L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat aquest dilluns els llaços grocs en espais públics davant la petició del Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, que es retirin aquests símbols d'edificis públics. En declaracions a La Sexta, Colau ha explicat que en una democràcia és precisament l'espai públic on s'expressa l'opinió pública i la política i ha vinculat els llaços grocs a la llibertat d'expressió. "Hem de decidir que si volem viure en democràcia, l'espai públic no és neutral, en una dictadura sí que es pot pretendre que sigui uniforme, però en una democràcia tothom pot expressar-se lliurement", ha assenyalat.

L'alcaldessa ha argumentat que la simbologia que es troba en la façana de l'Ajuntament de Barcelona es deu a una situació de "excepcionalitat" per la presó preventiva en la qual es troben els líders independentistes i el focus s'hauria de posar en les causes d'aquesta situació. "Defensem la llibertat d'expressió i volem que acabi la causa darrere dels llaços grocs, això sí que és preocupant", ha assegurat.

Per a Colau, els esforços haurien de posar-se en resoldre el "conflicte de fons" que, al seu parer, significa la "judicialització" que ha fet el PP de l'assumpte i que ha generat una situació "insòlita" que "a Europa ningú entén".

La junta de seguretat

Preguntada per la propera junta de seguretat en la qual el Ministeri d'Interior vol debatre amb el Govern sobre els llaços grocs, Colau ha defensat que es parli en termes polítics d'aquest assumpte i no des de l'òptica judicial ni de seguretat.

Finalment ha carregat contra Ciutadans, que la setmana passada va protagonitzar una campanya per retirar símbols independentistes de municipis de Catalunya, retraient que "viu en conflicte". "Han quedat en fora de joc després de la moció de censura i es dediquen a animar el conflicte en lloc de calmar les aigües", ha reflexionat Colau, que ha assegurat que tots els partits haurien de portar el conflicte a la parcel·la del diàleg.

La Fiscalia i el judici per l'1-O

Així mateix, Colau subscriu les demandes de l'independentisme conforme el govern espanyol hauria d'orientar l'acció de la Fiscalia en el judici per l'1-O, al·legant que es tracta d'una exigència "majoritària" a Catalunya. "Crec que s'ha de retirar aquesta acusació de rebel·lió perquè l'única cosa que fa és complicar una situació partint d'una falsedat: que a Catalunya hi ha hagut un alçament violent", ha explicat.

En aquesta línia, l'alcaldessa ha assegurat que aquesta exigència no és "només de l'independentisme", sinó que genera un consens "amplíssim" a Catalunya a més d'entre juristes i en el context europeu. Colau justifica aquesta petició en què resulta "obvi" que no s'ha produït una rebel·lió ni un alçament violent per part del secessionisme. "Es pot discrepar moltíssim, jo no soc independentista, però a Catalunya afortunadament no hi ha hagut cap situació de violència. Hem tingut una judicialització impulsada pel PP que entre tots hem de desfer per buscar solucions polítiques", ha subratllat.

Una referèndum sobre l'autogovern

Així mateix, sobre la proposta de Pedro Sánchez que a Catalunya es voti en un referèndum un nou Estatut ho ha considerat una "millora" pel que fa a l'"entossudiment" que mostrava l'anterior govern del PP en aquest tema, assegurant que "ha de ser possible" votar en referèndum el futur de Catalunya. Davant això, Colau s'ha mostrat partidària de "superar l'autogovern" i, davant del model actual, ha demanat que totes les parts s'asseguin per elaborar una nova fórmula en la qual es trobin còmodes, i aquesta proposta es voti en referèndum.