Con-conver-conver-gèn-ci-a!

Política

ARA A PORTADA

Política El cop de porta de Jaume Giró agita el debat intern a Junts Lluís Girona Boffi
Política Els soldats de Puigdemont que han caigut en desgràcia Oriol March
Societat Eclipsi total del 12 d'agost: tot el que cal saber per aprofitar una oportunitat històrica Blai Casas
Societat Com fotografiar l'eclipsi sense fer malbé la càmera: totes les mesures de seguretat Pedro Vicente-Mullor
Medi ambient «Com a humà, mirar un eclipsi total és sentir-se sense poder, amb una indefensió absoluta» Sílvia Berbís Morelló

Redacció

Publicat el 25 de març de 2012 a les 21:59

Ha estat una injecció d'autoestima que ha anat molt més enllà del cercle estricte de la militància convergent. El partit de Jordi Pujol ha canviat el tradicional sentit d'estat -de l'estat dels altres- per l'objectiu d'un marc jurídic i polític propi. Ara, gent com Miquel Roca o Antoni Fernández Teixidó militen en l'independentisme (sic) i a Duran Lleida se li atapeirà l'agenda madrilenya de socialistes i peperos demanant explicacions. Qui ho havia de dir.

Aquest cap de setmana, a Reus, Artur Mas ha llençat un cove que feia temps s'havia quedat buit i ho ha apostat tot a la carta del pacte fiscal. No hi haurà via del mig perquè la crisi la fa impossible i qualsevol proposta que no impliqui el final de l'espoli ja no és viable. CiU intentarà la sobirania fiscal, però això depèn del pacte entre ambdues parts. En cas de desacord, només queda l'estat propi, l'única solució que no requereix el permís de Madrid.

CDC s'ha mogut. I, com a mínim, el que ha quedat clar és que abans la independència que perdre el poder. No és poc.

Escull Nació com la teva font preferida de Google