A l'esquerra espanyola se li ha fet llarga la campanya, la qual ha servit perquè les tres forces de dretes hagin anat retallant distàncies fins a situar-se en posició d'empat tècnic. Durant bona part de l'octubre, el PSOE anava perdent escons en comptagotes, però el cert és que, durant la darrera setmana, ha invertit lleugerament la tendència, per bé que situant-se encara per sota del resultat de l'abril. L'independentisme, al seu torn, sumaria un escó més, fins als 23, a tocar de la meitat dels 48 que es trien a Catalunya.

Segons la mitjana de les enquestes elaborades des de l'inici de l'octubre fins al 13 d'octubre -tenint en compte la data de la fi del treball de camp, no la seva publicació-, l'esquerra estatal hauria obtingut llavors el mateix número de diputats que a l'abril, ja que el PSOE repetiria els seus 123 i els set que perdria Podem i les seves confluències era els que obtenia llavors el Més País d'Iñigo Errejón.

Des de llavors, però, els socialistes han anat deixant-se dos o tres escons cada setmana, tot i que aquesta última n'hauria recuperat alguns fins als 121, dos per sota dels que té ara. Podem, en canvi, s'ha mantingut estable en els 34-35 escons, però Més País s'ha anat desinflant, i els darrers sondejos li atorguen tan sols quatre escons -un dels quals, de Compromís-. Les tres forces, per tant, sumarien 158 seients, set menys que a l'abril.

Vox creix i Cs cau

Pel que fa a la dreta, la tendència és molt marcada en cadascun dels partits. Tot i que semblava que el PP es disparava a l'inici, creixent dels 66 escons actuals a superar els 100 a mitjans d'octubre, ha retrocedit els darrers dies fins a situar-se en els 93. L'ascens de Vox, per contra, ha estat constant, des dels 24 de fa un mes -repetint el resultat de l'abril- fins a 42 l'última setmana.

A costa de qui? D'un Cs en caiguda lliure: les primeres enquestes li donaven 24 diputats -lluny dels 54 que té ara-, però se n'hauria deixat deu pel camí el darrer mes. En total, la dreta sumaria ara 154 escons, a només quatre de l'esquerra -i cal preveure que Navarra Suma n'aconsegueixi dos, cosa que retalla encara més la diferència-, quan la diferència a l'abril va ser de 17.

CUP obtindria tres escons

Finalment, el camp independentista s'ha mantingut força inalterable. La mitjana de les enquestes assenyalava, setmana rere setmana, que ERC mantindria els actuals 15 escons, per bé que, els últims dies, li han rebaixat les expectatives fins a 14. En el cas de JxCat, en tot moment se situa en sis diputats, un menys que ara, mentre que la CUP millorava la previsió, passant d'un escó a mitjans d'octubre a tres ara. En tot moment, però, sumen 23 representants dels 48 elegits a Catalunya, tot i que algunes enquestes preveuen que assoleixin la meitat de tots aquests o fins i tot algun més.
 
L'anàlisi per projecció de vot pot ser més acurada, atès que, en bona part de les circumscripcions petites, el repartiment de diputats pot variar per unes petites dècimes. Tot i això, les tendències són força similar. Pel que fa a l'esquerra estatal, la previsió és que el PSOE perdi prop d'un punt i mig de vot, malgrat certa remuntada els darrers dies, Podem retindria un percentatge a l'entorn del 12,5% des d'inicis d'octubre -quasi dos punts menys que a l'abril- i Més País hauria passat d'unes expectatives del 4,5% al 3,7%, fins i tot per sota d'ERC.

Quant al PP, va encarar l'octubre amb una intenció de vot força més elevada que a l'abril, però la tendència es va trencar i ha dibuixat una paràbola que l'ha situat al 20,8% amb què va començar fa un mes. A Cs i Vox, però, la tendència ha estat constant, descendent en 1,6 punts en el primer cas i ascendent en 3,6 en el segon. Tot i això, en la franja en què se situen, aquestes variacions limitades de vot es tradueixen en gran pèrdues o guanys d'escons, ja que poden provocar que quedin sense representació o n'obtinguin en circumscripcions petites, on el primer escó pot costar més d'un 10% de suports.

No canvia la diferència de vots entre blocs

De fet, pel que als blocs ideològics, la diferència de vots no s'hauria reduït respecte a l'abril, a diferència del resultat en escons. En els darrers comicis, PSOE i Podem només van recollir 0,2 punts més de vot que PP, Cs i Vox, la mateixa diferència que preveuen les enquestes de la darrera setmana -afegint Més País en el primer bloc-. Ara, però, la dreta rendibilitzaria més aquests suports, gràcies al creixement de PP i de Vox i a la incapacitat d'Errejón per transformar les seves paperetes en diputats a molts llocs.

Pel que fa a les tres candidatures independentistes, el seu vot global creixeria. No tant a nivell individual, ja que ERC podria rebre una dècima menys i JxCat, tres dècimes menys, sinó perquè la CUP obtindria un molt millor resultat que Front Republicà i compensaria aquestes petites caigudes -o les provocaria-. Si bé les tres candidatures de l'abril van sumar el 6,2% dels vots i les expectatives a principis d'octubre eren de tan sols el 5,3%, la sentència va disparar aquesta previsió fins al 6,5%. De ser així, caldrà veure si això es traduirà en només un escó més com preveuen els sondejos -els quals no poden precisar molt en partits catalans, ja que molts són fets a nivell estatal- o si ho rendibilitzaran més.
 

METODOLOGIA DE L'ANÀLISI

Aquesta anàlisi s'ha fet tenint en compte totes les enquestes fetes públiques durant el mes d'octubre i fins el dilluns 4 de novembre. En ocasions, només oferien percentatge de vot i, en d'altres, només projecció d'escons, cas en el qual només es té en compte a l'hora de fer la mitjana de cada dada. Igualment, en alguns casos, les enquestes no preguntaven per tots els partits, sinó tan sols pels estatals, per exemple. En aquest cas, evidentment, no es fa mitjana amb els partits pels quals no s'ofereixen dades. Per altra banda, a l'hora d'agrupar les enquestes per dates -del 4 al 13 d'octubre, en el primer cas, i en les setmanes posteriors, en els altres casos-, s'ha tingut en compte la data de finalització del treball de camp per classificar-les, no la data de publicació. Així mateix, en cas que un mateix mitjà hagi publicat més d'una enquesta dins un determinat període, només s'ha tingut en compte l'enquesta més recent. Només en el primer període s'han tingut en compte dues enquestes d'un mateix mitjà per elaborar la mitjana, però sempre que les dates de publicació han estat superiors a una setmana.