Ha estat una injecció d'autoestima que ha anat molt més enllà del cercle estricte de la militància convergent. El partit de Jordi Pujol ha canviat el tradicional sentit d'estat -de l'estat dels altres- per l'objectiu d'un marc jurídic i polític propi. Ara, gent com Miquel Roca o Antoni Fernández Teixidó militen en l'independentisme (sic) i a Duran Lleida se li atapeirà l'agenda madrilenya de socialistes i peperos demanant explicacions. Qui ho havia de dir.
Aquest cap de setmana, a Reus, Artur Mas ha llençat un cove que feia temps s'havia quedat buit i ho ha apostat tot a la carta del pacte fiscal. No hi haurà via del mig perquè la crisi la fa impossible i qualsevol proposta que no impliqui el final de l'espoli ja no és viable. CiU intentarà la sobirania fiscal, però això depèn del pacte entre ambdues parts. En cas de desacord, només queda l'estat propi, l'única solució que no requereix el permís de Madrid.
CDC s'ha mogut. I, com a mínim, el que ha quedat clar és que abans la independència que perdre el poder. No és poc.
ARA A PORTADA
Publicat el
25 de març de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El PSOE demana suspendre el judici del cas Kitchen per incorporar el PP i Cospedal com a investigats
-
Política
Villarejo confia en l'absolució del cas Kitchen: «Era un humil agent que feia treballs d'intel·ligència»
-
Política
Quan la guerra bruta es fa dins de casa: la trama Kitchen, a judici
-
Política
El desplegament dels Mossos a ports i aeroports, el més calent és a l'aigüera
-
Política
Entre Trump i Sánchez: el viatge del Papa allunya l’Església espanyola de Vox
-
Política
Diners i més transparència: així es vol fomentar que la gent «ajudi» a fer política