Els partits catalans van coincidir en rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, però ha arribat el moment ja de les crides a la unitat a Madrid en protesta per la decisió del tribunal. CiU, ERC i ICV-EUiA han proposat fonts comuns al Congrés, i això inclou els 25 diputats del PSC.

Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) ha advertit que la manifestació del 10-J pot ser un 'aquelarre independentista' si no hi ha unitat a Madrid. Joan Puigcercós (ERC) ha demanat que els diputats catalans no donin suport a cap proposició del PSOE, en la mateixa línia que l'ecosocialista Joan Herrera, que dissabte va parlar fins i tot d'una acció conjunta amb els pressupostos generals.

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, va ser el primer dissabte en apostar per condicionar cada votació al congrés per fer respectar el que el poble va votar en referèndum. "Cal començar ja amb les primeres votacions que puguem posar en marxa i continuar després amb els Pressupostos Generals de l'Estat", va indicar l'ecosocialista.

També ha advocat per la unitat, però ja aquest diumenge, el secretari general de CiU i portaveu al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, que ha advertit que la manifestació del 10 de juliol es pot convertir en un "aquelarre independentista" si abans els partits catalans no són capaços de subscriure una resposta unitària a la sentència del Constitucional, i això passa per "situar el problema català al cor de la política espanyola".

Aquesta unitat catalana a Madrid s'ha d'articular, a parer de Duran, al voltant de tres eixos: llengua, cultura i finançament. Serviria, a més, per evitar que tant el PSOE com el PP continuïn traslladant el debat a Catalunya i alimentant les diferències entre partits.

Per la seva banda, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha demanat a tots els diputats catalans que no donin suport estatal en cap proposició al Congrés. "No n'hi ha prou amb fer resolucions de protesta, cal un canvi d'actitud", ha dit a CiU i a PSC, a qui ha recriminat el seu suport a les mesures antidèficit del govern espanyol.

Mentrestant, el president de la Generalitat, José Montilla, ha parlat d'unitat, però l'ha circumscrit a la manifestació del 10 de juliol. De fet, el socialista ha reivindicat el seu desig d'encapçalar la manifestació amb la senyera, perquè "no hi ha cap pancarta que pugui acollir més sentiments d'unitat que la bandera" del país. Ho ha demanat després d'anunciar la setmana passada que ell romandria amb una senyera uns metres endarrerit respecte la capçalera de la marxa, que portarà per lema "Som una nació. Nosaltres decidim".

Fronts comuns al marge, Montilla ha apostat perquè ningú quedi exclòs de la manifestació, però no s'ha referit a una acció conjunta a Madrid. Sí ha escenificat unitat amb la ministra de Defensa, Carme Chacón, que dimecres va dir que estava 'satisfeta' amb la sentència de l'Estatut i va anunciar que no assistiria a la manifestació del 10-J perquè té altres compromisos.

El president de la Generalitat i la ministra de Defensa han fet pinya aquest diumenge a Balaguer per recuperar el 5% de l'Estatut que el Tribunal Constitucional ha retallat.