Hi ha molts motius per ser crític amb el PSC, almenys pel que fa a les posicions nacionalment ambigües que acostumen a utilitzar per evitar la col·lisió el PSOE. No és el cas de la sentència del TSJC. Al marge de conjuntures -i sense esperar a conèixer l'estratègia del socialisme espanyol- el PSC ha reaccionat, de forma inequívoca, defensant el català com a única llengua vehicular de les escoles d'aquest país. Ho ha fet fins i tot Carme Chacón, cosa que li ha costat un èxit indesitjat a Twitter: #chacondimision.
En aquest sentit, considerar equivalents el PSC i el PP és pura demagògia. Un bon grapat dels alcaldes socialistes de les ciutats més importants han deixat constància de la seva fidelitat a la llengua. El PSC, a més, no ha dubtat a afegir-se al front parlamentari que deixa molt clar el caràcter minoritari de les forces que intenten saltar-se el Parlament amb l'ajuda de tres famílies i un grapat de magistrats.
El PP català tenia una bona oportunitat per demostrar que respecta la voluntat democràtica d'aquest país. I res, ni els alcaldes.
ARA A PORTADA
Publicat el 06 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Com impactarà en el PP català el congrés de Feijóo?
-
Política
El PP s'indigna per una activitat de «tir al feixista» a la festa major de la UPF
-
Política
Illa defensarà la «diversitat» i la necessitat de «sumar capacitats» a la conferència de presidents
-
Política
Salvavides dels Comuns al Govern per la taxa turística: ajornament a canvi de 60 milions per la compra d'habitatge
-
Política
Segones Creus de Sant Jordi del postprocés: «Cal que insistim en allò que ens uneix»
-
Política
Els canvis fiscals no inquieten (per ara) els promotors del Hard Rock