El 10 de juliol de 2010 a la tarda Barcelona va bullir amb una gran manifestació que s'havia convocat per protestar contra la retallada de l'Estatut i va acabar convertint-ne en la primera demostració de força de l'independentisme de l'actual cicle polític. Probablement, la marxa d'aquella càlida jornada d'estiu va esdevenir el punt d'inici del procés sobiranista –malgrat que es pot situar abans amb la primera consulta d'independència d'Arenys de Munt o, posteriorment, amb la manifestació de la Diada del 2012-.
Entre un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, i un milió i mig, segons Òmnium Cultural, van omplir el passeig de Gràcia i la Gran Via de Barcelona. La marxa l'havia convocat l'entitat amb el lema "Som una nació, nosaltres decidim" després de dies d'estira i arronsa amb l'executiu encapçalat per José Montilla per una pancarta que apostava pel dret a decidir. Finalment, hi van participar tots els presidents vius de la Generalitat i el Parlament –Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Ernest Benach, Joan Rigol, Heribert Barrera i el mateix Montilla- que van desfilar per darrera una senyera (mentre que la resta de polítics ho feien a la capçalera pròpiament dita).

Estelades a la manifestació del 10-J a Barcelona Foto: Adrià Costa
La marxa, amb certa lògica autonomista ja que responia el cop de porta del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, es va convertir en un clam independentista. També van ser destacables els crits contra la classe política en general criticant que ocupessin la capçalera de la manifestació. Un clima, inèdit fins aquell moment, que en part pot explicar l'actual discussió sobre el paper de la "societat civil" i els "polítics en actiu". L'únic incident de la càlida tarda-vespre van tres intents lleus d'agressió sense conseqüències cap al president Montilla. El polític del PSC es va haver de refugiar al Departament de Justícia d'on va ser evacuat quan van arribar reforços policials.
La manifestació de fa cinc anys –la tercera massiva després de dues marxes en favor del dret a decidir del febrer de 2006 i del desembre de 2007- va ser un autèntic punt d'inflexió ja que mai abans els crits d'independència havien ressonat d'una manera tant multitudinària. Posteriorment, ja amb l'ANC com a catalitzador del sobiranisme cívic, arribaria la gran marxa de la Diada del 2012, la Via Catalana del 2013 de sud a nord del país i la V del 2014. El Concert per la Llibertat i, sobretot, una consulta del 9-N transformada en procés participatiu després de l'enèsim cop de porta del Constitucional són les altres mobilitzacions d'aquest període. Ara, les difícils negociacions de cara a les eleccions del 27 de setembre condicionen la Diada del 2015 on l'objectiu és omplir la Meridiana amb la denominada Via Lliure cap a la República Catalana.

Tots els presidents vius del Parlament i la Generalitat a la manifestació del 10-J a Barcelona Foto: Adrià Costa
Fotos de la manifestació del 10-J del 2010 a Barcelona (Adrià Costa)
Fotos de la manifestació 10-J, les imatges dels ciutadans
Més de 300 galeries de fotos del procés sobiranista a NacióFotos.cat

Artur Mas, al costat de Joan Puigcercós, a la manifestació pocs mesos abans de ser president. Foto: Adrià Costa
Recorregut per les principals mobilitzacions de la societat catalana
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3WlSI1GxNjs[/youtube]