Ha estat una injecció d'autoestima que ha anat molt més enllà del cercle estricte de la militància convergent. El partit de Jordi Pujol ha canviat el tradicional sentit d'estat -de l'estat dels altres- per l'objectiu d'un marc jurídic i polític propi. Ara, gent com Miquel Roca o Antoni Fernández Teixidó militen en l'independentisme (sic) i a Duran Lleida se li atapeirà l'agenda madrilenya de socialistes i peperos demanant explicacions. Qui ho havia de dir.
Aquest cap de setmana, a Reus, Artur Mas ha llençat un cove que feia temps s'havia quedat buit i ho ha apostat tot a la carta del pacte fiscal. No hi haurà via del mig perquè la crisi la fa impossible i qualsevol proposta que no impliqui el final de l'espoli ja no és viable. CiU intentarà la sobirania fiscal, però això depèn del pacte entre ambdues parts. En cas de desacord, només queda l'estat propi, l'única solució que no requereix el permís de Madrid.
CDC s'ha mogut. I, com a mínim, el que ha quedat clar és que abans la independència que perdre el poder. No és poc.
ARA A PORTADA
Publicat el 25 de març de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Catalunya i Euskadi demanen a la UE fons permanents per construir habitatge
-
Política
Ferran Torrent torna el Premi de les Lletres Valencianes per l'anticatalanisme de Mazón
-
Política
Dalmau i Parlon compareixeran a petició pròpia al Parlament per explicar la gestió dels aiguats
-
Política
Ni rastre dels pressupostos
-
Política
Les irregularitats a la DGAIA arriben al Parlament entre la prudència i la crítica al Govern
-
Política
El Parlament frena l'intent ultra d'hissar una bandera espanyola gegant a la Ciutadella