La Generalitat va tancar el 2020 amb un dèficit oficial equivalent al 0,4% del PIB, inferior al 0,62% del 2019. Per sota, per tant, del 0,7%-0,8% previst a finals d'any, però també del 0,9% real que computa l'executiu en brut i que es veu reduït per criteris comptables d'última hora, segons ha fet públic aquest dilluns. A què es deu, doncs, que el dèficit real sigui del 0,9% (1.870 milions) i que l'oficial només reflecteixi un 0,4% (768 milions)?

Per una banda, el resultat positiu de determinades empreses públiques i universitats ja reduiria la xifra fins al 0,7%, mentre que les altres dècimes caurien per ajustos comptables extraordinaris i notificats retrospectivament per l'Estat en relació a la comptabilització dels fons europeus, les inversions i rebaixes dels peatges en autopistes, i determinades despeses en entitats de l'àmbit de la salut. Malgrat tot, el dèficit encara se situa encara per sobre del 0,2% que havia fixat l'Estat com a objectiu de referència, per bé que les obligacions d'estabilitat estan oficialment suspeses a nivell europeu.

Així mateix, aquests ajustos comptables -que normalment fan augmentar el dèficit oficial, no reduir-lo- no responen a ingressos extraordinaris, motiu pel qual la Generalitat ha cobert el dèficit complet per ara amb recursos propis i endeutament. Segons destaca l'executiu, s'ha clos el 2020 "amb la despesa no financera executada més elevada de la història", de 32.151 milions, uns 5.079 milions més que el 2019 (increment del 19%).

La major part d'aquest increment s'ha destinat a salut (2.861 milions), però també ha augmentat la despesa el Departament de Territori i Sostenibilitat (+33%), Treball, Afers Socials i Famílies (+18%), Empresa i Ocupació (+23,9%) i Cultura (+45,9%). En concret, el Govern subratlla que la quantitat orientada a ajudes directes als sectors i col·lectius afectats, que el 2020 van assolir els 880,2 milions, un 24,2% de la despesa causada per la Covid.

Una política que, segons destaca, s'ha mantingut aquest 2021 i ja assoleix els 1.720 milions des de l'inici de la pandèmia, situant-se clarament com el territori que més ajudes directes ha atorgat fins ara. En concret, 221,1 euros per habitant, quasi doblant els que se situen darrere, Castella-la Manxa (118,3) i País Valencià (114,8), i molt més que Madrid (52,8), Andalusia (39,2) i Galícia (21,4), entre d'altres, segons els seus càlculs.

Malgrat tot, la Generalitat insisteix que el retard de l'Estat en la suspensió de l'objectiu de dèficit (acordat el 5 d'octubre) i el retard en l'arribada dels fons Covid extraordinaris (el primer ingrés va arribar el 30 de juliol) van dificultar la previsió econòmica i una major despesa durant l'any passat.