Catedràtics de dret penal de l'Estat promouen un manifest per derogar la «cadena perpètua»

El debat sobre la idoneïtat de la presó permanent revisable a l'estat espanyol torna a escalfar l'ambient. Ho fa aquest dijous en l'àmbit polític, al Congrés dels Diputats. Però també al Tribunal Constitucional, on el PSOE va presentar un recurs d'inconstitucionalitat, i en l'àmbit acadèmic. L'últim moviment contra aquesta pena -que és la màxima que s'aplica per delictes greus a Espanya- l'han donat més d'un centenar de catedràtics de dret penal d'arreu de l'Estat, que han impulsat un manifest per reclamar la derogació del que consideren que és una vulneració de drets.

La presó permanent revisable es va aprovar el 2015 al Congrés gràcies a la majoria absoluta del PP. Llavors, els populars van aprofitar l'onada d'indignació originada pel crim de Marta del Castillo, i malgrat que diversos partits van demanar la seva posterior derogació, Ciutadans i el PP consideren que la mesura s'ha d'endurir encara més. La visió dels acadèmics, però, és una altra. Els catedràtics signants, -entre els quals es troba Joan Queralt, Jesús María Silva Sànchez o Juan Antonio Lascuraín, qui ha impulsat l'escrit- creuen que la pena "no ajuda a crear una societat millor". Aquests són els principals motius:

- La cadena perpètua no és eficaç per evitar delictes greus.
Segons els catedràtics que han subscrit el text, aquesta pena no té efectivitat i, a més, compromet els valors fonamentals d'una societat democràtica. 

- No és més dissuasiva del que ja són les penes existents de fins a 30 anys per un delicte greu, i fins a 40 anys, que s'imposa per la comissió de diversos delictes.
En aquest punt, els experts creuen que no s'ha demostrat que aquesta pena serveixi per evitar la reiteració delictiva, que sí que s'aconsegueix disminuir a través de mesures de llibertat vigilada i altres mecanismes del sistema penitenciari. 
 
- La presó permanent revisable altera els valors de justícia d'una societat democràtica. 
Els catedràtics recorden que l'article 15 de la Constitució prohibeix "penes inhumanes" i, en aquest cas, es permet l'empresonament de per vida, sense que la pena pugui disminuir en funció del comportament del pres. A més, compromet el mandat de reinserció social dels condemnats, que es contempla en l'article 25.2 de la Constitució, i impossibilita que els presos tinguin l'oportunitat de quedar en llibertat totalment reinserits.

- La restitució de la cadena perpètua és un "cas excepcional" europeu, en un Estat que ja contempla condemnes molt altes.
La presó permanent revisables es va reinstaurar el 2015, després que el 1928 se suprimís. Aquesta es la principal diferència entre l'Estat espanyol i altres ordenaments democràtics europeus. Per això, i malgrat que la pena no ha estat vetada pel Conveni Europeu de Drets Humans del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), els catedràtics recorden que el codi penal espanyol ja reflexa condemnes molt altes, que contrasten amb les de Suècia, Anglaterra, Alemanya o França.

- La presó permanent revisable podria ser inconstitucional. 
Els acadèmics apunten la possibilitat que la cadena perpètua pugui ser contrària al Conveni Europeu de Drets Humans, precisament pel fet que la revisió hagi de ser per sobre dels 25 anys com a mínim i, en alguns casos, 35 anys. A més, alerten que no existeixen programes penitenciaris específics que contemplin la reinserció del pres. 

- No és una bona llei. 
Més enllà de la possible inconstitucionalitat de la presó permanent revisable, els catedràtics asseguren que aquesta mesura "no fa que la societat sigui millor", ni evita que es produeixin més delictes greus. Per contra, comporta un deteriorament dels valors democràtics de la societat.