"Quotes" o "negocis"? Fariseus i hipòcrites
Col.lectiu Joan Crexell · 28/03/2006
Després del 30 de setembre, una part de la classe política catalana, vista la reacció popular del 18 de febrer, ha entrat en el nerviosisme i en una espiral de despropòsits que està provocant que els sectors militants del nacionalisme i el sobiranisme vegin la necessitat d'una substitució a mig termini de l'actual classe dirigent. CiU, conscient que la immensa majoria de la "bona gent" de les seves bases no s'ha empassat un Estatut "més net que una patena", intenta fer una gran pressió sobre ERC per tal d'inclinar la direcció republicana per un sí, ni que sigui crític, perquè saben que les bases republicanes estan per un rotund no.
L'única possibilitat dels estrategs de Madí és atemorir la direcció d'Esquerra, i aprofitant, segur, algun error administratiu, han llançat una vegada més incomprensiblement sobre ERC les suposades escombraries del finançament dels partits. Cal recordar que CiU ha estat un mestre dels "negocis", que durant 23 anys els ha permès no sols governar sinó mantenir un fort aparell burocràtic i uns entorns empresarials contents i satisfets amb els "negocis".
Ara, des de la hipocresia i el fariseïsme més gran, s'acusa ERC del seu sistema de finançament, que pot tenir els seus punts febles, però que és un dels més transparents de les forces polítiques catalanes. Tothom paga per mantenir l'organització segons els seus ingressos i segons el que guanyava abans d'incorporar-se a la política. Perquè també hi ha persones que s'incorporen al Govern o al partit reduint considerablement els seus ingressos professionals.
Què hi ha darrere de la gran campanya dels grans dirigents de CiU, a la qual s'hi han afegit amb un altre estil i manera de fer el PSC, que hauria de recordar Filesa i com van permetre que un home honest com Josep Maria Sala pagués les culpes del partit? I ICV, en ser un partit laic, totes les seves fonts de finançament deuen venir per obra de l'esperit sant. El que s'intenta amb aquesta borda maniobra, producte, repetim una vegada més, d'alguna equivocació en la tramesa de cartes d'ERC, és un triple objectiu.
Primer, fer entendre als ciutadans que totes les forces polítiques són iguals, totes tenen un finançament opac. Segon, pressionar ERC perquè accepti un Estatut més net que una patena, i tercer, destruir Xavier Vendrell, l'home clau no sols de les finances d'ERC, sinó l'home que ha construït l'estructura d'un partit que ha sabut passar de fórmules de clandestinitat i d'assemblea a una estructura disciplinada d'un partit europeu, i ha mantingut a ratlla, com a secretari del conseller primer, el "maragallisme" del Palau de la Generalitat.
El president Maragall, en un moment de clarividència, va dir a CiU que "el seu problema és el 3%", quan s'hagi acabat la gran farsa en què han convertit l'Estatut i el país acabi la legislatura, esperem amb normalitat, governant, s'hauria de posar com un dels primers objectius, parlar seriosament de "quotes" o "negocis".
