07
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
20:59h
Hi ha hagut moments en la història dels catalans en què s'han produït grans unions cíviques. En un moment com l'actual, enmig de delicades negociacions polítiques per a la investidura -avui mateix Junts i PSOE han refredat les expectatives-, quan els poders negres de l'Estat es mobilitzen contra l'amnistia, el Govern ha homenatjat un episodi rellevant de l'Assemblea de Catalunya, moviment unitari creat el 1971, en l'etapa final de la dictadura, i que va unir des de partits a sindicats a associacions veïnals i grups de base de l'Església. En la història de l'Assemblea hi ha una data emblemàtica: la detenció dels 113 a la parròquia de Maria Mitjancera de Barcelona, ara fa 50 anys. Aquesta tarda, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha presidit un acte d'homenatge als 113 detinguts, amb presència de tres d'ells: Magda Oranich, Josep-Lluís Carod-Rovira i Ramon Espasa.
L'acte s'ha fet a l'auditori del Palau de la Generalitat, i hi ha intervingut també l'historiador Agustí Colomines; la professora de sociologia de la Universitat de Lleida, Mariona Lladonosa, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font. Hi ha hagut també interpretacions musicals de Joanjo Bosk, que han cantat el Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Mariona Lladonosa ha perfilat la significació de l'Assemblea, presentant-la com un procés en què fa eclosió una nova generació i una renovació del catalanisme popular, amb la rellevància de grups comarcals. Tot plegat va generar uns nous referents simbòlics del catalanisme. Amb un lema clar i unificador, Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia. Lladonosa ha destacat la noció d'"un sol poble", detacant la força del seu component cohesionador i clau per preservar els lligams entre nous i vells catalans.
La historiadora ha ressaltat la capacitat de la mobilització popular contra el franquisme, l'acceptació de la diversitat d'origen en la catalanitat, la incorporació de les lluites socials dins de l'Assemblea, de reivindicació dels barris i de recuperació de la memòria popular, i de les lluites territorials i ecològiques. I ha recordat les paraules de Gregori López Raimundo del 1973 quan va dir que "cal la unió no només de tots els revolucionaris, sinó de tots els antifanquistes".
Colomines ha destacat l'amplitud de forces que reunia l'Assemblea, on el PSUC era el partit hegemònic, "però amb el PSUC sol no n'hi hagués hagut prou", i les solidaritats que es van assolir. "No es pot parlar del final del franquisme sense l'Assemblea de Catalunya", ha dit. L'historiador ha destacat el compromís d'amplis sectors de l'Església en el moviment, nascut en una església (Sant Agustí) i que va tenir en altres parròquies episodis destacats, com el mateix de la detenció dels 113 a Maria Mitjancera. Colomines també ha subratllat la diversitat dels mateixos 113 detinguts, d'orígens, procedències i ideologies diferents, 95 homes i 18 dones, subratllant el sacrifici que va suposar per tots ells l'experiència d ela detenció i, en molts casos, de les tortures.
Josep-Lluís Carod-Rovira ha explicat amb gràcia el que va suposar la convivència a comissaria i presó dels activistes antifranquistes, després d'una detenció que va permetre, això sí, la complicitat de militants democristians amb menjacapellans, de maoistes que mai havien estat a Pequín a vells republicans amb nervi anticomunista, un Antoni Gutiérrez Díaz, líder del PSUC, "una mena d'esperit sant laic", al costat d'un Bandera Roja avui ministre (Joan Subirats). Carod ha parlat de l'Assemblea com una escola de democràcia on molts van aprendre a parlar però també a escoltar. Carod ha assegurat que la trobada d'avui no era una reunió d'excombatents "perquè continuem sent combatents".
Era el 28 d'octubre de 1973, el mateix dia que Johan Cruyff debutava al Barça. Un altre fet cabdal que ja apuntava a un futur esperançador així que l'equip va imposar-se al Granada per 4-0. Un fet que va generar un moment d'hilaritat a Via Laietana, quan un policia es va acostar als detinguts i els va etzibar: "Chicos, yo soy de los vuestros?". "¿Demócrata?", va preguntar algú amb bona fe. "¡Qué coño, demócrata! Yo soy del Barça".
