El PP no ha capitalitzat la polarització independentista. Foto: ACN

Sensació agredolça en el si del Partit Popular Català (PPC). En les eleccions més polaritzades de la història -definides pel propi Mariano Rajoy com a "més importants que les generals"- la formació amb prou feines ha rascat 50.000 vots més que Aleix Vidal-Quadras el 1995 (471.197 ara per 421.752 fa disset anys). Alícia Sánchez-Camacho pot presentar-se a Madrid amb els deures fets, havent pujat un escó, però sense acomplir la gran pujada que inicialment havia pogut calcular.

El culpable, des del seu punt de vista, és clar: Ciutadans (C's). Tot i que la formació d'Albert Rivera també advoca per la unió amb Espanya, des del PPC se la veu com la responsable d'haver frustrat un augment electoral que hauria pogut ser històric. Alícia Sánchez-Camacho, preguntada per TV3, no va tenir més remei que acabar reconeixent que C's és una formació "d'esquerres" i, el PPC, "de centre-dreta". CiU, tradicionalment, s'ha autodefinit "de centre". Un matís important.

I és que, per molt partidari de la unió amb Espanya que hom sigui, la vaga general del 14 de novembre es feia, precisament, contra les polítiques del PP. L'abans anomenada "Rosa de foc" no veu clar llençar-se en mans d'una formació "de centre-dreta", i ara té C's com a altaveu.

A l'emblemàtica Badalona, on el popular Xavier García-Albiol hi governa en minoria, el PSC ha estat la primera força política. I CiU, la segona. El centre-esquerra i el centre, primers, i el centre-dreta, en tercer lloc. Així, doncs, com és que Albiol governa la ciutat? Aquí i arreu d'Europa, el seu missatge -que organitzacions com SOS Racisme han titllat de proper al de Plataforma per Catalunya (PxC)- cala arreu del món en l'electorat "de centre-esquerra". I, en aquesta campanya electoral, Sánchez-Camacho pràcticament ni n'ha fet bandera.