30
d'octubre
de
2020, 19:35
Actualitzat:
31
d'octubre,
11:25h
Oriol Soler, David Madí i Xavier Vendrell, i la resta de detinguts en la macroperació Volhov, han estat posats en llibertat amb càrrecs i sense mesures cautelars. Només amb l'obligació de comparèixer davant del jutge quan se'ls citi, com és habitual. Ni tan sols la Fiscalia ha demanat presó, retirada del passaport o compareixences periòdiques al jutjat. Tot plegat, després que dimecres el magistrat Joaquín Aguirre, del jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona, activés una macrooperació contra el finançament del procés i el Tsunami Democràtic, amb reminiscències amb altres grans operacions de la Guàrdia Civil que, sovint, han acabat en res.
Les insinuacions que apareixen a les interlocutòries, moltes d'elles encara sense poder-se acreditar tot i que fa més d'un any que va començar la investigació, i el relat en certs punts surrealista de la Guàrdia Civil, que arriba a afirmar que el Kremlin estava darrere el procés i havia posat a disposició de Carles Puigdemont 10.000 soldats russos, no han convençut el ministeri públic. Tots els detinguts, doncs, poden tornar a casa després de passar fins a dues nits als calabossos de l'Institut Armat. La causa, això sí, continua oberta pels delictes de tràfic d'influència, malversació, prevaricació, suborn i desordres públics.
Els detinguts que encara no havien declarat han arribat a primera hora la Ciutat de la Justícia. Els esperava el jutge Aguirre, que comanda la investigació que durant un any i mig ha estat secreta i neix d'una altra causa relacionada amb subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats properes a CDC per finançar el partit. Tots els investigats s'han acollit al seu dret de no declarar -les seves defenses volen temps per analitzar la causa amb profunditat- i han anat sortint en llibertat amb càrrecs, però sense cap mesura cautelar malgrat l'envergadura de l'operació desplegada per la Guàrdia Civil dimecres en diversos punts del país. Es va saldar amb una trentena de detinguts.
Els primers en quedar lliures han estat els empresaris d'Events, Roc Aguilera i Toni Fusté. Després han sortit Enric Mir, Marta Molina, Xavier Vinyals i Jordi Sierra. Els últims han estat David Madí, històrica mà dreta d'Artur Mas, Oriol Soler, editor, i Xavier Vendrell, exconseller d'ERC. El jutge creu que ells tres estaven al capdavant del Tsunami Democràtic, especialment Vendrell, a qui atribueix tasques de direcció. La resta de detinguts van comparèixer davant del jutge entre dimecres i dijous, però els nou d'avui han hagut de passar 48 hores al calabós.
A les portes de la Ciutat de la Justícia s'han concentrat una cinquantena de persones entre familiars, amics i dirigents independentistes. Laura Borràs, portaveu de JxCat al Congrés, ha denunciat la repressió contra l'independentisme i ha aprofitat per demanar unitat just l'endemà que el Tribunal Suprem reactivés el seu cas i ordenés una bateria de noves diligències. "Ens detenen junts i hem de respondre junts", ha dit la dirigent independentista. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha denunciat un muntage polical per "dividir" i "afeblir" l'independentisme. Els detinguts en aquesta última operació de la Guàrdia Civil són empresaris i alts càrrecs de la Generalitat de l'òrbita de JxCat i ERC.
Una operació secreta durant un any i mig
El jutge Aguirre va activar dimecres l'operació Volhov, liderada per la Guàrdia Civil, contra el finançament del procés. Es va saldar amb una trentena de detinguts, entre els quals empresaris vinculats a l'independentisme i alts càrrecs de la Generalitat. El cas, amb semblances amb altres grans operacions de la Benemèrita com la del 20 de setembre de 2017 o la dels CDR, és una peça separada d'una altra causa que investiga subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats properes a CDC per finançar-la, i apunta a diversos delictes com ara malversació, suborn, prevaricació, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i desordres públics.