Oranich ha ressaltat la importància de l'Assemblea i el que va suposar d'"unitat" de l'antifranquisme. Ha coincidit amb Carod-Rovira en el que va suposar el moviment com a escola cívica. Oranich ha destacat el cas de les dones detingudes, recluses a la presó de la Trinitat i sota la vigilància de les monges Cruzadas de Cristo Rey.
Espasa ha qualificat l'Assemblea com "el moviment de masses més important de l'antifanquisme". Ha destacat l'esperit que va tenir, que feia que un Guti, el mateix dia de la detenció, pogués assegurar als seus companyis: "Els tenim encerclats". Espasa ha destacat que l'empenta de l'Assemblea es va plasmar en el Govern d'unitat del president Tarradellas, en la confecció de l'Estatut i fins i tot en la Constitució. Una Constitució que ha valorat com a positiva però que està interpretada per una "reacció" que ha convertit la judicatura en una tercera cambra legislativa. Espasa, històric del PSUC i exconseller de Sanitat, ha subratllat que s'està "en un tombant com el dels 70" i ha pregonat en favor d'una nova unió de les forces progressistes i catalanistes. "Serem capaços de fer aquella unitat?", s'ha preguntat.
Tots els participants han destacat el context en què es va crear l'Assemblea de Catalunya. La societat catalana estava experimentant un seguit de transformacions, amb esdeveniments de gran abast en l'àmbit cultural, amb la Nova Cançó, el naixement d'Òmnium Cultural i la fundació d'Edicions 62. Les transformacions produïdes a l'Església a partir del Concili també van tenir forta repercussió, amb trobades inesperades entre col·lectius cristians i un moviment sindical envalentit, que amb la mítica vaga de Seat va fer tremolar el règim. La consellera Ubasart ha clos l'acte rememorant el component d'avantguarda que va suposar l'Assemblea, "part constituent d ela nostra memòria democràtica" i s'ha compromès a que les noves generacions coneguin el que va significar.
Molts dels 113 eren avui al Palau. Veterans combatents, no pas excombatents (una de les presents comentava a una amiga: "Me'n vaig a la mani de Via Laietana") que van lluitar contra la dictadura. Tots ells aplegats avui entorn el foc de la unitat i la democràcia.
L'acte s'ha fet a l'auditori del Palau de la Generalitat, i hi ha intervingut també l'historiador Agustí Colomines; la professora de sociologia de la Universitat de Lleida, Mariona Lladonosa, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font. Hi ha hagut també interpretacions musicals de Joanjo Bosk, que han cantat el Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Mariona Lladonosa ha perfilat la significació de l'Assemblea, presentant-la com un procés en què fa eclosió una nova generació i una renovació del catalanisme popular, amb la rellevància de grups comarcals. Tot plegat va generar uns nous referents simbòlics del catalanisme. Amb un lema clar i unificador, Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia. Lladonosa ha destacat la noció d'"un sol poble", detacant la força del seu component cohesionador i clau per preservar els lligams entre nous i vells catalans.
La historiadora ha ressaltat la capacitat de la mobilització popular contra el franquisme, l'acceptació de la diversitat d'origen en la catalanitat, la incorporació de les lluites socials dins de l'Assemblea, de reivindicació dels barris i de recuperació de la memòria popular, i de les lluites territorials i ecològiques. I ha recordat les paraules de Gregori López Raimundo del 1973 quan va dir que "cal la unió no només de tots els revolucionaris, sinó de tots els antifanquistes".
