Ciutadans i la cacera de bruixes
El partit dels Ciutadans ha demanat al Parlament que expressi la seva repulsa per uns passatges apareguts en sengles escrits dels articulistes Enric Vila i Salvador Sostres. Es tracta d'una mesura poc comprensible si no és des de la lògica electoral. Qui vetlla pels límits de la llibertat d'expressió són les instàncies judicials i, en alguns casos, els òrgans reguladors com poden ser el CAC o el CIC.
Portar aquests articles al parlament no busca, en realitat, solventar el possible greuge que haguessin causat, sinó significar aquesta força política respecte la resta de grups. És a dir: alimentar el relat (clixé, més ben dit) segons el qual el CiU, PSC, ERC i ICV són els quatre caps indiferenciats del mateix monstre del nacionalisme català, el que persegueix els nens en funció de la llengua que parlen al patí, etcètera. Això que al PP li reporta vots a fora de Catalunya, a dins del país només li ha comportat a Ciutadans una presència testimonial al Parlament, tot i el suport mediàtic de què han comptat.
Ja fa uns mesos van intentar que el Parlament destituís Sebastià Alzamora al front de la revista del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, per les idees que l'escriptor havia expressat en alguna de les seves freqüents columnes. Fins i tot CiU va posicionar-se en contra de la proposta i es va mostrar escandalitzada per la persecució que això comportava, cosa irònica en un partit que adora denunciar preteses persecucions. Ciutadans es vanta de ser liberal i no intervencionista, però els seus fets no casen les paraules, com a mínim si s'observa aquesta preocupant tendència de buscar limitar la llibertat d'expressió des de les instàncies polítiques.