Entre els detinguts, que han quedat ja en llibertat, hi ha David Madí, Oriol Soler, Xavier Vendrell i Xavier Vinyals, entre altres alts càrrecs de la Generalitat o empresaris de l'òrbita de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC. Per dotar-la de gruix, a la causa s'hi barregen diversos elements, des d'un possible tràfic d'influències a desviament de fons, passant per soldats russos i un eventual suport del Kremlin a les tesis independentistes per desestabilitzar Espanya. També hi inclou la gestió del Tsunami Democràtic -que va liderar les protestes de la sentència de l'1-O i es va desactivar d'un dia per l'altre- i revela converses punxades als investigats amb insults, retrets i menyspreus a polítics en actiu i fins i tot al president de la Generalitat, Quim Torra, ara inhabilitat.
La causa apunta al tràfic d'influències
El jutge sosté que Xavier Vendrell, exconseller d'ERC, hauria mantingut reunions amb el conseller d'Educació, Josep Bargalló, per aconseguir implantar una escola d'educació especial a través de la Fundació El Brot, de la qual ell n'és president. Hauria mantingut reunions amb Bargalló i amb el director general de Centres Públics, Josep González Cambray, que també va ser detingut i alliberat al cap de poques hores després de declarar. El projecte no ha reeixit. El magistrat parla de converses entre Vendrell i alts càrrecs d'Educació per passar per alt errors en sol·licitud de concerts per centres educatius i apunta que hi hauria hagut "tracte de favor". Fonts d'Educació ja han recordat que les línies de concert a l'escola a la qual està vinculada a Vendrell no es van concedir.
El jutge també investiga tràfic d'influències el cas de David Madí, exalt càrrec de CDC. Ho vincula amb alts càrrec del Departament de Territori, com el propi conseller Damià Cavet, i càrrecs de designació política. Madí tenia interessos en el mercat de les VTC. En aquest sentit, la interlocutòria fa referència a una reunió de 25 d'octubre de l'any passat amb el conseller Calvet, alts càrrecs i un representant de l'empresa Uber. Segons el jutge, Madí, president d'Aigües de Catalunya, també hauria "activat els seus contactes polítics" per aconseguir que prosperés l'adquisició d'Agbar. Tot plegat amb poques concrecions.
Suposats desviaments de diners
En l'operació s'investiguen diverses vies de finançament amb fons públics "d'activitats irregulars alienes al destí legal" que tenien els diners procedents de subvencions. El jutge sosté que es va utilitzar diner públic per pagar despeses del procés més enllà de l'1-O, com per exemple l'exili de Puigdemont a Bèlgica. Una de les vies de finançament seria, sempre segons les interlocutòries del jutjat d'Instrucció 1, la Plataforma Proseleccions Catalanes, presidida per Xavier Vinyals.
El jutge apunta que s'haurien produït concessions directes de subvencions amb "arbitrarietat i partidisme", així com pagaments de "dubtosa efectivitat". Diu el magistrat que proveïdors de serveis relacionats amb el Fòrum Crans Montana (CMF) van rebre més de 800.000 euros en factures que, en alguns casos, tenien vincles amb Puigdemont a Bèlgica. "Per la traçabilitat d'aquestes dades, això podria constituir un blanqueig de capitals", sosté. En aquest sentit es fa referència al CMF, "alienat amb els interessos independentistes", i es considera que subvencions destinades a la Plataforma Proseleccions Catalanes es van dedicar a aquest fòrum amb "interessos partidistes" tot i que no s'acredita justificació incorrecta de les subvencions.
10.000 soldats russos i el Kremlin darrere del procés
En el cas de Soler se sospita dels contractes que van rebre entre 2016 i 2020 grups editorials als que està vinculat per valor de tres milions d'euros i que Som Cultura va aclarir dimecres. En la interlocutòria s'expliquen reunions mantingudes amb Julian Assange i Edward Snowden en el marc d'una suposada estratègia de desinformació per desestabilitzar Espanya. En aquesta estratègia hi estaria implicat, relata el jutge a partir dels atestats de la Guàrdia Civil, el Kremlin i mitjans afins a Vladimir Putin. Segons la interlocutòria, el president rus hauria posat a disposició de Puigdemont 10.000 soldats en cas que declarés la independència la tardor de 2017. No només la Fiscalia no hi dona, per ara, credibilitat, sinó que fins i tot el govern rus s'ha burlat d'Espanya.
