Calma a Londres mentre continua el desplegament policial massiu. Foto: Reuters

Richard Mannington Bowes, l'home de 68 anys que estava en coma després de ser atacat durant els disturbis de dilluns a la nit a Earling, a Londres, ha mort a l'hospital. Amb aquesta, són cinc les víctimes mortals com a conseqüència dels greus disturbis que hi ha hagut a la capital anglesa i a altres ciutats del país durant quatre nits consecutives, amb saquejos i atacs per part de milers de joves encaputxats. Bowes ha mort aquesta matinada a l'hospital després de ser atacat al carrer Springbridge d'aquest suburbi londinenc, quan intentava apagar un incendi. La policia està investigant l'autor o autors i demana la col·laboració de testimonis per trobar els culpables.

Scotland Yard ha anunciat la cinquena mort arran dels greus aldarulls, que van començar a Londres i es van estendre a altres ciutats, com Manchester i Birmingham. L'home tenia greus ferides al cap i estava a l'hospital en coma des de dilluns.

Abans, els disturbis havien provocat la mort a quatre persones més. 

Les altres víctimes són Haroon Jahan, de 21 anys, Shazad Ali, de 30 anys i Abdul Musavir, de 31, que intentaven protegir una gasolinera dels atacs dels revoltats, quan van ser atropellats per un cotxe a tota velocitat, a Birmingham. L'altre mort és un jove que va aparèixer mort per un tret dins d'un cotxe a Crydon, sense que estigui clar si té a veure amb els aldarulls. Tot plegat, després de la segona nit consecutiva de calma mentre continua el desplegament de milers de policies a Londres i a la resta de grans ciutats.

Cameron estudia "controlar" les xarxes socials

El primer ministre britànic, David Cameron, està treballant amb la policia, els serveis d'intel·ligència i la indústria de les comunicacions per prohibir l'accés a les xarxes socials als joves que les utilitzen per planificar actes de violència, desordres públics o crims. Així ho ha assegurat Cameron durant la seva intervenció, aquest dijous, al parlament britànic, on ha donat explicacions sobre els problemes que ha patit Anglaterra en els darrers dies. "Tothom que ha vist aquestes accions horribles està sorprès per com es van organitzar a través dels mitjans socials", ha dit Cameron. "La lliure circulació de informació es pot utilitzar per bé, però també per mal", ha afegit.

"Quan la gent utilitza les xarxes socials per la violència els hem d'aturar", ha defensat Cameron. "Per això estem treballant amb la policia, els serveis d'intel·ligència i la indústria per mirar si estaria bé prohibir a la gent comunicar-se a través d'aquestes pàgines webs i serveis quan sabem que estan planificant violència, desordres i crims".

El primer ministre britànic ha demanat a Twitter i Facebook que retirin totes les imatges i vídeos que tinguin on es mostrin actes de vandalisme a Anglaterra. "Tots han de pensar en la seva responsabilitat i en retirar aquestes imatges", ha dit Cameron en resposta a un diputat britànic.

La policia britànica ja ha fet un nombre important d'arrestos a través d'informació aconseguida a través de les xarxes socials, incloent Facebook i, especialment, BlackBerry Messenger, el dispositiu privat de xat telefònic que molts dels responsables dels disturbis van fer servir per comunicar-se. De fet, BlackBerry ja ha anunciat que col·laborarà amb Scotland Yard en les investigacions.

Les intencions de Cameron de fer "tot el que calgui" per aturar les revoltes i detenir-ne els responsables poden topar aviat amb grups per la defensa de la llibertat d'expressió. Especialment complicada és la petició de retirar l'accés a les xarxes socials en un país com el Regne Unit, on es defensa molt la llibertat d'expressió. D'altra banda, Cameron també ha remarcat que no tindrà cap mena de remordiment "sobre drets humans" per publicar les imatges dels sospitosos dels aldarulls perquè la gent els pugui identificar. A més, Cameron ha demanat a les televisions estatals que cedeixin a la policia totes les imatges dels disturbis que no hagin difós, per tal de detenir possibles responsables. Amb tot, això també compta amb una forta oposició de la BBC, que ja ha alertat que fer tal cosa suposaria una ruptura de la independència dels mitjans.