Com funcionava el finançament irregular de Convergència?

Com va aconseguir Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) finançar-se de manera irregular durant, almenys, entre els anys 2008 i 2015? Quins eren els actors clau de tot l'entramat que va facilitar, durant l'etapa d'Artur Mas com a secretari general i president del partit, rebre elevades quantitats de diners de manera fraudulenta quasi una dècada? El cas del 3% encara el tram final abans del judici i la Fiscalia ja ha presentat l'escrit d'acusació, en què detalla exhaustivament l'estructura presumptament corrupta que va funcionar a la formació. La petició de penes de presó per aquells que, segons el relat del fiscal, són els principals responsables superen els 20 anys de presó.

El cas el pilota l'Audiència Nacional, que ja ha obert judici oral. Hi ha trenta acusats, des de polítics i alts càrrecs de CDC, passant per empresaris afins, empreses concretes i el mateix partit -Convergència-, i el seu hereu, el PDECat. La Fiscalia Anticorrupció, en un escrit de 194 pàgines, acusa de delictes greus -organització criminal, frau a l'administració, corrupció entre particulars, tràfic d'influències, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals- tot i que durant el judici alguna d'aquestes acusacions podria decaure. Segons el fiscal, les peces clau en l'entramat eren Germà Gordó, aleshores secretari del Govern; els extresorers de CDC Andreu Viloca i Daniel Osàcar; i el secretari econòmic del partit, Francesc Sánchez, que va ser ascendit a l'executiva quan Oriol Pujol va assumir la secretaria general convergent en el congrés del 2012.

Això lliga amb la petició de penes que es demanen per als dos primers. Per a Gordó, se li demanen 18 anys i 10 mesos de presó i se'l situa com a enllaç entre els contractistes de la Generalitat i CDC. Els tresorers Viloca i Osàcar, segons el fiscal, gestionaven com s'havien de fer les donacions. Per al primer, se li demanen 21 anys i quatre mesos de presó; per a Osàcar, ja condemnat pel cas Palau, no se li demana presó per la seva col·laboració amb la investigació. El seu cas és similar al de Sánchez, que també ha ajudat al fiscal a esclarir els fets i per això només se li demana un any de presó i feines comunitàries, malgrat que se'l situa com a peça troncal de l'entramat.

Com es va organitzar tot plegat per facilitar el finançament presumptament irregular, segons el relat del ministeri fiscal? Hi ha diferents elements que conformen l'estructura: el partit, les administracions governades per CDC -des de la Generalitat fins a ajuntaments-, empresaris i empreses amb voluntat d'entrar a "la família", en paraules del fiscal, i rebre adjudicacions de contractes públics, i les fundacions de Convergència, a través de les quals els empresaris feien donacions que arribaven al partit. Des de 2008 a 2015, la Fiscalia calcula que 1,8 milions d'euros van arribar des d'adjudicataris al partit per poder entrar a la roda dels contractes. El total de les 31 adjudicacions manipulades sumaria 168 milions d'euros. 

Des del partit es controlaven les adjudicacions
La Fiscalia detalla una estructura per finançar CDC "de manera il·legal i encoberta" en què, "sistemàticament", es rebien diners per part d'empresaris i es transformaven en ingressos pel partit. En aquest entramat, segons el fiscal, cadascú tenia el seu paper. Germà Gordó, secretari del Govern quan Mas va aterrar a Palau, i els alts càrrecs de CDC acusats feien control i seguiment de les licitacions d'obra pública i serveis que oferien les diferents administracions autonòmiques sota l'òrbita del partit. Influïen els responsables en qüestió per tal que els concursos s'adjudiquessin a les empreses adequades. Com a agraïment -o per intentar entrar a la roda d'adjudicacions- les empreses beneficiàries feien donacions al partit. 

Quin era el paper dels alts càrrecs del partit? Segons el fiscal, el patró d'actuació era pràcticament sempre el mateix seguint un ordre temporal. Es feia un control de la informació sobre licitacions i adjudicacions per part dels tresorers de CDC, en aquest cas Andreu Viloca. S'identificaven les empreses per fer les adjudicacions. Es produïen reunions entre Viloca i els responsables de les companyies en qüestió, en què s'exigien donacions a CDC a través d'alguna de les seves fundacions, especialment la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem), de les quals n'eren responsables Osàcar i Viloca. Es feia l'adjudicació i es produïa la donació.