Les insinuacions que apareixen a les interlocutòries, moltes d'elles encara sense poder-se acreditar tot i que fa més d'un any que va començar la investigació, i el relat en certs punts surrealista de la Guàrdia Civil, que arriba a afirmar que el Kremlin estava darrere el procés i havia posat a disposició de Carles Puigdemont 10.000 soldats russos, no han convençut el ministeri públic. Tots els detinguts, doncs, poden tornar a casa després de passar fins a dues nits als calabossos de l'Institut Armat. La causa, això sí, continua oberta pels delictes de tràfic d'influència, malversació, prevaricació, suborn i desordres públics.
Els detinguts que encara no havien declarat han arribat a primera hora la Ciutat de la Justícia. Els esperava el jutge Aguirre, que comanda la investigació que durant un any i mig ha estat secreta i neix d'una altra causa relacionada amb subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats properes a CDC per finançar el partit. Tots els investigats s'han acollit al seu dret de no declarar -les seves defenses volen temps per analitzar la causa amb profunditat- i han anat sortint en llibertat amb càrrecs, però sense cap mesura cautelar malgrat l'envergadura de l'operació desplegada per la Guàrdia Civil dimecres en diversos punts del país. Es va saldar amb una trentena de detinguts.
Els primers en quedar lliures han estat els empresaris d'Events, Roc Aguilera i Toni Fusté. Després han sortit Enric Mir, Marta Molina, Xavier Vinyals i Jordi Sierra. Els últims han estat David Madí, històrica mà dreta d'Artur Mas, Oriol Soler, editor, i Xavier Vendrell, exconseller d'ERC. El jutge creu que ells tres estaven al capdavant del Tsunami Democràtic, especialment Vendrell, a qui atribueix tasques de direcció. La resta de detinguts van comparèixer davant del jutge entre dimecres i dijous, però els nou d'avui han hagut de passar 48 hores al calabós.
A les portes de la Ciutat de la Justícia s'han concentrat una cinquantena de persones entre familiars, amics i dirigents independentistes. Laura Borràs, portaveu de JxCat al Congrés, ha denunciat la repressió contra l'independentisme i ha aprofitat per demanar unitat just l'endemà que el Tribunal Suprem reactivés el seu cas i ordenés una bateria de noves diligències. "Ens detenen junts i hem de respondre junts", ha dit la dirigent independentista. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha denunciat un muntage polical per "dividir" i "afeblir" l'independentisme. Els detinguts en aquesta última operació de la Guàrdia Civil són empresaris i alts càrrecs de la Generalitat de l'òrbita de JxCat i ERC.
Una operació secreta durant un any i mig
El jutge Aguirre va activar dimecres l'operació Volhov, liderada per la Guàrdia Civil, contra el finançament del procés. Es va saldar amb una trentena de detinguts, entre els quals empresaris vinculats a l'independentisme i alts càrrecs de la Generalitat. El cas, amb semblances amb altres grans operacions de la Benemèrita com la del 20 de setembre de 2017 o la dels CDR, és una peça separada d'una altra causa que investiga subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats properes a CDC per finançar-la, i apunta a diversos delictes com ara malversació, suborn, prevaricació, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i desordres públics.
Entre els detinguts, que han quedat ja en llibertat, hi ha David Madí, Oriol Soler, Xavier Vendrell i Xavier Vinyals, entre altres alts càrrecs de la Generalitat o empresaris de l'òrbita de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC. Per dotar-la de gruix, a la causa s'hi barregen diversos elements, des d'un possible tràfic d'influències a desviament de fons, passant per soldats russos i un eventual suport del Kremlin a les tesis independentistes per desestabilitzar Espanya. També hi inclou la gestió del Tsunami Democràtic -que va liderar les protestes de la sentència de l'1-O i es va desactivar d'un dia per l'altre- i revela converses punxades als investigats amb insults, retrets i menyspreus a polítics en actiu i fins i tot al president de la Generalitat, Quim Torra, ara inhabilitat.
