El dijous anterior al Dimecres de Cendra (dia en què comença la Quaresma) és conegut com a Dijous Gras o Llarder: és tradicional atipar-se de botifarra d'ou i coca de llardons. Durant aquests dies, també és habitual que s'organitzin àpats comunitaris amb moltes calories, ja sigui els ranxos de Ponts i de Vidreres, les arrossades d'Albons i Bagà...
El Carnestoltes arriba divendres per proclamar l'inici de les festes, que dissabte i diumenge es viuen amb tota intensitat. A Vilanova i la Geltrú, les colles ja ho tenen tot a punt per llançar-se per sobre quilos i quilos de caramels, diumenge, esperonades per les ordres del Moixó Foguer, un home nu emplomat que espanta els despistats. Els gegants bojos de Solsona també tenen ganes de sortir a divertir-se i escarnir els seus models, els gegants oficials de la vila, en un Carnestoltes del tot allunyat del model de festa propi del Brasil. Solsona, doncs, és l'antítesi del carnaval sitgetà, que dimarts es mostra amb tot l'esplendor amb la rua de l'Extermini, alimentada durant anys per la pugna entre les entitats Casino Prado Suburense i Societat Recreativa El Retiro.
Tanta festa acaba amb les energies del rei Carnestoltes, que dimecres mor sense que els metges puguin fer-hi res. Els fidels que té a Terrassa acompanyen el fèretre en processó, en un dels enterraments de la sardina més lluïts de Catalunya.
