01
de juny
de
2019, 09:35
Actualitzat:
10:25h
Les preferències electorals del país han variat molt en els darrers anys, però segurament on han canviat més és a l'àrea metropolitana de Barcelona. Entre les eleccions municipals del 2011 i les de diumenge passat, els resultats dels diversos partits no tenen quasi res a veure, excepte pel que fa al PSC, que ha recuperat el primer lloc, però després de perdre'l durant diversos anys. Segurament, la diferència més notòria és que ERC quasi ha quintuplicat el nombre de vots i ha passat de ser la cinquena força a consolidar-se tres eleccions seguides com la segona en aquests 36 municipis on es concentra bona part de la població catalana.
En les municipals del 2011, els republicans van obtenir un dels pitjors resultats de la seva història recent, quedant fora de la majoria de ciutats mitjanes i grans del país -totes, excepte Barcelona i Cerdanyola del Vallès-. En aquells comicis, però, Oriol Junqueras va aconseguir esdevenir alcalde de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), poc després va ser escollit líder del partit i va tenir com una de les seves obsessions créixer sobretot en aquelles zones on ERC i l'independentisme històricament havien tingut poc pes, i particularment a l'àrea metropolitana de Barcelona -però també a la de Tarragona, ciutat on ara el seu partit pot assolir l'alcaldia-.
Aquesta estratègia, basada en obrir les llistes a persones representatives de sectors diversos i aparcar el discurs més essencialista i nacionalista -amb caps de llista castellanoparlants com Gabriel Rufián com a cas paradigmàtic, el 2015-, ha anat donant fruits i progressivament, elecció rere elecció, ha fet incrementar suports. En les municipals del 2011, ERC va sumar-hi tan sols 61.923 vots, però, en les catalanes del 2012, ja va arribar als 178.522. En les estatals del 2015 va trencar el llindar dels 200.000 vots i, en els comicis del Parlament del 2017, va arribar als 358.252, una xifra que pràcticament va repetir el 28-A passat. Diumenge va situar-se en 292.369 vots en les municipals, uns comicis on els partits supralocals acostumen a rebre menys suports.
Torna el cinturó roig
En tot cas, des del 2017, ERC s'ha situat com la segona força metropolitana, llavors per darrere de Cs i, en les recents estatals i municipals, del PSC. Els socialistes, de fet, han recuperat el primer lloc perdut el 2012, tornant a tenyir del seu color el que abans es coneixia com a cinturó roig. Des de llavors, li va prendre el lideratge CiU el 2012, un espai que ha anat caient en picat des de llavors fins a situar-se en cinquè lloc aquest diumenge amb JxCat, amb 129.124 vots, prop d'un terç dels assolits fa set anys -per bé que, en la urna de les europees, el resultat ha estat molt millor-.
Durant aquest període, els comuns també s'han situat en primer lloc en diverses ocasions, com en les municipals del 2015 o en les estatals d'aquell any i del següent. Des de llavors, però, han retrocedit, tot i que situant-se per damunt d'on estaven a l'inici del període analitzat, llavors com a ICV-EUiA -excepte en les catalanes, on sempre treuen pitjors resultats-.
Cs es desinfla respecte les catalanes
En canvi, Cs és a les eleccions al Parlament on treu millors resultats a l'àrea metropolitana. Va ser-hi la força més votada el 2015 i, sobretot, el 2017. En els darrers comicis, però, ha quedat fins i tot molt per sota de la meitat dels vots amb aquells registres excepcionals, evidenciant que el terreny local no és en el que s'hi mou millor -a nivell estatal, de fet, té menys regidors que JxCat-.
El PP és una altra força en clar descens, caient dels 210.593 vots del 2011 als 108.396 de diumenge passat, una patacada que hauria estat major sense les victòries a Badalona i Castelldefels. Tampoc no hi pot celebrar massa els resultats la CUP, la qual té ara més força que fa vuit anys, però tot just va sumar diumenge un terç dels vots aconseguits en les catalanes del 2017 i la meitat de les anteriors municipals.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, pots consultar el seu nom, el partit guanyador i el percentatge de vots i els regidors obtinguts. També es pot fer més o menys gran el zoom del mapa.
Sigui com sigui, el primer lloc del PSC és encara més clar si s'analitzen els partits que s'han imposat a cada municipi, ja que els socialistes ho han fet en la meitat, en 18, amb algunes majories absolutes contundents a Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Sant Boi de Llobregat. ERC i els comuns empaten amb cinc en el segon lloc, mentre que JxCat ho ha fet en quatre. El PP, com ja s'ha dit, ha estat primer en dues ciutats.
