Les eleccions municipals de Puigcerdà del 24 de maig es presenten amb notables absències i amb moltes cares noves en relació als comicis de fa quatre anys. Hi concorren quatre candidatures: CiU, ERC, Reagrupament i PP. Menys CiU, la resta de llistes presenten nous caps de llista o, senzillament, són partits polítics que tornen a uns comicis locals. A banda d'aquest fet, les eleccions suposen també la desaparició del mapa polític local de tres formacions: PSC, Solidaritat Catalana per la Independència i Endavant Cerdanya.

El consistori de Puigcerdà està format actualment per 10 regidors de CiU i 3 regidors d'Endavant Cerdanya (formació independent nascuda el 2011 fruit del descontent de militants i simpatitzants d'ERC). A mig mandat, però, un dels tres regidors va deixar aquesta formació i va passar a ser regidor no adscrit.

La coalició nacionalista, amb l'alcalde Albert Piñeira al capdavant, busca un segon mandat a Puigcerdà. Piñeira, avui amb 34 anys, diputat provincial i llicenciat en Ciències Polítiques, va guanyar les eleccions del 2011 amb els millors resultats mai obtinguts per CiU, amb un suport de més del 60%, doblant els resultats del 2007. El líder convergent defensa l'acció de govern d'aquest mandat que ha permès, segons CiU, la reducció de l'endeutament i posar al dia el pagament a proveïdors.

Entre les propostes futures, la construcció d'un centre cívic i social, la reforma de l'antic edifici de l'Hospital de Puigcerdà per acollir-hi serveis sanitaris i socials i un parc fluvial de 2 km a peu del riu Querol, entre altres iniciatives. Amb aquesta idea, Piñeira confia en els seus i presenta una candidatura de continuïtat, integrada per l'actual equip de govern. La coalició és, doncs, el rival a batre. Amb aquest objectiu es presenten les altres tres formacions, que són ERC, Reagrupament i PP.

ERC es torna a presentar a Puigcerdà després que al 2011 les batalles internes del partit a nivell comarcal i nacional fessin molt de mal als republicans i la deixessin sense llista. Paradoxal quan, en realitat, Puigcerdà i Cerdanya havien estat un dels feus més destacats del partit entre els anys 1995 i 2010. Joan Carretero, primer, i Joan Planella, després, van ser els alcaldes de Puigcerdà encapçalant llistes d'ERC. Ara, els republicans s'han marcat l'objectiu de recuperar presència a la capital de la comarca i Raimon Ribes, historiador i arxiver, de 28 anys, membre de les Joventuts del partit, encapçala la candidatura.

Ribes destaca que la llista d'ERC està integrada per "persones molt qualificades i amb experiència en el teixit associacionista local". En el programa, la prioritat és diversificar l'economia local que té un PIB que depèn el 90% del turisme. "Fomentar el turisme, sí, però hem de poder atraure i crear empreses d'altres sectors. És vital", ha manifestat Ribes.

El PP presenta, en aquestes eleccions, el conegut empresari d'hostaleria Francisco Díaz. Mai no s'havia presentat pel PP, però Díaz havia liderat fa anys una candidatura local pel Partit Demòcrata Liberal. Va ser l'any 1995, sense sortir elegit. El PP ha tingut representació municipal, però en la primera etapa dels ajuntaments democràtics. En els últims cinc mandats locals, els populars no han aconseguit presència en el consistori.

Díaz, que està empadronat a Bolvir, explica que Cerdanya necessita d'una capital de comarca més "potent" i en el seu programa proposa l'obertura d'un casino "per fomentar nous llocs de treball". Díaz està convençut que el PP estarà present en el proper consistori puigcerdanenc ja que absorbiran part dels vots del PSC tenint en compte que els socialistes no tenen candidatura.

Carretero, de suplent per Reagrupament

Finalment, Toni Veres, de 58 anys, un cirurgià instal·lat a Puigcerdà des de fa més de set anys, és l'alcaldable per Reagrupament a la capital de la Cerdanya en una llista en la qual hi ha de suplent l'exalcalde de Puigcerdà i president de Reagrupament, Joan Carretero.

Veres destaca el fet que la llista està formada per persones "que coneixen molt bé Puigcerdà" i entre els seus propòsits per aquests propers quatre anys hi ha la voluntat de promoure "un recinte firal permanent, amb la fira del Cavall com a eix, però amb la idea d'organitzar-hi activitats tot l'any, amb la neu, la muntanya i la cultura de protagonistes". Reagrupament també proposa un institut transfronterer i recuperar la gestió i autonomia local en els òrgans de govern de l'hospital de Cerdanya.

PSC, desaparegut del mapa

Aquestes eleccions seran les primeres, des de 1979, en les quals el PSC no presenta un candidat a l'alcaldia a Puigcerdà. Un partit que va aconseguir guanyar els comicis de 1991 -amb el metge Daniel Carmona de cap de llista, tot i que no va arribar a ser proclamat alcalde-. Amb els socialistes fora de joc, només queda CiU com a única formació que s'haurà presentat de forma continuada a tots els comicis de Puigcerdà. De fet, el PSC només aporta un únic candidat a tota la Cerdanya, a la localitat de Das.

A diferència del PSC, Endavant Cerdanya, que no farà llista a Puigcerdà, manté candidatures a les principals poblacions de la comarca com Alp, Llívia, Bolvir i Bellver de Cerdanya. En aquestes dues últimes localitats, han governat els últims quatre anys.

I mentre a Puigcerdà la batalla política sembla menys moguda que en anteriors conteses electorals, a altres pobles de la comarca, com Alp o Llívia, amb cinc candidatures a cadascuna de les poblacions, les eleccions poden marcar algunes sorpreses. On serà difícil que hi hagi cap moviment inesperat serà a Martinet i Montellà, amb una única llista encapçalada per l'alcalde Josep Castells, d'Independents per Montellà i Martinet–Acord Municipal.

Per acabar, aquests comicis locals seran recordats per la mort sobtada, als 83 anys, de l'alcalde de Prullans, Daniel Górriz. El candidat de CiU, alcalde de Prullans des de 1979, optava a la reelecció.