Ha estat una injecció d'autoestima que ha anat molt més enllà del cercle estricte de la militància convergent. El partit de Jordi Pujol ha canviat el tradicional sentit d'estat -de l'estat dels altres- per l'objectiu d'un marc jurídic i polític propi. Ara, gent com Miquel Roca o Antoni Fernández Teixidó militen en l'independentisme (sic) i a Duran Lleida se li atapeirà l'agenda madrilenya de socialistes i peperos demanant explicacions. Qui ho havia de dir.
Aquest cap de setmana, a Reus, Artur Mas ha llençat un cove que feia temps s'havia quedat buit i ho ha apostat tot a la carta del pacte fiscal. No hi haurà via del mig perquè la crisi la fa impossible i qualsevol proposta que no impliqui el final de l'espoli ja no és viable. CiU intentarà la sobirania fiscal, però això depèn del pacte entre ambdues parts. En cas de desacord, només queda l'estat propi, l'única solució que no requereix el permís de Madrid.
CDC s'ha mogut. I, com a mínim, el que ha quedat clar és que abans la independència que perdre el poder. No és poc.
ARA A PORTADA
Publicat el
25 de març de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Aquests són els 212 municipis que s'han adherit al Pacte Nacional per la Llengua
-
Política
Canviarà la versió oficial? La Moncloa es compromet a mostrar «tot el que s'ha trobat» del 23-F
-
Política
La CUP creu que el xoc pels pressupostos evidencia que «Espanya mai compleix amb Catalunya»
-
Política
Els Comuns insten el Govern i ERC a negociar: «Catalunya necessita pressupostos»
-
Política
Els caps de la «policia patriòtica» neguen haver espiat els comptes dels Pujol a Andorra
-
Política
I si la solució fos al Senat?