Ha estat una injecció d'autoestima que ha anat molt més enllà del cercle estricte de la militància convergent. El partit de Jordi Pujol ha canviat el tradicional sentit d'estat -de l'estat dels altres- per l'objectiu d'un marc jurídic i polític propi. Ara, gent com Miquel Roca o Antoni Fernández Teixidó militen en l'independentisme (sic) i a Duran Lleida se li atapeirà l'agenda madrilenya de socialistes i peperos demanant explicacions. Qui ho havia de dir.
Aquest cap de setmana, a Reus, Artur Mas ha llençat un cove que feia temps s'havia quedat buit i ho ha apostat tot a la carta del pacte fiscal. No hi haurà via del mig perquè la crisi la fa impossible i qualsevol proposta que no impliqui el final de l'espoli ja no és viable. CiU intentarà la sobirania fiscal, però això depèn del pacte entre ambdues parts. En cas de desacord, només queda l'estat propi, l'única solució que no requereix el permís de Madrid.
CDC s'ha mogut. I, com a mínim, el que ha quedat clar és que abans la independència que perdre el poder. No és poc.
ARA A PORTADA
Publicat el 25 de març de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
La parella d'Ayuso ataca el fiscal general de l'Estat: «Em va convertir en el delinqüent confés d'Espanya»
-
Política
Pressió dels Comuns al Govern per prohibir la compra especulativa de pisos
-
Política
Torres va intentar que Sánchez autoritzés tests Covid als aeroports canaris davant les reticències d'Illa
-
Política
La pressió aconsegueix que el Catalunya-Palestina finalment es jugui a Montjuïc
-
Política
El cap de gabinet d'Ayuso diu que la parella de la presidenta de Madrid és víctima d'una operació d'Estat
-
Política
Interior posa la directa amb les càmeres als carrers per reduir la inseguretat