Confederalisme i referèndum sense condicions: l'aposta nacional dels «comuns» al programa del 21-D

Un programa que els permeti quallar entre dos blocs que arriben al 21-D més enfrontats que mai. Aquest és el gran repte de la carta de navegació de Catalunya en Comú Podem, que a partir d'un procés assembleari contrarrellotge té ja teixit el seu contracte electoral a l'espera que sigui ratificat diumenge en una convenció que comptarà amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, com a mestre de cerimònies.

"Aquestes són unes eleccions anòmales". És l'afirmació amb la qual arrenca el document del programa de 165 pàgines pendent de ser tancat com a definitiu al qual ha tingut accés NacióDigital. Els "comuns", però, es plantegen "revertir" la situació amb una aposta que permeti obrir a Catalunya una nova etapa que vagi més enllà "d'una de les dues meitats" en les quals consideren que s'ha volgut dividir el país. Repte difícil tenint en compte que aquestes són, sens dubte, les eleccions més polaritzades.

Domènech, però, està disposat a desafiar les enquestes que els auguren dificultats per igualar els 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot. La seva particular "remuntada" la planteja amb un full de ruta que pivota en una nova relació "bilateral" amb l'Estat que inclogui un referèndum que pot anar més enllà del sí o el no a la independència i una agenda social que reverteixi les retalles en els serveis públics i doni la volta al model econòmic.

Llibertat pels presos polítics, defensa de l'autogovern i renúncia a la via unilateral

"Estem en contra de l’aplicació del 155 recolzada per PP, C’s i PSOE; però també estem en contra de la declaració unilateral d’independència (DUI) que es va fer el passat 27 d’octubre". Aquesta frase l'han repetit els "comuns" com un mantra en les darreres setmanes. La recull també el programa, que planteja de partida tres punts bàsics que han ofert a l'independentisme incloure també als seus respectius fulls de ruta: llibertat pels presos polítics; defensa de l'autogovern i, per tant, derogació del 155; i renúncia a la via unilateral, una de les exigències que els de Domènech fan als independentistes. 

L'aposta per una relació confederal en un referèndum acordat

No és nou: des dels seus inicis, els "comuns" han apostat per un referèndum acordat per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Així torna a quedar reflectit en el seu programa electoral. Si bé, però, l'aposta inicial de Domènech era per un referèndum sobre la independència amb resposta binària, el fet que partits com el PSC -i encara més C's i PP- segueixin negant-se a acceptar el dret a decidir fa que ara els "comuns" obren la porta a un format que vagi més enllà del sí i el no a la independència.

En l'exposició del seu projecte nacional el passat dilluns, Xavier Domènech ja va avançar que calia un nou acord d'àmplies majories a Catalunya per definir com s'hauria d'exercir el dret a l'autodeterminació per tal que bona part de la societat catalana s'hi sentís interpel·lada. Ja aleshores va deixar entreveure que les respostes a la pregunta d'aquest referèndum no tindrien per què cenyir-se únicament al sí o al no a la independència. El programa dels "comuns" deixa clar que la seva aposta és per una relació de tipus "confederal" amb l'estat espanyol. "Un nou estatus a través del qual Catalunya mantindria una relació fraterna amb la resta de pobles d'Espanya en el marc d’un estat plurinacional", argumenten.

Els "comuns" plantegen dos vies per aconseguir el referèndum pactat. La primera, una llei de la claredat que es derivi d'un acord català inicial. Aquesta llei establiria "qüestions com el moment a partir del qual Catalunya podria celebrar un referèndum, el procediment i les condicions per dur-lo a terme, la interpretació del resultat o el termini per repetir-lo si el resultat fos negatiu". Per a la seva aprovació seria necessària la majoria absoluta del Congrés, per a la qual Catalunya en Comú considera clau la implicació del PSOE. Que el PSC s'impliqués en l'acord català previ, seria, segons els "comuns", el primer pas per esquerdar el bloc de PP-PSOE-C's. L'altra via seria recórrer a la legislació vigent sobre referèndums, que també requereix el suport d'una majoria absoluta del Congrés.
 
Nou marc constituent

El referèndum és un dels principals capítols del nou marc constituent que Xavier Domènech considera necessari per construir un nou model de país que estableixi "els fonaments de la nova agenda social" a Catalunya, que consideren que els governs independentistes han rel·legat a un segon pla. Un cop acordat per àmplia majoria entre tots els partits, hauria de quedat plasmat en el que els "comuns" anomenen un "text constituent" que superi el marc estatutari i que defineixi tant el model de país com el marc de relació bilateral entre Catalunya i una Espanya que els "comuns" voldrien que fos plurinacional. Aquest text havia de ser anomenat "Constitució catalana", però aquesta denominació es va descartar per l'oposició d'un sector de Barcelona en Comú i ICV.

El nou marc constituent hauria de pivotar, segons el programa, en els següents eixos: "La construcció d'una Catalunya oberta i inclusiva que posi les persones al centre de la política, el progrés social i econòmic de tothom per tal d’edificar un país socialment just, la radicalitat democràtica, la justícia ambiental, la justícia de gènere i el reconeixement de la sobirania de Catalunya".
 

