Aquest dissabte al migdia una massiva manifestació per la pau a Palestina recorria els carrers de Barcelona. Aliè a l'assumpte que monopolitza els informatius i el debat públic, un altre acte rellevant tot i que sense focus s'esdevenia a l'Empordà, en una mansió al nucli de Fonteta. A casa del caçatalents Luis Conde, que torna a presidir la marca que du el seu nom malgrat que la va vendre fa dos anys i que és molt actiu socialment (presideix el Saló Nàutic i participa de diverses entitats), centenars de personalitats de la política i l'empresa secundaven la seva convocatòria i es cruspien el seu tradicional civet de senglar. Al seu parlament, Conde no s'ha referit a Gaza, però tampoc a l'altre gran assumpte que monopolitza la conversa empresarial: l'opa del BBVA al Sabadell. Ha optat per la política del record, per la nostàlgia dels grans pactes d'Estat entre els grans partits espanyols, fins i tot evocant el diàleg entre Felipe González i Adolfo Suárez, dos dels protagonistes dels anys de la Transició.
Aquest ha estat el nervi del seu discurs previ al dinar, segons que han explicat a Nació diversos presents. Conde no ha dit res de l'opa malgrat que entre els convidats hi havia els dos senyors de la guerra, el president del BBVA, Carlos Torres, i el del Sabadell, Josep Oliu. Ha lamentat l'actual moment polític i l'enfrontament constant entre el PSOE i el PP que allunya els grans acords i que, segons ell, tensiona com mai (que, d'altra banda, és com passa en les darreres dècades a Madrid sempre que la dreta no governa), el clima polític a Espanya.
Aquells anys de la Transició
El discurs de Conde ha estat crític amb els grans partits i, per contra, ha insinuat algun elogi al tarannà més procliu al diàleg i a l'acord de Salvador Illa, que no ha faltat a la trobada. El caçatalents ha brindat per la concòrdia i ha tingut un record emocionat per les enteses que, en assumptes com la Constitució i el model d'estat o econòmic, van protagonitzar els polítics de la Transició.
I qui l'escoltava? Doncs Torres i Oliu, però també empresaris i directius com Tatxo Benet (Mediapro), Antoni Cañete (PIMEC), els editors Carlos Godó (La Vanguardia) i Ferran Rodés (Ara), Oriol Guixà (La Farga i FemCAT), David Madí, Josep Pujol, o Daniel Diumenjó (Movistar) i Salvador García Ruíz, flamant director de comunicació i patrocinis de Telefónica.
La nòmina política ha estat, com sempre, d'alt nivell. A més d'Illa, l'expresident José Montilla, els ministres Félix Bolaños i Óscar Puente, del nucli dur de Pedro Sánchez, i el català Jordi Hereu. De consellers Alícia Romero, Miquel Samper, Ramon Espadaler i Jaume Duch.
Dos pesos pesants de Junts
I si l'any passat la delegació de Junts va ser discreta, aquest any, marcat per les negociacions amb el PSOE i l'entrada de persones promogudes pel partit als consells d'administració d'empreses públiques i regulades espanyoles, des de RTVE fins a Renfe passant per Aena o Enagás, ha estat rellevant. El secretari general del partit, Jordi Turull, i el president del Parlament, Josep Rull, també s'han entaulat al civet. De la política també hi eren els ex Sergi Sabrià i Roger Torrent, d'ERC, Meritxell Batet, del PSC.
La llista la contemplaven Iván Espinosa de los Monteros, exdirigent de Vox que aspira de fer de broker polític i empresarial per assegurar l'entesa de les dretes a Espanya, i el líder del PNB, Aitor Esteban. Jorge Azcón, president de l'Aragó pel PP, també hi era així com Míriam González, esposa de l'exviceprimer ministre del Regne Unit Nick Clegg i que aspira a revifar l'espai polític que volia ocupar Ciutadans.
Datàfons i taula beneïda
El civet va ser convocat per primer cop el 2012, en ple procés, com li agrada sempre recordar a Conde, i com una oportunitat per facilitar el diàleg i les relacions personals empresaris i polítics. Serveix també per recollir diners (hi havia datàfons per facilitar els donatius) per la fundació que presideix dedicada a ajudar i donar oportunitats a persones amb diversitat funcional.
L'àpat, que l'any passat es va haver de sobreposar a l'aiguat, l'han servit els nets del caçatalents i els seus amics i ha consistit en una amanida de tomàquet i ceba, civet, recuit de Fonteta i galetes. D'obsequi, una ampolla de vi del seu celler. Els assistents han escoltat el discurs de Conde contra l'esbroncada i el monòleg polític, però també com la seva esposa beneïa la taula. Una altra forma de transmetre serenor a més de mostrar les fortes conviccions catòliques de la família.