En aquesta estructura, que segons el fiscal va actuar durant anys i de manera estable malgrat els canvis en algunes peces, Gordó era el responsable de la coordinació. El propi Gordó, juntament amb Viloca, Osàcar i Sànchez tenien interlocució amb empresaris, autoritats polítiques i els quadres inferiors de CDC. Sánchez i els acusats Anna Dolors Benítez i Carlos del Pozo feien les tasques administratives i econòmiques. L'estratègia, segons l'escrit del ministeri públic, consistia en una "operació triangular" -CDC, administracions públiques i empresaris- i una extensa i robusta xarxa d'influències en l'àmbit públic i privat.

Gordó i Viloca, peces clau
En aquesta estructura, les peces nuclears eren Germà Gordó i Andreu Viloca. Gordó va ser gerent de CDC entre 2004 i 2010, després va ser secretari del Govern i conseller de Justícia amb el govern de Mas. El fiscal el situa com a "contacte" dels contractistes amb l'administració pública i CDC, un contacte que es feia "al marge de la legalitat i de la funció que li corresponia dins del Govern", i amb l'objectiu de beneficiar els contractistes i el partit. Viloca, tresorer de CDC i CatDem, controlava les licitacions i adjudicacions d'obra pública que feien les administracions, i també els pagaments encoberts que rebia el partit via donacions a les fundacions (que controlaven ell i Daniel Osàcar). Un altre actor rellevant segons el fiscal va ser Francesc Sánchez, responsable econòmic de CDC a partir de 2011. Sánchez ha acceptat la part de l'escrit d'acusació que se centra en ell, però assegura no haver incriminat ningú tot i col·laborar amb la Fiscalia. La seva intervenció, puntualitza, va ser menor que la de la resta d'implicats. 

El ministeri públic també identifica directius d'empreses públiques i privades afins al partit. La Fiscalia acusa, entre molts d'altres, Sixte Cambra, president del Port de Barcelona, i Antoni Vives, vicepresident del Port i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona amb Xavier Trias. També els màxim responsable de Barcelona Infraestructures Municipals S.A., els directius d'Infraestructures.cat, el Consorci d'Educació de Barcelona, l'Institut Català del Sol o l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Departament de Terrtori i diversos ajuntaments governats per CDC. També diversos empresaris i empreses com ACS, COPISA o Teyco, entre més, que feien "pagaments sistemàtics" al partit a través de les fundacions.

Connivència amb les empreses i donacions encobertes
Per aconseguir que l'entramat funcionés, relata el fiscal, calia la connivència dels responsables de les administracions públiques -controlades per CDC- i també dels directius de les companyies que entraven al joc o que aspiraven a formar-ne part. En alguns casos, s'alteraven els concursos públics -un cas paradigmàtic en aquest sentit és el de l'empresa pública d'infraestructures de la Generalitat, Infraestructures.cat, en què "els directius en connivència amb els acusats de CDC ocultaven activitats il·lícites en adjudicacions sota aparença de legalitat"-, però en d'altres no calia perquè "el resultat preestablert ja era assumit per les empreses licitadores no adjudicatàries". 

Els contractes públics anaven acompanyats de pagaments a CDC. El fiscal detalla en aquest punt que els pagaments eren, en alguns casos, com a contraprestació d'una adjudicació concreta. En d'altres, però, es feien donacions previ acord amb els responsables de CDC per "crear o mantenir una bona relació i ser tinguts en compte en futures adjudicacions i ser considerats elegibles". El relat del fiscal apunta que els empresaris sabien que els pagaments estaven supeditats a beneficis il·lícits i per això es feien de manera encoberta, ja fos "en origen" -a través d'altres empreses o fundacions de la companyia beneficiada per l'adjudicació- o "en destinació" -fent donacions a fundacions que, al final, arribaven a CDC-.