L'èxit d'ERC es deu a que, tot i imposar-se a pocs municipis metropolitans -entre ells, però, Barcelona-, ha obtingut resultats relativament bons en quasi tots, de forma força homogènia, essent segona força en prop de la meitat, en 17 -a la majoria dels quals, a més, n'havia perdut la representació el 2011-. Al seu torn, el PSC ha estat segona força en 10 municipis, els comuns i JxCat, a tan sols tres cadascun, i Cs, a un.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, pots consultar el seu nom, el partit guanyador i el percentatge de vots i els regidors obtinguts. També es pot fer més o menys gran el zoom del mapa.
Aquesta estratègia, basada en obrir les llistes a persones representatives de sectors diversos i aparcar el discurs més essencialista i nacionalista -amb caps de llista castellanoparlants com Gabriel Rufián com a cas paradigmàtic, el 2015-, ha anat donant fruits i progressivament, elecció rere elecció, ha fet incrementar suports. En les municipals del 2011, ERC va sumar-hi tan sols 61.923 vots, però, en les catalanes del 2012, ja va arribar als 178.522. En les estatals del 2015 va trencar el llindar dels 200.000 vots i, en els comicis del Parlament del 2017, va arribar als 358.252, una xifra que pràcticament va repetir el 28-A passat. Diumenge va situar-se en 292.369 vots en les municipals, uns comicis on els partits supralocals acostumen a rebre menys suports.
Torna el cinturó roig
En tot cas, des del 2017, ERC s'ha situat com la segona força metropolitana, llavors per darrere de Cs i, en les recents estatals i municipals, del PSC. Els socialistes, de fet, han recuperat el primer lloc perdut el 2012, tornant a tenyir del seu color el que abans es coneixia com a cinturó roig. Des de llavors, li va prendre el lideratge CiU el 2012, un espai que ha anat caient en picat des de llavors fins a situar-se en cinquè lloc aquest diumenge amb JxCat, amb 129.124 vots, prop d'un terç dels assolits fa set anys -per bé que, en la urna de les europees, el resultat ha estat molt millor-.
Durant aquest període, els comuns també s'han situat en primer lloc en diverses ocasions, com en les municipals del 2015 o en les estatals d'aquell any i del següent. Des de llavors, però, han retrocedit, tot i que situant-se per damunt d'on estaven a l'inici del període analitzat, llavors com a ICV-EUiA -excepte en les catalanes, on sempre treuen pitjors resultats-.
Cs es desinfla respecte les catalanes
En canvi, Cs és a les eleccions al Parlament on treu millors resultats a l'àrea metropolitana. Va ser-hi la força més votada el 2015 i, sobretot, el 2017. En els darrers comicis, però, ha quedat fins i tot molt per sota de la meitat dels vots amb aquells registres excepcionals, evidenciant que el terreny local no és en el que s'hi mou millor -a nivell estatal, de fet, té menys regidors que JxCat-.
El PP és una altra força en clar descens, caient dels 210.593 vots del 2011 als 108.396 de diumenge passat, una patacada que hauria estat major sense les victòries a Badalona i Castelldefels. Tampoc no hi pot celebrar massa els resultats la CUP, la qual té ara més força que fa vuit anys, però tot just va sumar diumenge un terç dels vots aconseguits en les catalanes del 2017 i la meitat de les anteriors municipals.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, pots consultar el seu nom, el partit guanyador i el percentatge de vots i els regidors obtinguts. També es pot fer més o menys gran el zoom del mapa.
Sigui com sigui, el primer lloc del PSC és encara més clar si s'analitzen els partits que s'han imposat a cada municipi, ja que els socialistes ho han fet en la meitat, en 18, amb algunes majories absolutes contundents a Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Sant Boi de Llobregat. ERC i els comuns empaten amb cinc en el segon lloc, mentre que JxCat ho ha fet en quatre. El PP, com ja s'ha dit, ha estat primer en dues ciutats.
L'èxit d'ERC es deu a que, tot i imposar-se a pocs municipis metropolitans -entre ells, però, Barcelona-, ha obtingut resultats relativament bons en quasi tots, de forma força homogènia, essent segona força en prop de la meitat, en 17 -a la majoria dels quals, a més, n'havia perdut la representació el 2011-. Al seu torn, el PSC ha estat segona força en 10 municipis, els comuns i JxCat, a tan sols tres cadascun, i Cs, a un.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, pots consultar el seu nom, el partit guanyador i el percentatge de vots i els regidors obtinguts. També es pot fer més o menys gran el zoom del mapa.