Propostes per a una "nova agenda social"

- Apuntalar la renda garantida i ampliar-ne els beneficiaris La gènesi dels "comuns" la trobem en el 15-M i en el moment en què decideixen, com ells diuen, fer el salt "de la protesta a la proposta". La retallades impulsades pels governs del PP i de CiU en plena crisi i l'augment de les desigualtats són el caldo del cultiu que ha acabat derivant en una confluència entre l'esquerra tradicional que representen ICV i EUiA i les noves formacions sorgides dels moviments socials, com Podem i Barcelona en Comú. En la seva proposta d'agenda social, els "comuns" inclouen que es garanteixi la renda garantida de ciutadania que es va aprovar a finals de juliol al Parlament. Demanen, però, que s'incrementi la quantia de l'Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya, que està congelat des del 2010 i que és la xifra que manca el llindar econòmic per accedir a la renda garantida. També que la quantia per cada fill augmenti dins als 200 euros mensuals a finals de la legislatura per eradicar el 25% de pobresa d'infants i adolescents. - Gravar les rendes més altes En el seu programa, els de Domènech reivindiquen una fiscalitat "més justa i solidària". Com? Plantegen eliminar els beneficis fiscals dels sectors més privilegiats per poder tenir més recursos per finançar l'estat del benestar, augmentar la contribució dels patrimonis més alts modificant l'impost de successions, donacions i el de patrimoni i modificar l'IRPF perquè es gravin més les rendes més altes. Entre altres mesures, proposen crear un impost per a les entitats financeres que tinguin habitatges que no s'hagin venut o llogat en sis mesos a preus socials (fins a 500 euros al mes) o per les plusvàlues obtingudes amb les ventes d'habitatge. També aplicar l'IVA superreduït als productes de primera necessitat. - Un 15% d'habitatge social i canals per denunciar els especuladors Els "comuns" plantegen que els serveis socials estiguin al mateix nivell que la sanitat, l'educació, les pensions o l'habitatge. Sobre aquesta darrera qüestió, defensen que el parc d'habitatge social ha d'arribar al 15% del total l'any 2030 a tot el territori i que es creï un mecanisme de denúncia d'especuladors pel que fa als habitatges de lloguer. Aposten per acabar amb els lloguers abusius i fixar topalls en les zones d'alta demanda, així com sancionar als propietaris dels pisos que portin més de dos anys buits. - 6% del PIB en educació i supressió dels concerts dels centres privats Consolidar el model d'immersió, derogar la LOMCE i fer una nova llei d'educació consta també en el programa de Catalunya en Comú, que planteja "revertir la infradotació" del sistema educatiu i apropar-se a la despesa pública del 6% del PIB. El programa recull també disminuir progressivament els concerts en els centres privats, començant per aquells que segreguen per sexe o origen cultural i econòmic i aprovar una llei per afavorir que els centres concertats puguin passar a ser públics. - Revertir la retallada de 1.500 milions en sanitat Durant la legislatura, Catalunya en Comú vol que res recuperin els 1.500 milions d'euros retallats en l'àmbit sanitari, incrementar progressivament el pressupost de l'atenció primària del 16% actual fins al 25% i revertir els concerts de la gestió pública amb empreses privades en la mesura del possible. També aposten per garantir el dret a l'avortament gratuït a tota Catalunya i implicar el sistema de salut en la lluita contra la violència masclista. - Retorn d'empreses i banca pública Pel que fa al model econòmic i productiu, els de Domènech consideren necessari fomentar el retorn de les empreses que han marxat de Catalunya. Entre altres propostes, aposten per arribar a una inversió d'un 3% del PIB en innovació l'any 2020 i la creació d'una banca pública que perneti sortejar les “pressions dels mercats financers privats”. Un paquet de mesures per lluitar contra el frau fiscal és també una de les actuacions que consideren estratègiques creant, per exemple, censos de béns i drets tant a Catalunya com a Europa i prioritzar les entitats i empreses que no operin amb paradisos fiscals.  - Salari mínim de 1.000 euros i reducció de la jornada laboral En l'àmbit del treball i els drets laborals, Catalunya en Comú defensa un increment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros, així com derogar les dues reformes laborals impulsades pel PSOE i pel PP. També aposten per una reducció de la jornada sense que això impliqui una baixada salarial i actuacions específiques sobre col·lectius que els costa accedir al mercat laboral, com els joves i les persones de més de 45 anys, així com per garantir la igualtat de la dona en l'àmbit del treball tant pel que a les oportunitats com els salaris. - "Desgovernamentar" TV3 i llei electoral catalana "Desgovernamentar" TV3 i dels mitjans de la CCMA per garantir-ne la "independència", afrontar la gran assignatura pendent de tenir una llei electoral catalana que garanteixi el vot de persones estrangeres que resideixin a Catalunya, apostar per la gestió pública de l'aigua o crear un observatori contra la corrupció són altres propostes que els "comuns" posen sobre la taula.