La llei d'estabilitat pressupostària catalana ha quedat aprovada aquest dimarts amb els vots favorables de CiU i PP. La llei, que obliga a la Generalitat a reduir el dèficit fins el 0,14% del PIB a partir del 2018, és més restrictiva que la llei estatal, ja que avança dos anys el compliment de l'objectiu d'eliminar el dèficit públic estructural. La federació nacionalista i els populars han acordat, a més, que en cas d'assolir superàvit en alguns dels exercicis, s'utilitzi per cancel·lar deute o evitar noves operacions de crèdit. La resta de l'oposició, a excepció de Joan Laporta, ha votat en contra del projecte perquè introdueix el dogmatisme del dèficit zero oblidant la "necessària" despesa social.

 

La llei d'estabilitat pressupostària catalana exigirà a la Generalitat que arribi al 0,14% de dèficit el 2018 i, a partir d'aleshores, tendeixi al dèficit zero, que estarà obligada a complir el 2020 per respectar la llei d'estabilitat pressupostària estatal. D'aquesta manera, CiU i PP insisteixen en el compromís d'eliminar el dèficit públic de la manera més ràpida possible. Un objectiu "necessari", segons ha explicat la diputada de la federació nacionalista Maria Senserrich.

 

Pel que fa al PP, el diputat José Antonio Coto, ha reivindicat la importància de controlar el dèficit públic i ha criticat aquells governs que durant el seu mandat van veure com creixia sense sostre. Coto fins i tot ha acusat els governs d'esquerres de buscar vots a través de l'endeutament: "És una llei que no permet als futurs tripartits guanyar eleccions a través d'endeutament, sinó que si vol guanyar eleccions haurà d'apujar impostos".

 

La resta de l'oposició, amb l'excepció del diputat Joan Laporta que ha votat a favor, s'ha posicionat en contra de la llei d'estabilitat pressupostària. La portaveu econòmica del PSC, Rocío Martínez-Sampere ha estat molt crítica amb la redacció de la llei. Segons ella, el concepte d'estabilitat pressupostària, que ja recull l'Estatut, és lloable, però no els mecanismes que CiU i PP han utilitzat per aprovar la llei. "És una llei que implica un dogmatisme insensat amb el dèficit. Un fervor per les retallades. I representa l'asfixia econòmica i social del país", ha destacat. 

 

El concepte de dèficit zero ha estat el que més discrepàncies ha generat entre els partits d'esquerres. Per a Martínez-Sampere, comprometre's a complir-lo amb les múltiples restriccions que planteja la llei és "posar una camisa de força" a la Generalitat. Segons la diputada socialista, si l'administració vol complir amb aquest objectiu es multiplicaran les retallades.

 

El diputat d'ICV-EUiA Joan Boada s'ha expressat de la mateixa manera pel que fa al "dogmatisme" del dèficit zero. El diputat ecosocialista ha assegurat que CiU i PP "estan convertint en veritat immutable un principi fals: que davant d'una situació de dèficit la millor solució és reduir la despesa". Boada ha recordat que els ajustaments que ja ha aplicat tant el govern català com l'espanyol no només no han contribuït a sortir de la crisi, sinó que han generat "més recessió, més retallades, més patiment i més atur".

 

També ha rebutjat la llei el grup d'ERC. El diputat Sergi de los Ríos s'ha mostrat partidari que Catalunya compleixi l'objectiu de l'estabilitat pressupostària, "però no seguint les tesis del dogmatisme neoliberal". El diputat independentista ha recordat que l'assoliment de l'estabilitat té dues vessants complementàries. D'una banda, les retallades que planteja el liberalisme i, de l'altra, l'increment del PIB, és a dir, la política expansiva. Els republicans havien plantejat en forma d'esmena que si en moments de bonança econòmica s'aconseguís superàvit, no es dediqués tot a reduir l'endeutament -tal com marca la llei-, sinó que la meitat es destinés a inversió en polítiques socials. 

 

A més, ERC rebutjava el dèficit zero, instava el Govern a reformar la política fiscal per fer que aquells que més tenen paguin més, i exigia que en cas de renunciar a ingressos -com s'ha fet amb l'eliminació de l'impost de successions- la Generalitat estigués obligada a compensar-los buscant alternatives. Per últim, els republicans instaven la Generalitat a no complir amb la llei d'estabilitat pressupostària fins que l'Estat no reduís el dèficit fiscal de Catalunya per sota del 4%. De fet, De los Ríos, ha demanat al Govern que "deixi d'atrevir-se només amb la gent de Catalunya i planti cara a Madrid".

 

El grup mixt, majoritàriament en contra

 

Pel que fa al grup mixt, tant C's com Solidaritat han votat en contra del projecte de llei. Tots dos han recordat que existeix una llei orgànica estatal de rang superior a la qual la llei d'estabilitat pressupostària catalana quedarà supeditada. El diputat de C's Jordi Cañas ha reflexionat sobre la inconveniència d'endurir les condicions de dèficit de la Generalitat per sobre de les de la llei estatal, mentre que el diputat solidari Uriel Bertran ha criticat el "suposat" acte de sobirania que representa la llei catalana. Segons Bertran, els ingressos de la Generalitat continuaran dependent de la "discrecionalitat" del govern espanyol i, per tant, per complir amb el dèficit Catalunya només podrà continuar retallant serveis públics. L'únic membre del grup mixt que s'ha mostrat partidari de la llei ha estat el diputat de Dcat Joan Laporta.