El Consell d'Europa veu com "una gran preocupació" la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena un 25% de classes en castellà a l'escola si una família ho demana. Segons un informe publicat aquest dimarts pel comitè d'experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, l'organisme considera que aquestes decisions són "incompatibles" amb compromisos ratificats per l'Estat en virtut del tractat. A més demana, a les autoritats espanyoles que prenguin "totes les mesures necessàries" per posar remei la situació.
Al mateix temps, el Consell d'Europa lamenta la manca de garanties dins la legislació espanyola per celebrar judicis en llengües regionals o minoritàries. "El comitè d'experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials adoptades pels tribunals superiors de justícia autonòmics i confirmades pel Tribunal Suprem, l'execució de les quals ha generat incerteses sobre l'ús de la llengua en l'ensenyament en diverses comunitats autònomes", assenyala el document.
Sobre aquesta qüestió, l'organisme recorda que Espanya va optar pel nivell de protecció "més elevat" de les llengües regionals i minoritàries quan va subscriure la carta europea, un fet que implica "impartir un ensenyament amb la llengua regional o minoritària com a mitjà d'instrucció", tenint també en compte el castellà com a llengua oficial de l'estat i l'ensenyament de llengües estrangeres.
"Aquest principi s'ha d'aplicar de forma flexible", subratllen. En aquest sentit, el comitè d'experts torna a fer menció de la carta europea i aclareix que la protecció de les llengües minoritàries o regionals "no ha d'anar en detriment de les llengües oficials i de la necessitat d'aprendre-les". "En determinades escoles, segons el seu entorn sociolingüístic, salvaguardar l'aprenentatge de la llengua oficial de l'estat pot comportat la necessitat de reforçar-ne l'ensenyament utilitzant-lo com a mitjà d'una o més assignatures; però fixar un percentatge mínim d'ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l'article 8 de la carta europea", conclou.
El descens de l'ús del català als jutjats
D'una forma similar a la situació del català a les escoles, el Consell d'Europa considera que l'Estat té un ampli marge de millora en el sistema judicial. Segons l'informe publicat aquest dimarts, la legislació espanyola actual "no garanteix que els jutjats puguin dur a terme procediments en la llengua regional o minoritària oficial a petició de les parts". Al mateix temps, observa que "no sembla que les parts en el procés siguin informades específicament d'aquesta possibilitat en cap moment, independentment de si la part té coneixement o no del català".
De fet, el document denuncia que "la majoria" dels òrgans judicials desatenen les peticions de rebre documentació en llengües oficials regionals o minoritàries i lamenten que el nombre de diligències realitzades en casos com el del català és "baix". El comitè no només apunta als jutjats, però, sinó que també fa una breu menció a altres serveis públics. "Cal fer més esforços per assegurar la presència de totes les llengües regionals, especialment en la policia i en els serveis de salut, tot i que també en altres camps com els processos de licitació amb empreses privades, que generalment no inclouen requisits lingüístics específics", destaca.
Sobre aquest darrer punt, si bé al Consell d'Europa reconeix que l'administració local sovint exigeix el coneixement de la llengua regional entre els treballadors públics, també apunta que la disponibilitat de personal amb suficient nivell entre les administracions estatals és "baix". Més enllà de la situació del català a Catalunya, els experts també fan un apunta sobre el català a l'Aragó i el valencià en zones de Múrcia, on consideren que l'Estat ha de garantir "la preservació i un cert nivell de protecció" a la llengua.