14
d'octubre
de
2023, 13:32
Actualitzat:
13:32h
Quin és el secret d'una amnistia perquè sigui constitucional? Un dels debats al voltant d'aquesta llei és sobre l'encaix dins de la Constitució. L'última paraula la tindrà el Tribunal Constitucional (TC), perquè si s'aprova una llei desjudicialitzadora hi haurà recursos dels partits espanyolistes. Juristes com Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, dubta que una amnistia pugui passar el filtre, perquè vulnera el principi d'igualtat i el dret a la tutela judicial efectiva. D'altres, com Joan Ridao, professor de Dret Constitucional també a la UB, pensen el contrari i argumenten que el mateix TC ja s'ha posicionat a favor d'una llei d'aquestes característiques en el cas de l'amnistia de 1977, i que una norma així està prevista en l'ordenament jurídic espanyol en la llei d'enjudiciament criminal.
Hi ha opinions per a tots els gustos sobre una qüestió que des de les eleccions del 23 de juliol està al centre del tauler polític. Si Pedro Sánchez vol seguir a la Moncloa, haurà de concedir una amnistia que acabi amb la repressió derivada del procés. Els independentistes volen que també porti associat el reconeixement del dret a l'autodeterminació, mentre que el PSOE ho veu com una manera de recuperar la "convivència" després dels fets de 2017 i en la línia dels indults i la reforma del codi penal. Sumar, per la seva banda, va presentar dimarts la seva proposta per fer encaixar l'amnistia dins de la Constitució, un document de treball sobre el qual els de Yolanda Díaz volen construir una proposició de llei que es voti al Congrés. Si finalment tirà endavant, el PP hi recorrerà.
La carpeta, doncs, acabarà a la taula del TC, que ara està controlat per una majoria progressista (7 magistrats per 4 conservadors) més propera a avalar una llei d'aquestes característiques. La qüestió, de tota manera, és complexa i les suposades majories es poden difuminar quan s'hagi de dictar una sentència. Sánchez es juga la investidura amb l'amnistia, però la seva vida política pot estar lligada al veredicte que acabi dictant el TC. El secret d'una amnistia que aspiri a passar el filtre dels jutges passa per la seva justificació, que sigui general i no un vestit a mida, i que respecti els tractats internacionals.
És diferent plantejar l'amnistia com un punt final del conflicte i en favor de la convivència, com pot defensar el PSOE, que fer-ho com a punt de partida i vinculada al reconeixement del dret d'autodeterminació, com defensen els independentistes. La proposta de Sumar planteja l'amnistia com una llei reparadora davant dels excessos dels tribunals en forma de sentències desproporcionades com ara la del Suprem per sedició. Una censura de les decisions judicials pot ser ben vista pels independentistes, però pot incomodar els magistrats del TC quan encara no s'ha pronunciat Estrasburg.
Hi ha opinions per a tots els gustos sobre una qüestió que des de les eleccions del 23 de juliol està al centre del tauler polític. Si Pedro Sánchez vol seguir a la Moncloa, haurà de concedir una amnistia que acabi amb la repressió derivada del procés. Els independentistes volen que també porti associat el reconeixement del dret a l'autodeterminació, mentre que el PSOE ho veu com una manera de recuperar la "convivència" després dels fets de 2017 i en la línia dels indults i la reforma del codi penal. Sumar, per la seva banda, va presentar dimarts la seva proposta per fer encaixar l'amnistia dins de la Constitució, un document de treball sobre el qual els de Yolanda Díaz volen construir una proposició de llei que es voti al Congrés. Si finalment tirà endavant, el PP hi recorrerà.
La carpeta, doncs, acabarà a la taula del TC, que ara està controlat per una majoria progressista (7 magistrats per 4 conservadors) més propera a avalar una llei d'aquestes característiques. La qüestió, de tota manera, és complexa i les suposades majories es poden difuminar quan s'hagi de dictar una sentència. Sánchez es juga la investidura amb l'amnistia, però la seva vida política pot estar lligada al veredicte que acabi dictant el TC. El secret d'una amnistia que aspiri a passar el filtre dels jutges passa per la seva justificació, que sigui general i no un vestit a mida, i que respecti els tractats internacionals.
- Ha d'estar justificada
La llei no pot ser arbitrària i ha d'estar ben justificada. Serà determinant l'exposició de motius o preàmbul de la nova llei, és a dir, allò que explica per què és necessària una norma d'aquestes característiques. En el cas de la llei d'amnistia de 1977, que no incloïa preàmbul, es volia tancar l'etapa de la dictadura franquista i obrir una etapa de democràcia, i això justificava una mesura com l'amnistia. Pel que fa a la norma per extingir les causes derivades de 2017, els negociadors hauran de precisar bé els motius que la fan necessària -el procés ha estat una etapa excepcional que cal resoldre amb una amnistia, per exemple- i trobar un punt de consens també de cara als electorats respectius.És diferent plantejar l'amnistia com un punt final del conflicte i en favor de la convivència, com pot defensar el PSOE, que fer-ho com a punt de partida i vinculada al reconeixement del dret d'autodeterminació, com defensen els independentistes. La proposta de Sumar planteja l'amnistia com una llei reparadora davant dels excessos dels tribunals en forma de sentències desproporcionades com ara la del Suprem per sedició. Una censura de les decisions judicials pot ser ben vista pels independentistes, però pot incomodar els magistrats del TC quan encara no s'ha pronunciat Estrasburg.