L'eixamplament de la base sociològica de l'independentisme, fins convertir-se en el grup més nombrós (majoritari?) dels ciutadans que voten, està produint fenomens sense precedents en la política d'aquest país. Per exemple, ara no és tan decisiu el fet de presentar una oferta clarament independentista com l'estratègia que es posa a consideració del possible votant. En definitiva, efectes secundaris de 23 anys de peix al cove combinats -i allargats- amb set més de tripartit.
Però el que crida més l'atenció és que, per primera vegada, Convergència té la voluntat -i la necessitat- d'entrar en aquest mercat electoral. I ha de fer una oferta, seriosa i articulada, a aquest catalanisme que s'ha fet extraordinàriament exigent en poc temps. Ja hi ha hagut incursions clares, com la d'Àngel Colom ("La via més curta cap a la independència és CiU", deia a Nació Digital) o la de Felip Puig ("independència o decadència", un eslogan de gran impacte i eficàcia).
Veurem què proposa CDC en aquests dos mesos llargs que falten fins al 28 de novembre. Hi ha necessitat tant de producció teòrica com de compromisos efectius, si és que Convergència aspira a passar el rasclet entre l'electorat sobiranista/independentista. De moment, David Madí s'ha compromès a mullar-se estratègicament en un article d'opinió -important, de ben segur- que publicarà aquest diari. Títol provisional: "Raons per les quals els independentistes han de votar CiU"... La cosa promet.
Per fi torna la política. Queda obert el gran debat.
ARA A PORTADA
Publicat el
12 de setembre de 2010 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Sant Jordi també a Brussel·les amb intercanvi de llibres i roses
-
Política
Rajoy ho nega tot davant el jutge de la Kitchen: «No he destruït papers i no sabia que em deien 'El barbes'»
-
Política
El viatge de Jordi Pujol
-
Política
Jordi Turull visita Jordi Pujol: «Això de dilluns no té nom pel seu estat»
-
Política
El PP i Vox tanquen un acord per investir Jorge Azcón i governar junts a l'Aragó
-
Política
«Hem tingut menys interès que els bascos a produir diplomàtics i alts funcionaris»
