El vicepresident del Consell per la República i eurodiputat de Junts, Toni Comín, ha defensat reformular aquest òrgan i en incorporar un "estat major", format per ERC, Junts, la CUP, ANC i Òmnium Cultural, però ha deixat clar que no ha de substituir les funcions de direcció de l'expresident Carles Puigdemont en l'entitat ni l'ha d'obligar a deixar-ne la presidència.

[noticia]217783[/noticia]
"Cal veure com encaixem aquest òrgan amb els que ja existeixen -el Consell de Govern del Consell i l'Assemblea de Representants. Això no significa substituir, en cap cas, el Govern del Consell", que presideix Puigdemont, ha subratllat en una entrevista d'Europa Press.

El paper del Consell ha estat un dels esculls en les negociacions d'investidura: Junts vol que sigui l'espai que coordini l'estratègia independentista mentre que els republicans apostaven perquè aquesta coordinació es fes fora d'aquest òrgan perquè el veuen partidista, però es van obrir a crear un estat major, semblant al que va dissenyar l'1-O, integrat en el Consell i que s'encarregui de dirigir l'estratègia del procés sobiranista, tot i que ho condiciona al fet que l'entitat es reformuli per equilibrar-ne la representació i integrar-hi la CUP.

L'Estat major, un òrgan més del Consell

L'entitat ja va emetre un comunicat en el qual va anunciar que començaria a abordar la seva reformulació amb ERC, Junts, la CUP, ANC i Òmnium, i ara Comín ha apostat perquè aquesta reforma inclogui l''estat major' dins del Consell com un òrgan més a part del Govern del Consell -que dirigeix l'entitat i presideix Puigdemont amb 11 dels 17 membres vinculats a Junts- i l'Assemblea de Representants, que per ara només integren els diputats de Junts després que ERC se'n desmarqués, el PDECat hagi perdut la representació i Demòcrates s'hagi integrat a la llista de Puigdemont.

Només si s'opta per la "confrontació"

"Crec que tothom entén per què és bo que l'estat major estigui dins del Consell, és molt difícil que hi hagi un estat major si no està dins, però també hem de posar-nos d'acord en com en refem les regles institucionals", a més de puntualitzar que només veu necessari crear aquest estat major si l'estratègia és de confrontació amb l'Estat però no si s'aposta per la taula de diàleg que defensa ERC.

Comín també considera que no té cap sentit que Puigdemont hagi d'abandonar la presidència del Consell com una condició perquè ERC i la CUP acceptin entrar en la institució: "Qui havia d'impulsar-lo? Un govern a l'exili, o no? I el president a l'exili és el president Puigdemont". L'eurodiputat de Junts ha assenyalat que disposen d'unes regles de joc democràtic, i que en els pròxims mesos el president de l'òrgan el triarà l'Assemblea de Representants.

El que impedeix l'acord

Sobre les negociacions amb els partits independentistes per a la investidura, Comín ha negat que el Consell fos un dels esculls perquè, a parer seu, allò que impedeix arribar a un acord és saber què proposa ERC en cas que la taula de diàleg fracassi.

"L'escull no és el Consell, no ho és. No ho ha estat mai. L'escull és el pla B. Junts no amaga que creu poc en la taula de negociació, però allà hi serà. Esperem que ERC respongui si creu molt poc o gens en el Preparem-nos -el document del CxRep per avançar cap a la independència- i en el desbordament democràtic", ha assenyalat.

"Què farem si la taula no funciona? Quin és el pla B?", ha preguntat Comín, després d'advertir que l'estat major que volen impulsar només seria necessari si són capaços de traçar una estratègia independentista que vagi més enllà del diàleg amb l'Estat.

Segons Comín, en una negociació hi ha d'haver renúncies de totes les parts, però la pregunta és si la renúncia és fonamental en el teu relat: "Si a ERC li seria molt complicat fer un acord que exclogui la taula de negociació amb l'Estat, a Junts m'imagino que li ha de ser molt difícil fer un acord que exclogui la via del desbordament democràtic"

L'estat major i la Generalitat

Després que el candidat d'ERC, Pere Aragonès, demanés coordinació sense substitucions ni tuteles, Comín ha negat que l'entitat vulgui tutelar el Govern: "El Consell neix per fer allò que la Generalitat no pot fer. Quin interès tenim a tutelar la Generalitat en allò què pot fer, si la nostra missió és suplir la Generalitat en allò què no pot fer?".

Després d'apuntar que les funcions del president de la Generalitat són "totalment indelegables", ha assegurat que no tenen interès a tutelar res que tingui a veure amb les funcions i competències autonòmiques del Govern, i que la seva voluntat és actuar en els àmbits que queden fora d'aquest marc competencial.

Sumar Rovira al Consell

Sobre que ERC i CUP acusin el Consell de ser una entitat de Junts i de no representar tot l'independentisme, Comín els ha convidat novament a sumar-s'hi i ha destacat que no li sembla "just" que els acusin de partidistes.

"Que entrin. Això depèn d'ells. Si perquè ells s'hi integrin s'ha de reformular la governança, reformulem-la. Però retreure que no hi són, perquè no hi vols ser, és curiós com a mínim", ha remarcat Comín, que ha explicat que han ofert, reiterades vegades, que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, entri com a vicepresidenta a l'entitat amb ell, però no ha volgut.

També ha reivindicat que la trajectòria política d'una part dels membres de la direcció del Consell és d'esquerres, com la de Lluís Llach, Carme Garcia, Guillem Fuster i Aurora Madaula, motiu pel qual ha discrepat que se'ls identifiqui amb Junts: "Dir que el Consell és Junts, i Junts és CDC, no m'ho puc prendre seriosament", ha afirmat l'eurodiputat.