L'Audiència de Barcelona ha confirmat l'absolució de l'alcalde de Badalona, Xavier García-Albiol, del delicte d'incitació a l'odi i a la discriminació, que ja havia estat absolt per un jutjat penal de Barcelona, segons ha informat en un comunicat l'ajuntament badaloní. El cas es remunta al 2010, quan Albiol va repartir uns fulletons per alguns barris de Badalona en què es vinculava delinqüència i immigració romanesa. La fiscalia i SOS Racisme demanaven un any de presó, però la sentència absolutòria inicial només va ser recorreguda per l'entitat antiracista.

En el seu comunicat, Albiol ha valorat positivament la sentencia, que desestima el recurs presentat per SOS Racisme, i ha agraït el suport que durant aquests últims quatre anys ha rebut de "milers de veïns de Badalona i de fora de la ciutat". "Malgrat el que pensin alguns, continuaré expressant-me en llibertat per explicar quins són els problemes reals que pateixen els veïns d'alguns carrers d'aquesta ciutat", ha afegit. L'alcalde de Badalona ha reiterat que ell mai no ha perseguit ningú per raó de la seva nacionalitat o ètnia. "Però continuaré treballant intensament contra tots aquells individus que provoquen problemes de convivència", ha explicat Garcia Albiol. 

El jutge el va absoldre en considerar que de les nombroses declaracions als mitjans i els fulletons repartits, les que podrien considerar-se injurioses són les que hauria fet a Canal Català, referint-se als romanesos, als gitanos romanesos, als gitanos romanesos de Badalona o als gitanos romanesos de Badalona que delinqueixen que eren una "plaga" i una "lacra". Però la gravació i la transcripció de l'entrevista no han aparegut, i per tant el magistrat no pot assegurar a quin col·lectiu concret es refereixen aquests adjectius.

La sentència de primera instància assegurava que les declaracions d'Albiol no poden emparar-se en la llibertat d'expressió, sinó que són "ofensives i vexatòries" i una "patent i innecessària exageració", ja que no feia falta dir que "tots" els gitanos romanesos eren delinqüents, cosa que "vulnera l'honor de qui no havia comès cap delicte".

Sobre el delicte d'incitació a l'odi racial, el 510.1 del Codi Penal, el jutge recordava que el Suprem l'ha interpretat una vegada i de forma restrictiva establint que la incitació ha de ser directa a cometre fets mínimament concretats". Tot i que les acusacions consideraven que l'article s'ha d'interpretar de manera més àmplia, el jutge va dir que hi hauria d'haver arguments extraordinàriament convincents per contradir el Suprem. A més, recordava que el dret penal sempre s'ha d'interpretar de la manera més favorable possible a l'acusat i que el dret internacional no té una única resposta sobre la incitació a l'odi.

Per això, el magistrat afirmava que és "evident que ni el fulletó ni les manifestacions anteriors o posteriors de Xavier García Albiol van constituir una incitació a realitzar cap acte, excepte votar-lo en les següents eleccions", més d'un any després. També considerava que la intenció d'Albiol no era generar racisme, antisemitisme o discriminació per ideologia, religió, ètnia, raça o origen nacional. "Els actes del senyor Garcia Albiol podien tenir la intenció de posar de manifest un problema perquè se solucionés, en favor dels ciutadans; aquesta és la interpretació més favorable, i la que s'ha d'adoptar en un procés penal, ja que regeix el principi 'in dubio pro reo'", assegurava la sentència, que considera que l'electoralisme descarta el racisme com a intencionalitat política.

El jutge va anar més enllà i va assegurar que les declaracions de l'alcalde de Badalona no es referien a una ètnia o grup nacional, sinó a un "col·lectiu molt més reduït i molt concret: els gitanos romanesos que resideixen a Badalona".

Sobre el delicte d'injúries col·lectives per raó de raça, el jutge deia que les referències sobre la delinqüència dins del col·lectiu gitano romanès de Badalona no menyspreaven la veritat, ja que van ser confirmades per altres partits i ciutadans. I la seva intenció no era injuriar, sinó guanyar vots i exposar un problema, tot i que imprudentment hagués pogut insultar, delicte que no està recollit al Codi Penal, recordava el jutge. De fet, el magistrat diu que si els delictes fossin comesos per un altre col·lectiu, "probablement" Albiol ho hagués denunciat de la mateixa manera.