Mentre al Congrés dels Diputats el govern del PSOE i Sumar negocia per tirar endavant un nou paquet fiscal, els comuns marquen perfil en la seva assemblea nacional que se celebra aquest cap de setmana a Barcelona per renovar lideratges i estratègia. Mitjançant diverses propostes de resolució que s'han aprovat, proposen que es doblin i es facin permanents els impostos a la banca i a les energètiques.
En el pacte que van tancar aquesta setmana els socialistes i el grup plurinacional de Yolanda Díaz, s'establia el compromís de mantenir l'impost a la banca, però els comuns van més enllà. En el mateix acord de Madrid, no es feia menció expressa a l'impost a les energètiques, i és que Junts ha negociat amb el PSOE que decaigui. En canvi, els comuns no hi estan d'acord, com tampoc ho està ERC. Concretament, els comuns creuen que cal doblar els tipus impositius actuals i convertir tots els tributs en impostos permanents, ja que ara són temporals. De fet, el de les energètiques, si no s'aborda, caurà el 31 de desembre.
"Denunciem l'oposició a aquesta mesura per part de les forces polítiques de dretes deguda a la seva subjugació als interessos de les grans corporacions, així com la timidesa del PSOE per actuar amb més contundència en la defensa dels recursos públics davant del greuge ètic que suposen els enormes beneficis d’aquestes empreses", afirmen en la proposició.
També exigeixen mantenir i triplicar l'impost a les grans fortunes i fer-lo permanent. Plantegen convertir-lo en nous tipus de la normativa estatal de l'impost sobre el Patrimoni que hauria de ser d'aplicació subsidiària a les comunitats autònomes amb impostos equivalents més laxes. D'aquesta manera, s'augmentarien un 4%, 5% i 7%, respectivament, els tres darrers trams de l'impost sobre el patrimoni estatal.
També proposen impulsar la creació d'un únic gravamen per a les rendes del treball i les del capital en l'IRPF tant català com estatal, i creuen que calen terres fiscals mínims per acabar la competència fiscal a la baixa que impulsen algunes comunitats autònomes governades del PP i Vox. Els comuns també han aprovat una resolució sobre habitatge, que inclou un punt per exigir triplicar l'impost de transmissions patrimonials per a les compres d'habitatge per part de grans tenidors o empreses.
Eliminar la concertada en sis anys
A la resolució sobre educació els comuns han aprovat fixar el 2030 com a any límit per aconseguir una Catalunya sense escola concertada. També volen que s'inverteixi un pressupost extraordinari de 500 milions d'euros per atendre l'educació inclusiva i acabar amb la segregació escolar.
A més, proposen una bossa de recursos addicional per a escoles i instituts públics per cobrir totes les despeses de material escolar i activitats curriculars i avançar cap a la gratuïtat del menjador escolar. També volen una bossa de recursos als ajuntaments per promoure la gratuïtat d'extraescolars.
El comiat de Colau
En aquest primer dia d'assemblea nacional els comuns han validat l'informe de gestió de les tres coordinadores de l'espai fins a dia d'avui, Ada Colau, Jéssica Albiach i Gemma Tarafa. Després de diverses taules de debat, a la tarda s'ha votat i aprovat sis de les divuit resolucions que s'espera aprovar durant el cap de setmana.
Durant la tarda i el vespre es preveu que es reuneixin diverses comissions de debat de les esmenes presentades als estatuts i a la ponència política i organitzativa per acabar-les de negociar i decidir si alguna altra s'incorpora al text base. A principis de setmana n'hi havia unes 800 pendents de negociació i fonts dels comuns asseguren que aquest dissabte en quedaven unes 50. El diumenge es preveu que s'aprovi la ponència definitiva a les 10 del matí. Un cop validada, es votaran les 12 resolucions restants i, després, es presentarà la nova executiva nacional, que estarà encapçalada per Tarafa i Candela López.
