La infiltrada va compartir el premi Goya a millor pel·lícula de l'any amb El 47. El film de Marcel Barrena recull la lluita veïnal a Torre Baró comandada per Manolo Vital, mentre que la dirigida per Arantxa Echevarría exalta la lluita policial contra ETA. Ara bé, aquesta pel·lícula que relata la infiltració d'una policia infiltrada a l'organització terrorista també amaga alguns aspectes més controvertits.
I és que el coprotagonista de la pel·lícula manté l'anonimat durant tot el film, però en la realitat té noms i cognoms i és qui va liderar la infiltració del "comando Donostia" en les bases d'ETA. Fa uns dies, El Mundo revelava que aquest personatge és Fernando Sainz Merino que, tal com revela Gara, és un policia assenyalat per tortures tant a Catalunya com al País Basc.
Es tracta de qui va ser batejat als anys vuitanta com El Inhumano, un comissari que a la pel·lícula es presenta amb una versió humanitzada, però que en realitat acumula un historial violent. El 1980 tres independentistes de l'Exèrcit Popular Català van denunciar-lo per tortures a la comissaria de Via Laietana juntament amb quatre agents més, tot i que el judici mai va arribar a produir-se.
Però els tres independentistes catalans van portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El 1987, per primer cop, l'Estat va haver de respondre davant el tribunal d'Estrasburg per vulneracions del Conveni Europeu. Finalment, el TEDH va concloure que s'havia vulnerat el dret a un judici just. En tot cas, El Inhumano va evitar qualsevol condemna per tortures a la comissaria de Via Laietana.
L'experiència adquirida a Barcelona per part de Sainz Merino va fer que, amb només 40 anys, el 1992 passés a dirigir la policia espanyola a Guipúscoa. En aquell moment i, durant els set anys que El Inhumano treballa al País Basc, casualment es registra un augment significatiu dels episodis denunciats de tortures. Així doncs, qui es presenta com un heroi a La infiltrada, és realment un policia gens amable i assenyalat per tortures.