Al llarg dels darrers anys, una part dels periodistes d'aquest país van assumir una lluita -desigual, i amb poc suport social- per la despartidització dels mitjans públics. El debat es va plantejar de forma clara i assenyalant exactament quina ha estat la responsabilitat dels polítics en la percepció social de governamentalisme/partidisme de la informació que reben des de les emissores públiques.
El cas és que, vist amb perspectiva, aquesta pugna professional ha acabat en derrota, almenys de moment. Els partits han seguit negociant les quotes corresponents a la seva influència i no han tingut cap escrúpol a l'hora d'utilitzar els mitjans públics per col·locar tota mena de personal sobrant, normalment amb sous astronòmics. Això, per cert, inclou el Consell de l'Audiovisual, on els partits han actuat més o menys igual en la major part dels casos.
Així que és una bona notícia que es redueixin organismes com el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que sembla que passarà de dotze membres a cinc.
Tot i que, malauradament, encara en quedaran cinc.
ARA A PORTADA
Publicat el 14 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Segones Creus de Sant Jordi del postprocés: «Cal que insistim en allò que ens uneix»
-
Política
Els canvis fiscals no inquieten (per ara) els promotors del Hard Rock
-
Política
El Parlament investigarà les irregularitats i els casos de violència sexual a la DGAIA
-
Política
Rull es compromet a fer «totes les gestions» perquè la Bressola pugui obrir el Liceu
-
Política
El Govern crearà una direcció general d'IA i habilitarà un nou portal de subvencions per reduir terminis
-
Política
Barcelona i 15 ciutats europees volen 300.000 milions d'euros anuals contra la crisi d'habitatge