La causa apunta al tràfic d'influències
El jutge sosté que Xavier Vendrell, exconseller d'ERC, hauria mantingut reunions amb el conseller d'Educació, Josep Bargalló, per aconseguir implantar una escola d'educació especial a través de la Fundació El Brot, de la qual ell n'és president. Hauria mantingut reunions amb Bargalló i amb el director general de Centres Públics, Josep González Cambray, que també va ser detingut i alliberat al cap de poques hores després de declarar. El projecte no ha reeixit. El magistrat parla de converses entre Vendrell i alts càrrecs d'Educació per passar per alt errors en sol·licitud de concerts per centres educatius i apunta que hi hauria hagut "tracte de favor". Fonts d'Educació ja han recordat que les línies de concert a l'escola a la qual està vinculada a Vendrell no es van concedir.
El jutge també investiga tràfic d'influències el cas de David Madí, exalt càrrec de CDC. Ho vincula amb alts càrrec del Departament de Territori, com el propi conseller Damià Cavet, i càrrecs de designació política. Madí tenia interessos en el mercat de les VTC. En aquest sentit, la interlocutòria fa referència a una reunió de 25 d'octubre de l'any passat amb el conseller Calvet, alts càrrecs i un representant de l'empresa Uber. Segons el jutge, Madí, president d'Aigües de Catalunya, també hauria "activat els seus contactes polítics" per aconseguir que prosperés l'adquisició d'Agbar. Tot plegat amb poques concrecions.
Suposats desviaments de diners
En l'operació s'investiguen diverses vies de finançament amb fons públics "d'activitats irregulars alienes al destí legal" que tenien els diners procedents de subvencions. El jutge sosté que es va utilitzar diner públic per pagar despeses del procés més enllà de l'1-O, com per exemple l'exili de Puigdemont a Bèlgica. Una de les vies de finançament seria, sempre segons les interlocutòries del jutjat d'Instrucció 1, la Plataforma Proseleccions Catalanes, presidida per Xavier Vinyals.
El jutge apunta que s'haurien produït concessions directes de subvencions amb "arbitrarietat i partidisme", així com pagaments de "dubtosa efectivitat". Diu el magistrat que proveïdors de serveis relacionats amb el Fòrum Crans Montana (CMF) van rebre més de 800.000 euros en factures que, en alguns casos, tenien vincles amb Puigdemont a Bèlgica. "Per la traçabilitat d'aquestes dades, això podria constituir un blanqueig de capitals", sosté. En aquest sentit es fa referència al CMF, "alienat amb els interessos independentistes", i es considera que subvencions destinades a la Plataforma Proseleccions Catalanes es van dedicar a aquest fòrum amb "interessos partidistes" tot i que no s'acredita justificació incorrecta de les subvencions.
10.000 soldats russos i el Kremlin darrere del procés
En el cas de Soler se sospita dels contractes que van rebre entre 2016 i 2020 grups editorials als que està vinculat per valor de tres milions d'euros i que Som Cultura va aclarir dimecres. En la interlocutòria s'expliquen reunions mantingudes amb Julian Assange i Edward Snowden en el marc d'una suposada estratègia de desinformació per desestabilitzar Espanya. En aquesta estratègia hi estaria implicat, relata el jutge a partir dels atestats de la Guàrdia Civil, el Kremlin i mitjans afins a Vladimir Putin. Segons la interlocutòria, el president rus hauria posat a disposició de Puigdemont 10.000 soldats en cas que declarés la independència la tardor de 2017. No només la Fiscalia no hi dona, per ara, credibilitat, sinó que fins i tot el govern rus s'ha burlat d'Espanya.
David Madí by edicio naciodigital on Scribd
Oriol Soler by edicio naciodigital on Scribd
Xavier Vinyals by edicio naciodigital on Scribd
Xavier Vendrell by edicio naciodigital on Scribd