L'eixamplament de la base sociològica de l'independentisme, fins convertir-se en el grup més nombrós (majoritari?) dels ciutadans que voten, està produint fenomens sense precedents en la política d'aquest país. Per exemple, ara no és tan decisiu el fet de presentar una oferta clarament independentista com l'estratègia que es posa a consideració del possible votant. En definitiva, efectes secundaris de 23 anys de peix al cove combinats -i allargats- amb set més de tripartit.

Però el que crida més l'atenció és que, per primera vegada, Convergència té la voluntat -i la necessitat- d'entrar en aquest mercat electoral. I ha de fer una oferta, seriosa i articulada, a aquest catalanisme que s'ha fet extraordinàriament exigent en poc temps. Ja hi ha hagut incursions clares, com la d'Àngel Colom ("La via més curta cap a la independència és CiU", deia a Nació Digital) o la de Felip Puig ("independència o decadència", un eslogan de gran impacte i eficàcia).

Veurem què proposa CDC en aquests dos mesos llargs que falten fins al 28 de novembre. Hi ha necessitat tant de producció teòrica com de compromisos efectius, si és que Convergència aspira a passar el rasclet entre l'electorat sobiranista/independentista. De moment, David Madí s'ha compromès a mullar-se estratègicament en un article d'opinió -important, de ben segur- que publicarà aquest diari. Títol provisional: "Raons per les quals els independentistes han de votar CiU"... La cosa promet.

Per fi torna la política. Queda obert el gran debat.