La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha estat avui al Cercle d'Economia, només uns dies després que l'entitat hagi presentat un document on reclama un partenariat entre el sector públic i el privat per resoldre el greu problema de l'accés a l'habitatge. La ministra ha intervingut davant dels empresaris en ple debat sobre la llei d'habitatge, aprovada l'any passat, i ha assenyalat que l'objectiu és passar de l'1,5% de parc públic existent al 9%, la mitjana europea. .
Un dels punts forts de la llei és l'índex que limita el preu del lloguer en les zones més tensionades. Aquest topall, defensat per la ministra, és criticat pel Cercle, com també el percentatge d'habitatge protegit en les noves promocions de sòl, que segons el projecte defensat pel ministeri ha de ser del 40%. El director general del Cercle, Miquel Nadal, ha assenyalat que són mesures lloables en la intenció, però que poden ser contraproduents perquè desmotiva el sector privat. Ha afirmat que el tema de l'habitatge "no és un problema general, però sí que afecta sectors importants".
Isabel Rodríguez ha elogiat la "serietat" del Cercle i ha dit que coincideix en el diagnòstic, però que la dimensió del problema sí que és "molt més transversal que fa uns anys", tot explicant que hi ha moltes persones que treballen en serveis socials ("els qui ens cuiden") que afronten la gravetat del problema. "És també un problema global, no només d'aquí", ha dit, sinó de totes les economies avançades.
La ministra ha assegurat que hi ha voluntat política i es disposa dels recursos necessaris per una política d'habitatge ambiciosa, invocant per una "aliança de país", que vagi més enllà del terreny polític. Ha presentat els principals eixos de la seva política, el primer dels quals és incrementar el parc públic d'habitatge fins arribar al nivell europeu, d'un 9%, recorrent als fons de recuperació. Ha explicat que s'han signat convenis per construir 25.000 habitatges, uns 5.000 a Catalunya. Ha explicat que el proper semestre es començarà a treballar el nou pla d'habitatge, amb un objectiu inicial de 184.000 habitatges, a través d'organismes com el Fons Social d'Habitatges o la Sareb.
Miguel Trias i Carmina Ganyet, de la junta del Cercle, han demanat a la ministra que es reforci la seguretat jurídica i no es faci recaure en el sector privat el cost de l'habitatge social: "El que necessitem és atreure inversors professionals i actualment recau en el propietari tot tipus d'impagament". Rodríguez ha afirmat que un 95% de propietaris són petits i que la llei posa sobre la taula instruments de garantia als propietaris, que pot facilitar que els poders públics afrontin situacions de morositat, però que la majoria de comunitats autònomes no ho han posat en marxa. Ganyet i Trias han reclamat que no es demonitzi el sector privat, i han preguntat per com està la tramitació de la llei del sòl, propugnada per PSOE i PNB.
Nadal ha exposat els elements centrals del document de l'entitat econòmica, que reclama un increment de l'oferta d'habitatge de lloguer, tant protegit com de mercat, que les polítiques d’habitatge es vehiculin preferentment a través de la despesa pública en lloc de fer-ho, com fins ara, a través de la regulació, i que la política d'habitatge es basi en la concertació entre el sector públic i el privat. Nadal ha subratllat la manca d'oferta tant de lloguer a preus de mercat com d'habitatge social.
L'entitat econòmica aposta per introduir la figura del lloguer concertat subvencionat per a famílies o individus vulnerables, establir un mecanisme de garanties públiques al cobrament de lloguers i no aplicar la regulació del preu del lloguer prevista a la llei. Segons el Cercle, la regulació del preu del lloguer desincentiva l'oferta a llarg termini i a curt termini té efectes com la reconversió de lloguers regulars en modalitats informals (com poden ser els lloguers d'habitacions, de temporada, etc.) que van en perjudici dels llogaters efectius i potencials.