L'operació Volhov, el cas Pujol o el de Laura Borràs són algunes d'aquestes causes dubtoses, que generen debat dins de l'independentisme sobre si s'han d'incloure en l'amnistia o no. Poden haver-hi indicis de lawfare per les persones que hi estan implicades, però no tenen cap relació -o bé aquest nexe no és clar- amb l'exercici de drets fonamentals o amb els preparatius, organització, finançament o promoció del referèndum de 2017 o la consulta de 2017. Sigui com sigui, el redactat de l'amnistia haurà de precisar bé què entra i què no, i respectar tot un seguit de requisits per tenir més possibilitats de passar el filtre del Tribunal Constitucional.
1. Cas Volhov
El cas Volhov és un calaix de sastre pilotat per la Guàrdia Civil i el jutjat d'instrucció 1 de Barcelona. Neix d'una causa prèvia per subvencions irregulars a la Diputació de Barcelona per finançar il·legalment CDC. Des d'allà, el jutge Joaquín Aguirre va obrir una peça separada secreta, que va anar engreixant amb investigacions durant un any i mig fins que va fer-se pública l'octure de 2020, amb diverses detencions. En un primer moment, es va vincular a empresaris que havien contribuït a finançar el procés. Afecta diversos membres de l'estat major independentista, com ara l'exdirigent de CDC David Madí, l'exdirigent d'ERC Xavier Vendrell o l'editor Oriol Soler, però també altres persones menys mediàtiques de l'òrbita de Junts i ERC.Aquest totum revolutum parlava de Tsunami Democràtic, de soldats russos que havien de col·laborar a fer la independència, de desviació de fons, de requalificacions urbanístiques i de tràfic d'influències. Apuntava a diversos delictes, com ara malversació. Pel camí, la causa s'ha anat fragmentant i diluint. El suposat tràfic d'influències de Madí ha quedat arxivat i també la presumpta "trama russa", que implicava Josep Alay, responsable de l'oficina de Puigdemont. Soler ha passat a l'Audiència Nacional, que investiga Tsunami Democràtic i que sí que entraria dins de l'abast de l'amnistia. La peça de Villa Bugatti, que afecta Vendrell, continua viva, i també s'investiga Xavier Vinyals, expresident de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes i excònsol a Letònia, pel suposat desviament de fons per finançar l'exili.
[noticia]263825[/noticia]
2. Cas Josep Alay
Josep Alay està implicat en el cas Volhov per Tsunami i per la "trama russa", ja arxivada, però també té una causa en marxa pendent de judici -al febrer- pel viatge com a observador del referèndum de Nova Caledònia el 2018. La Fiscalia li demana tres anys de presó per malversació i prevaricació. Alay i la seva defensa sempre han dit que es tracta d'una persecució política i d'una investigació prospectiva. En aquesta causa pot aparèixer l'ombra del lawfare, però alhora no té cap relació directa amb l'1-O, el 9-N o bé les protestes per la sentència del procés. D'altra banda, és cert que Alay feia el viatge com a cap de l'oficina de l'expresident i en representació de Puigdemont, que ja aleshores es trobava a l'exili i sense cap immunitat. En la mateixa causa també s'investiga el pagament de peatges per visitar els presos polítics a Lledoners.3. Cas Laura Borràs
Laura Borràs ha mantingut un perfil baix durant tota la negociació i no ha dit res públicament sobre l'abast de l'amnistia. Està condemnada per corrupció -prevaricació i falsedat documental- pels contractes irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes i tant ella com Junts consideren que és un cas de lawfare o de persecució política. Míriam Nogueras, líder dels juntaires al Congrés, va dir fa setmanes que hauria d'entrar a l'amnistia. Veus de l'entorn del partit, com ara Òmnium creu que no, perquè no és un cas per exercici de drets fonamentals, malgrat que hi pugui haver una persecució política. Borràs es troba pendent del recurs de cassació al Suprem, que haurà de revisar la sentència del TSJC, que la condemna a presó, però demana indultar-la parcialment per esquivar la privació de llibertat.[noticia]264064[/noticia]
