Carles Puigdemont, alcalde de Girona, i Oriol Pujol, sobiranistes i integrants del nou estat major de CDC. Foto: CDC"Som nacionalistes catalans, demòcrates i progressistes, i treballem per una societat justa,solidària i lliure". Aquest és el tagline descriptiu de Convergència Democràtica de Catalunya en els seus estatuts. Una divisa que podria incorporar "i tot allò que faci falta". Una definició que es vol certificar en el 16è congrés que la formació celebrarà a finals de març, que com assegura el futur secretari general, Oriol Pujol, reblarà que CDC més que una ideologia és "la seva gent".
En aquest sentit, el lema del conclave "Una manera de ser, una manera de fer" vol certificar allò que Oriol Pujol defineix "la cosa convergent". Aquell element de la genètica del partit nacionalista fundat fa 30 anys que els ha permès sobreviure amb poc poder institucional. Un motlle prou resistent i adaptable per encabir amb comoditat en una mateixa estructura a "liberals, socialdemòcrates, sobiranistes i independentistes i social cristians". "Som una Nació, nosaltres decidim aquest és el nostre sentit" assegurava l'actual número dos de CDC aquest dissabte davant la pedrera del partit als que advertia no caure en cants de sirena que volen fer perdre a la formació la seva "centralitat, aquella cosa convergent i convertir-la en una franquícia".
Amb aquesta idea de centralitat política i recordant que el president del partit, Jordi Pujol, i el mateix líder Artur Mas, van votar "Sí" a la independència, Pujol insisteix que el conclave ha de servir per "convertir el sobiranisme en la centralitat política del país". Una posada al dia del que el seu pare va fer amb el nacionalisme però sense aventurar-se en camins poc definits.
"Sabem el perquè però ens falta el com", avisa Pujol que apel·la en aquest congrés "a l'actitud, al sentit d'estat, al tocar de peus a terra, a l'ànima de convergent composta d'èpica, espiritualitat, d'ànim de compromís amb el país" per mantenir intacte l'instrument per fer de Catalunya un "país lliure i pròsper". Així doncs, el sottolema del conclave es podria escriure com a "sobiranistes sí, però sense perdre la cosa convergent". Mil nou-cents delegats, la gran majoria d'entre 31 a 51 anys, així ho decidiran a Reus en el moment que acumula més poder institucional de la seva història.
