El secret d'una amnistia constitucional

Pedro Sánchez es juga la legislatura en l'aval del TC a una llei d'amnistia que haurà d'estar ben justificada, ser de caràcter general, respectar el principi d'igualtat i tenir en compte els tractats internacionals

Els magistrats del TC durant un ple de l'alt tribunal
Els magistrats del TC durant un ple de l'alt tribunal | ACN
14 d'octubre de 2023, 13:32
Actualitzat: 13:32h
Quin és el secret d'una amnistia perquè sigui constitucional? Un dels debats al voltant d'aquesta llei és sobre l'encaix dins de la Constitució. L'última paraula la tindrà el Tribunal Constitucional (TC), perquè si s'aprova una llei desjudicialitzadora hi haurà recursos dels partits espanyolistes. Juristes com Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, dubta que una amnistia pugui passar el filtre, perquè vulnera el principi d'igualtat i el dret a la tutela judicial efectiva. D'altres, com Joan Ridao, professor de Dret Constitucional també a la UB, pensen el contrari i argumenten que el mateix TC ja s'ha posicionat a favor d'una llei d'aquestes característiques en el cas de l'amnistia de 1977, i que una norma així està prevista en l'ordenament jurídic espanyol en la llei d'enjudiciament criminal.

Hi ha opinions per a tots els gustos sobre una qüestió que des de les eleccions del 23 de juliol està al centre del tauler polític. Si Pedro Sánchez vol seguir a la Moncloa, haurà de concedir una amnistia que acabi amb la repressió derivada del procés. Els independentistes volen que també porti associat el reconeixement del dret a l'autodeterminació, mentre que el PSOE ho veu com una manera de recuperar la "convivència" després dels fets de 2017 i en la línia dels indults i la reforma del codi penal. Sumar, per la seva banda, va presentar dimarts la seva proposta per fer encaixar l'amnistia dins de la Constitució, un document de treball sobre el qual els de Yolanda Díaz volen construir una proposició de llei que es voti al Congrés. Si finalment tirà endavant, el PP hi recorrerà.

La carpeta, doncs, acabarà a la taula del TC, que ara està controlat per una majoria progressista (7 magistrats per 4 conservadors) més propera a avalar una llei d'aquestes característiques. La qüestió, de tota manera, és complexa i les suposades majories es poden difuminar quan s'hagi de dictar una sentència. Sánchez es juga la investidura amb l'amnistia, però la seva vida política pot estar lligada al veredicte que acabi dictant el TC. El secret d'una amnistia que aspiri a passar el filtre dels jutges passa per la seva justificació, que sigui general i no un vestit a mida, i que respecti els tractats internacionals. 


 

- Ha d'estar justificada

La llei no pot ser arbitrària i ha d'estar ben justificada. Serà determinant l'exposició de motius o preàmbul de la nova llei, és a dir, allò que explica per què és necessària una norma d'aquestes característiques. En el cas de la llei d'amnistia de 1977, que no incloïa preàmbul, es volia tancar l'etapa de la dictadura franquista i obrir una etapa de democràcia, i això justificava una mesura com l'amnistia. Pel que fa a la norma per extingir les causes derivades de 2017, els negociadors hauran de precisar bé els motius que la fan necessària -el procés ha estat una etapa excepcional que cal resoldre amb una amnistia, per exemple- i trobar un punt de consens també de cara als electorats respectius.

És diferent plantejar l'amnistia com un punt final del conflicte i en favor de la convivència, com pot defensar el PSOE, que fer-ho com a punt de partida i vinculada al reconeixement del dret d'autodeterminació, com defensen els independentistes. La proposta de Sumar planteja l'amnistia com una llei reparadora davant dels excessos dels tribunals en forma de sentències desproporcionades com ara la del Suprem per sedició. Una censura de les decisions judicials pot ser ben vista pels independentistes, però pot incomodar els magistrats del TC quan encara no s'ha pronunciat Estrasburg.
 

- No pot ser un vestit a mida

L'amnistia no pot ser un vestit a mida per a casos particulars, perquè aleshores podria entendre com un indult general que està expressament prohibit per la Constitució. Una llei d'amnistia, que ha de tenir forma de llei orgànica, ha de ser de caràcter general. La norma no pot posar noms i cognoms de les persones que es beneficiarien de l'amnistia, sinó que s'ha de definir un període determinat de temps -hi ha cert consens en què hauria de ser des de 2013 fins al 2023, per al cas del procés- i unes conductes que poden ser uns determinats delictes i que han de quedar "oblidades". La proposta de Sumar contempla que s'amnistiïn "aquelles accions i omissions que hagin tingut per finalitat la reivindicació del dret d'autodeterminació de Catalunya" entre l'1 de gener de 2013 i la constitució de les Corts Generals aquesta legislatura. Per reduir a la mínima expressió el marge interpretatiu dels jutges es podrien esmentar a la llei tots els processos inclosos en l'amnistia, però juristes com ara Benet Salelles admeten que això seria "estrany" i podria afectar el caràcter "igualitari" de la norma. 
 

- Orientada "a la idea de Justícia"

Una llei d'amnistia no pot beneficiar només una part del conflicte, per exemple, només la part independentista. La norma ha de seguir el principi d'igualtat, que es podria veure lesionat si l'amnistia "no va manifestament orientada a la idea de Justícia". Això és el que diu la jurisprudència del Tribunal Constitucional alemany, utilitzada pels experts de Sumar en l'elaboració de la seva proposta. L'amnistia no pot diferenciar entre "amics i enemics", i ha d'afectar totes les parts implicades en el conflicte. Això inclou, també, els policies que van participar del dispositiu de l'1-O o de les protestes de la sentència, tot i que hi ha excepcions com aquells possibles delictes de tortura o contra la integritat moral. La proposició de llei d'Amnistia i Llibertat, bloquejada per la mesa del 2020, anava en una línia similar, però hi ha altres veus que rebutgen que els policies també es beneficiïn de la llei.
 

- Ha de respectar els tractats internacionals

Un quart requisit és que l'amnistia ha de respectar els Tractats Internacionals de Drets Humans. És a dir, no tot es pot amnistiar: dins d'una llei d'aquestes característiques no hi caben delictes contra els drets humans, en la línia del que ha dit el Tribunal Europeu dels Drets Humans. En el cas català, els delictes que poden ser susceptibles d'incloure's a la llei no són d'aquesta tipologia -hi hauria delites contra la Constitució o contra l'administració pública o contra l'ordre públic, entre més-, però en cap cas podrien incloure's accions que suposin delictes de lesa humanitat, per exemple. La proposta plantejada per Sumar sosté que cal deixar fora de l'amnistia aquells membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que puguin haver comès delictes de tortura o contra la integritat moral, així com detencions il·legals en el marc del procés independentista.