però ha admès la dificultat de la UE per fixar una política clara davant el conflicte a Gaza, admetent que “Europa ha de fer més”. Ho ha dit l'endemà que el govern espanyol qualifiqués de "genocidi" el que està fent Tel Aviv i anunciés un paquet de mesures contra el govern israelià que inclou l'embargament d'armes i la prohibició d'entrada a Espanya dels ministres ultres.
Ha esmentat -en referència a Espanya- que alguns països europeus han anat més enllà pel seu compte i ha anunciat un conjunt de mesures suspès l’acord bilateral amb Israel i que proposarà sancions als “ministres extremistes i els colons violents”, així com la suspensió parcial de l’acord d’associació comercial amb Israel, però ha reconegut d’antuvi que serà “difícil” trobar una política unànime.
Ha anunciat un fons per a la reconstrucció de Gaza, un esforç internacional que es farà junt amb els països de la regió. La política alemanya s’ha proclamat “amiga d’Israel” i ha assenyalat que no pot haver espai per a Hamàs, proclamant que l’única solució del conflicte passa per garantir “la seguretat per a Israell i un futur segur per a tots els palestins”, exigint un alto el foc immediat. Però tenint clar que, a llarg termini, l’única via passa per l’existència de dos estats.
L’actitud de la UE davant l’ofensiva israeliana sobre Gaza s’ha mogut enmig de les ambigüitats. Precisament ahir el govern espanyol va endurir el seu discurs sobre la franja qualificant de “genocidi” l’actuació de Benjamin Netanyahu i el seu govern. Avui, davant el Parlament Europeu, Von der Leyen ha fet un esforç per acostar-se a la posició espanyola.
L’“estómac” d’Europa
Però ha estat Rússia i el règim de Putin com a gran amenaça el bloc inicial del discurs, que ha apel·lat contínuament “Té Europa estómac per aquest combat, té la destresa política per arribar a acords o volem lluitar entre nosaltres?”, ha preguntat a la cambra, reclamant unitat entre els socis europeus. “Llibertat i independència són les coses per les quals lluita avui Ucraïna”, ha clamat la política alemanya, que ha afirmat que s’està conformant un nou ordre mundial basat en el poder, “un món d’ambicions imperials i guerres imperials”.
Von der Leyen ha assegurat que la guerra a Ucraïna ha de concloure amb una “pau justa” i ha posat en valor l’esforç de la UE per fer costat a Kíiv, un esforç renovat després de les “imatges incòmodes d’Alaska”, ha dit en relació a l’encontre entre Donald Trump i Vladímir Putin. Ha afirmat que calen “més sancions” contra Rússia i més mesures per dur el Kremlin a una taula de negociacions. Però ha advertit que després d’aquest conflicte, “Putin continuarà amb la seva economia de guerra”.
El punt fort del discurs de la líder europea ha estat la defensa, advocant per dotar Europa d’una estratègia militar autònoma, una UE que “defensarà cada centímetre quadrat del seu territori”, anunciant un semestre europeu de la defensa. Ha fet una crida perquè Europa esculli d’una vegada quin vol que sigui el seu destí.
Una indústria "feta a Europa"
Von der Leyen ha exposat les urgències de la producció europea, advocant per unes indústries que “han de ser més ràpides, intel·ligents i europees”. Ha insistit en la necessitat imperiosa d'avançar envers la plena sobirania productiva, anunciant que es crearà la modalitat de "fet a Europa" a l'hora de decidir les contractacions públiques. També ha fet una defensa pragmàtica del controvertit acord aranzelari amb els Estats Units, assegurant que no haver tancat un acord hagués generat una situació molt perillosa de "caos" i subratllant la rellevància estratègica de les relacions comercials amb la potència nord-americana.
La dirigent alemanya, membre de la CDU que torna a tenir la cancelleria en el seu país, va ser reelegida al capdavant de la Comissió després de les eleccions europees del juny del 2024, que van suposar un gir a la dreta al continent, tot i menor a l’esperat. Von der Leyen ha posat en valor els aspectes més destacats d’aquest primer any de mandat, que va començar amb la signatura de l’acord comercial amb els països del Mercosur. Aquest any de mandat va tenir un moment molt controvertit el 27 de juliol, amb l’acord aranzelari de la UE i l’Administració Trump.
