Un any després, les portes de la conselleria d'Economia, un dels escenaris de les primeres detencions pel referèndum de l'1-O, s'han tornat a omplir de milers de persones, 15.000 segons fonts municipals. Aquesta vegada, però, sense Jordi Sànchez ni Jordi Cuixart, ni els membres del Govern de Carles Puigdemont. Tots ells, estan o a presó preventiva o a l'exili per una causa judicial que els acusa de rebel·lió i sedició i que es va començar a bastir, precisament, a partir de la mobilització del 20-S. "Llibertat presos polítics" i "Ni un pas enrere", són algues de les proclames llançades per l'independentisme un any després del punt d'inflexió que va suposar aquesta data. La manifestació, de caràcter festiu i reivindicatiu, ha estat convocada per l'ANC i Òmnium amb el lema: No ens aturarem.

Dels "carrers seran sempre nostres" a "llibertat presos polítics". Aquestes dues proclames, amb 365 dies pel mig de diferència, explica com ha canviat la situació política en tan sols un any. De l'auge de la mobilització activat per la repressió es va passar, poques setmanes després, a la commoció de la presó i l'exili. Aquest dijous, les proclames per la "llibertat" i els crits d'"independència" han marcat la protesta. Però també l'exigència perquè el Govern no faci "ni un pas enrere". Així li han reclamat els manifestants al president de la Generalitat, Quim Torra, només arribar a la manifestació.
 

"Llibertat, presos polítics", demanen els manifestants a la concentració de l'aniversari del 20-S https://t.co/5Zk8WlGbzo pic.twitter.com/iPgZYe4hJa

— NacióPolítica (@naciopolitica) September 20, 2018

"Tothom sap que no hi va haver violència"

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han participat aquest dijous en l'acte de record de les manifestacions del 20 de setembre de l'any passat a través d'una carta signada conjuntament des de la presó de Lledoners en la qual demanen que les "mentides" de l'Estat no "contaminin" el sobiranisme, i que l'estratègia jurídica basada en aquest relat acabarà "caient". "Ajudeu-nos a explicar arreu i a tanta gent com sigueu capaços que no hi ha delicte, entre d'altres coses perqueÌ€ tothom sap que no hi va haver violeÌ€ncia. I que l'arxivament de la causa o l’absolució és l'única sortida justa de tot aquest embolic judicial", assenyalen l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el president d'Òmnium Cultural, empresonats des del 16 d'octubre.

ANC i Òmnium reclamen "unitat" per resistir

"Va ser el dia que ens vam adonar que l'Estat estava disposat a tot per aturar el dret a l'autodeterminació". Amb aquesta frase ha volgut resumir Elisenda Paluzie, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'esperit de la manifestació en el primer aniversari de les manifestacions de l'any passat. "Buscaven violència i no n'hi va haver, no se'n van sortir", ha ressaltat la dirigent independentista, que ha indicat que el sobiranisme, "unit", va vèncer en el tram que va des del 20-S fins al referèndum de l'1-O, finalment celebrat.

"Només cal que tornem a tenir aquesta convicció, aquesta força, aquesta unió, entre Govern, entitats i Parlament. Els ho devem als presos i als exiliats. El seu sacrifici no pot ser en va", ha apuntat Paluzie. Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural, ha recordat que l'any passat les forces i cossos de seguretat de l'Estat entraven en seus de mitjans de comunicació i de partits, i ha elogiat la resposta ciutadana. "Aquest és el camí", ha apuntat. "No passaran!", ha apuntat en referència a l'actitud davant del xoc amb l'Estat que suposarà el judici al Suprem.

L'operació policial que va activar l'1-O i la causa judicial

Fins a 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van aplegar el 20 de setembre del 2017 per protestar contra l'operació Anubis -el déu de la mort egipci-, una actuació de la Guàrdia Civil per frustrar els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre que va acabar amb una quinzena de detinguts, 20 investigats i fins a 41 escorcolls en diferents seus governamentals. Tot plegat, quan just un dia abans s'havien confiscat a Unipost més de 45.000 sobres amb notificacions de les meses de l'1-O i que dies enrere haguessin intervingut 10 milions de paperetes.

Per al govern de Mariano Rajoy, l'actuació policial del 20-S suposava, segons va dir, la "desactivació" del referèndum. Per contra, va ser a partir d'aquell dia quan l'executiu català va reafirmar la seva determinació en posar les urnes l'1-O.