Política

Con-conver-conver-gèn-ci-a!

ARA A PORTADA

Reunió Govern-ERC «in extremis» a Palau per salvar els pressupostos Bernat Surroca Albet
Romero manté que no retirarà els pressupostos, però ERC assegura que ho negocien per evitar una derrota Bernat Surroca Albet
Atenció 24 hores i gairebé 10.000 euros al mes: les claus de la nova llei ELA a Catalunya Gerard Mira Sánchez
«De l'ELA em fa por deixar enrere els meus i que la mort sigui dolorosa»
Les obres de l'R2 se sumen als talls de línies vuit setmanes després de l'accident de Gelida Arnau Urgell i Vidal

Redacció

Publicat el 25 de març de 2012 a les 21:59

Ha estat una injecció d'autoestima que ha anat molt més enllà del cercle estricte de la militància convergent. El partit de Jordi Pujol ha canviat el tradicional sentit d'estat -de l'estat dels altres- per l'objectiu d'un marc jurídic i polític propi. Ara, gent com Miquel Roca o Antoni Fernández Teixidó militen en l'independentisme (sic) i a Duran Lleida se li atapeirà l'agenda madrilenya de socialistes i peperos demanant explicacions. Qui ho havia de dir.

Aquest cap de setmana, a Reus, Artur Mas ha llençat un cove que feia temps s'havia quedat buit i ho ha apostat tot a la carta del pacte fiscal. No hi haurà via del mig perquè la crisi la fa impossible i qualsevol proposta que no impliqui el final de l'espoli ja no és viable. CiU intentarà la sobirania fiscal, però això depèn del pacte entre ambdues parts. En cas de desacord, només queda l'estat propi, l'única solució que no requereix el permís de Madrid.

CDC s'ha mogut. I, com a mínim, el que ha quedat clar és que abans la independència que perdre el poder. No és poc.