Al llarg dels darrers anys, una part dels periodistes d'aquest país van assumir una lluita -desigual, i amb poc suport social- per la despartidització dels mitjans públics. El debat es va plantejar de forma clara i assenyalant exactament quina ha estat la responsabilitat dels polítics en la percepció social de governamentalisme/partidisme de la informació que reben des de les emissores públiques.
El cas és que, vist amb perspectiva, aquesta pugna professional ha acabat en derrota, almenys de moment. Els partits han seguit negociant les quotes corresponents a la seva influència i no han tingut cap escrúpol a l'hora d'utilitzar els mitjans públics per col·locar tota mena de personal sobrant, normalment amb sous astronòmics. Això, per cert, inclou el Consell de l'Audiovisual, on els partits han actuat més o menys igual en la major part dels casos.
Així que és una bona notícia que es redueixin organismes com el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que sembla que passarà de dotze membres a cinc.
Tot i que, malauradament, encara en quedaran cinc.
Publicat el 14 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Cerdán a la presó, Zapatero amb Puigdemont: qui guanya i qui perd amb el terratrèmol al PSOE?
-
Política
Collboni remunta i ja és l'únic polític que aprova al baròmetre de Barcelona
-
Política
La preocupació per l'habitatge bat un nou rècord a Barcelona i ja supera la seguretat
-
Política
Cuca Gamarra deixarà de ser la mà dreta de Feijóo al PP
-
Política
Sánchez s'escuda en la «contundència» del PSOE contra la corrupció després de l'empresonament de Cerdán
-
Política
El PSC i ERC treuen ferro a les paraules de Montero i garanteixen un «finançament singular per Catalunya»
ARA A PORTADA
