Les feres treuen foc pels queixals perquè el conseller Huguet vol legislar que els professors universitaris acreditin un mínim nivell de català. Una exigència lògica, legal i natural. La recomanació que li faria al conseller seria que continués en els seus tretze. I les feres, que es posin tranquil·les i es comprin un lloro.

El nostre botxí, -la cultura de  matriu castellana-, s'esvera i munta el pollastre animada per una colla de mariatxis fins i tot de casa nostra. La diferència consisteix en què molts espanyols,  molts professors universitaris de Salamanca i molts repartidors de butà de Móstoles “hablan en español”. Nosaltres enraonem en català. Analitzin etimològicament el verb i entendran moltes de les diferències.

Difícilment em refiaria d'un professor universitari que contractat per ensenyar bioquímica a la Politècnica durant cinc anys no tingués intenció d'aprendre català. Bé, els mestres i professors  l'han d'acreditar, un nivell C de català per exercir, no? Potser per als espanyols és diferent preparar els joves per entrar a la universitat que ensenyar els joves que són a la universitat.

Per cert, n'estic fins allò que no sona d'entrar a bars i que et mirin malament per fer entendre que un tallat és un “coltado”. I, en canvi, tenen la llicència malgrat t'increpin demanant que parlis en castellà. I jo, com molts, enraonem en català.