Convergència Democràtica celebrarà el seu divuitè congrés aquest divendres i engegarà l’endemà el procés de fundació d’un nou partit. S’hi aprovaran les bases ideològiques i organitzatives i, posteriorment, el 23 de juliol tindrà lloc el congrés que renovarà la cúpula de la formació. Més enllà de la qüestió del nom de la nova CDC, que se sabrà el mateix divendres, hi ha un seguit d’incògnites que envolten el congrés.
 
Els “riscos” d’un congrés assembleari. El congrés convergent és obert a militants (a partir d’ara es diran associats), simpatitzants i a tots aquells que es vulguin implicar en el nou projecte. En principi, són cridats a assistir-hi les més de 10.000 persones que van participar en el torn obert iniciat el març passat. Quants congressistes s’inscriuran? No se sap però podrien ser quatre o cinc mil persones, el que equival a un congrés assembleari. Els congressistes hauran d’optar per inscriure’s en una de les dues ponències a debatre, la ideològica i l’organitzativa. Dins de CDC més d’un dirigent es pregunta com es gestionarà un debat en una sala amb dos o tres mil participants. Tot una experiència inèdita en un partit que ho ha estat molt poc d’assembleari.     

Un partit, dos presidents. Al llarg del debat congressual s’ha plantejat la possibilitat de separar els càrrecs institucionals dels de partit, seguint el model del PNB. Però això no treu que la nova CDC neix amb una realitat inesperada només fa uns mesos. El 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és un nou protagonista i ha de conviure en la direcció de la formació amb el seu predecessor, Artur Mas, que presidirà el nou partit. No hi ha perill d’un xoc de legitimitats, i els dos presidents mantenen una relació cordial. Però fonts del partit asseguren que no és el mateix entre l’entorn de Palau i l’entorn de Còrsega. Hi ha algunes tensions, potser inevitables en aquest tipus d’escenaris. També hi han estat sovint en el si del PNB.
 
La CUP, entre el govern i el partit. Hi ha voluntat d’evitar al màxim les contradiccions entre el Govern de Junts pel Sí i la nova CDC. Però el cert és que es tracta d’un tema que caldrà gestionar i que remet també al tema dels dos presidents. Puigdemont presideix un executiu de coalició que ha de tirar endavant el full de ruta de la legislatura. Mas liderarà un partit que ha de reforçar-se en relació a la resta de forces sobiranistes, especialment ERC. El primer repte vindrà els propers mesos, quan es debati la qüestió de confiança al Parlament, amb la CUP pel mig. Es detecten matisos entre el to emès des de Còrsega, més agressiu contra els cupaires, i la voluntat expressada des de Palau de preservar al màxim la unitat sobiranista. Si es pot.

Nova política i necessitat de cohesió. El congrés del 8-10 de juliol assenyalarà el model de partit que s’adoptarà i la proposta de bases organitzatives que s’ha tramès ja dóna per més que probable la instauració de les primàries per elegir els càrrecs principals i la limitació de mandats. Però quan es planteja el tema de les incompatibilitats, s’ofereixen tres opcions, que contemplen que sigui compatible pertànyer a la direcció executiva i mantenir algun càrrec institucional. D’altra banda, no hi ha unanimitat entre els diversos corrents del partit sobre el model de direcció, cosa que s’haurà de substanciar durant el congrés. La proposta de Generació Llibertat, el sector més radical a favor de la renovació, d’optar per una direcció col·legiada, xoca amb la voluntat de sectors de la direcció de sortir del procés congressual amb un lideratge fort.

Una partida llarga. El congrés del 23 de juliol, elegirà la nova direcció. Però segons apunten membres de CDC, la lluita pel poder en el partit pot ser més llarga. De fet, amb posterioritat a la renovació de la nova cúpula, caldrà elegir també les direccions territorials, que es podria produir a partir del setembre. Hi haurà aquí la gran batalla pel control del partit a Barcelona, plaça forta que determinarà una part de les correlacions internes. Però hi ha moviments interns que s’aniran produint en el futur immediat i que seran els que acabaran conformant els equilibris definitius, com la consolidació del president Puigdemont i l’estructuració del poder municipal del partit.