07
de novembre
de
2023, 13:50
Actualitzat:
18:57h
Han passat més de 48 hores des del desplaçament a Brussel·les del secretari general de Junts, Jordi Turull, i el president del grup parlamentari, Albert Batet. A la capital belga també hi havia viatjat a finals del cap de setmana el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, encarregat de liderar les converses amb Carles Puigdemont. Però els trajectes a Bèlgica no han servit per desencallar l'acord que els socialistes persegueixen des de dijous passat, data en què va tancar l'entesa amb ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. Fonts coneixedores de la negociació consultades per Nació apunten que es refreda la imminència d'un pacte. Les expectatives d'un debat d'investidura a l'esprint -entre dimecres i divendres- perd força aquest dimarts mentre continuen els contactes entre les dues parts.
Una part de la delegació de Junts present a Brussel·les ja ha fet el camí de retorn, per la celebració del ple del Parlament que arrenca aquest dimarts. És el cas de la presidenta de la cambra, Anna Erra, així com el mateix Batet, i els diputats amb responsabilitats a la direcció del partit. Les fonts consultades no esmenten una entesa pública en les pròximes hores mentre, des de Madrid, s'insisteix que es continua "treballant" en la viabilitat d'un acord. Tant el socialisme català com l'espanyol han actuat amb prudència des que Puigdemont va evitar encadenar el seu pacte al d'ERC.
En què estan encallats els equips de Junts i el PSOE? En essència, en les garanties que pugui oferir l'aplicació de la llei d'amnistia en termes jurídics. En altres paraules, que la norma aprovada pel Congrés pugui ser efectivament traslladada a l'àmbit judicial i que no hi hagi dilacions ni disfuncions. En els últims dies han aparegut causes no estrictament vinculades amb l'1-O -el cas Volhov, la condemna per corrupció contra Laura Borràs- que han estat objecte de negociació.
En aquests moments, tots els consultats indiquen que l'acord polític es pot donar pràcticament per tancat -això és així des de la setmana passada-, però que la part tècnica és la que encara balla. La redacció de tot plegat està en mans dels equips legals, amb Gonzalo Boye al capdavant en el cas de Junts. Les causes pendents de Boye davant la justícia també han sobrevolat les converses en els últims dies, així com els noms de Josep Lluís Alay -cap de l'oficina de Puigdemont-, Miquel Buch i Lluís Escolà, els dos últims condemnats per prevaricació i malversació per oferir escorta a l'expresident de la Generalitat.
Que el debat d'investidura ja comença a ser complicat de cara aquesta setmana també ho explica el fet que no es tracta només de rubricar l'entesa Junts-PSOE, sinó que la militància del partit de Puigdemont acabi aprovant el pacte a través d'una consulta. Abans, això sí, caldria una reunió de la direcció i una altra del consell nacional, que en teoria s'hauria d'haver celebrat el cap de setmana passat si hagués estat necessari. Només la permanent del de la formació ha estat al dia de les negociacions, especialment en el tram final, però la majoria de quadres i membres de l'executiva desconeixen els detalls de l'acord.
Puigdemont ha estat al capdavant de les converses en tot moment, amb protagonisme també per a Turull i no tant per a Borràs, que no ha aparegut en cap fotografia de les converses, ja fos amb el PSOE o amb el PNB. Els socialistes també necessiten el suport dels nacionalistes bascos per assolir els 178 diputats -a l'espera de Coalició Canària- que s'han coordinat amb Junts en un clima de recuperació de la bona relació entre partits.
La dilatació dels terminis està comportant un augment de la pressió al carrer per part de la dreta contra l'amnistia, de la qual encara no s'han fet públics tots els detalls. Després que aquest dilluns l'Audiència Nacional impliqués oficialment Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en la causa per terrorisme sobre el Tsunami Democràtic, els negociadors de Junts han extremat les precaucions per tal que la judicatura no pugui trobar escletxes a l'hora de no aplicar la norma quan sigui aprovada pel Congrés. El fet que la interlocutòria del jutge Manuel García Castellón parli de terrorisme i apunti a la mort d'un turista francès durant els esdeveniments a l'aeroport del Prat després de la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O poden dificultar l'aterratge argumental per amnistiar els dirigents encausats dins del Tsunami.
Una part de la delegació de Junts present a Brussel·les ja ha fet el camí de retorn, per la celebració del ple del Parlament que arrenca aquest dimarts. És el cas de la presidenta de la cambra, Anna Erra, així com el mateix Batet, i els diputats amb responsabilitats a la direcció del partit. Les fonts consultades no esmenten una entesa pública en les pròximes hores mentre, des de Madrid, s'insisteix que es continua "treballant" en la viabilitat d'un acord. Tant el socialisme català com l'espanyol han actuat amb prudència des que Puigdemont va evitar encadenar el seu pacte al d'ERC.
En què estan encallats els equips de Junts i el PSOE? En essència, en les garanties que pugui oferir l'aplicació de la llei d'amnistia en termes jurídics. En altres paraules, que la norma aprovada pel Congrés pugui ser efectivament traslladada a l'àmbit judicial i que no hi hagi dilacions ni disfuncions. En els últims dies han aparegut causes no estrictament vinculades amb l'1-O -el cas Volhov, la condemna per corrupció contra Laura Borràs- que han estat objecte de negociació.
En aquests moments, tots els consultats indiquen que l'acord polític es pot donar pràcticament per tancat -això és així des de la setmana passada-, però que la part tècnica és la que encara balla. La redacció de tot plegat està en mans dels equips legals, amb Gonzalo Boye al capdavant en el cas de Junts. Les causes pendents de Boye davant la justícia també han sobrevolat les converses en els últims dies, així com els noms de Josep Lluís Alay -cap de l'oficina de Puigdemont-, Miquel Buch i Lluís Escolà, els dos últims condemnats per prevaricació i malversació per oferir escorta a l'expresident de la Generalitat.
Que el debat d'investidura ja comença a ser complicat de cara aquesta setmana també ho explica el fet que no es tracta només de rubricar l'entesa Junts-PSOE, sinó que la militància del partit de Puigdemont acabi aprovant el pacte a través d'una consulta. Abans, això sí, caldria una reunió de la direcció i una altra del consell nacional, que en teoria s'hauria d'haver celebrat el cap de setmana passat si hagués estat necessari. Només la permanent del de la formació ha estat al dia de les negociacions, especialment en el tram final, però la majoria de quadres i membres de l'executiva desconeixen els detalls de l'acord.
Puigdemont ha estat al capdavant de les converses en tot moment, amb protagonisme també per a Turull i no tant per a Borràs, que no ha aparegut en cap fotografia de les converses, ja fos amb el PSOE o amb el PNB. Els socialistes també necessiten el suport dels nacionalistes bascos per assolir els 178 diputats -a l'espera de Coalició Canària- que s'han coordinat amb Junts en un clima de recuperació de la bona relació entre partits.
La dilatació dels terminis està comportant un augment de la pressió al carrer per part de la dreta contra l'amnistia, de la qual encara no s'han fet públics tots els detalls. Després que aquest dilluns l'Audiència Nacional impliqués oficialment Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en la causa per terrorisme sobre el Tsunami Democràtic, els negociadors de Junts han extremat les precaucions per tal que la judicatura no pugui trobar escletxes a l'hora de no aplicar la norma quan sigui aprovada pel Congrés. El fet que la interlocutòria del jutge Manuel García Castellón parli de terrorisme i apunti a la mort d'un turista francès durant els esdeveniments a l'aeroport del Prat després de la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O poden dificultar l'aterratge argumental per amnistiar els dirigents encausats dins del Tsunami.