Colomines ha destacat l'amplitud de forces que reunia l'Assemblea, on el PSUC era el partit hegemònic, "però amb el PSUC sol no n'hi hagués hagut prou", i les solidaritats que es van assolir. "No es pot parlar del final del franquisme sense l'Assemblea de Catalunya", ha dit. L'historiador ha destacat el compromís d'amplis sectors de l'Església en el moviment, nascut en una església (Sant Agustí) i que va tenir en altres parròquies episodis destacats, com el mateix de la detenció dels 113 a Maria Mitjancera. Colomines també ha subratllat la diversitat dels mateixos 113 detinguts, d'orígens, procedències i ideologies diferents, 95 homes i 18 dones, subratllant el sacrifici que va suposar per tots ells l'experiència d ela detenció i, en molts casos, de les tortures.
El dia del debut de Cruyff
Josep-Lluís Carod-Rovira ha explicat amb gràcia el que va suposar la convivència a comissaria i presó dels activistes antifranquistes, després d'una detenció que va permetre, això sí, la complicitat de militants democristians amb menjacapellans, de maoistes que mai havien estat a Pequín a vells republicans amb nervi anticomunista, un Antoni Gutiérrez Díaz, líder del PSUC, "una mena d'esperit sant laic", al costat d'un Bandera Roja avui ministre (Joan Subirats). Carod ha parlat de l'Assemblea com una escola de democràcia on molts van aprendre a parlar però també a escoltar. Carod ha assegurat que la trobada d'avui no era una reunió d'excombatents "perquè continuem sent combatents". Era el 28 d'octubre de 1973, el mateix dia que Johan Cruyff debutava al Barça. Un altre fet cabdal que ja apuntava a un futur esperançador així que l'equip va imposar-se al Granada per 4-0. Un fet que va generar un moment d'hilaritat a Via Laietana, quan un policia es va acostar als detinguts i els va etzibar: "Chicos, yo soy de los vuestros?". "¿Demócrata?", va preguntar algú amb bona fe. "¡Qué coño, demócrata! Yo soy del Barça".
Oranich ha ressaltat la importància de l'Assemblea i el que va suposar d'"unitat" de l'antifranquisme. Ha coincidit amb Carod-Rovira en el que va suposar el moviment com a escola cívica. Oranich ha destacat el cas de les dones detingudes, recluses a la presó de la Trinitat i sota la vigilància de les monges Cruzadas de Cristo Rey.
Espasa ha qualificat l'Assemblea com "el moviment de masses més important de l'antifanquisme". Ha destacat l'esperit que va tenir, que feia que un Guti, el mateix dia de la detenció, pogués assegurar als seus companyis: "Els tenim encerclats". Espasa ha destacat que l'empenta de l'Assemblea es va plasmar en el Govern d'unitat del president Tarradellas, en la confecció de l'Estatut i fins i tot en la Constitució. Una Constitució que ha valorat com a positiva però que està interpretada per una "reacció" que ha convertit la judicatura en una tercera cambra legislativa. Espasa, històric del PSUC i exconseller de Sanitat, ha subratllat que s'està "en un tombant com el dels 70" i ha pregonat en favor d'una nova unió de les forces progressistes i catalanistes. "Serem capaços de fer aquella unitat?", s'ha preguntat.
Tots els participants han destacat el context en què es va crear l'Assemblea de Catalunya. La societat catalana estava experimentant un seguit de transformacions, amb esdeveniments de gran abast en l'àmbit cultural, amb la Nova Cançó, el naixement d'Òmnium Cultural i la fundació d'Edicions 62. Les transformacions produïdes a l'Església a partir del Concili també van tenir forta repercussió, amb trobades inesperades entre col·lectius cristians i un moviment sindical envalentit, que amb la mítica vaga de Seat va fer tremolar el règim. La consellera Ubasart ha clos l'acte rememorant el component d'avantguarda que va suposar l'Assemblea, "part constituent d ela nostra memòria democràtica" i s'ha compromès a que les noves generacions coneguin el que va significar.
Molts dels 113 eren avui al Palau. Veterans combatents, no pas excombatents (una de les presents comentava a una amiga: "Me'n vaig a la mani de Via Laietana") que van lluitar contra la dictadura. Tots ells aplegats avui entorn el foc de la unitat i la democràcia.