El 7 d’octubre del 2022, l’infern s’abatia sobre la població civil israeliana. Un atac terrorista de Hamàs, sorprenent el sistema de seguretat d’Israel, va culminar en un bassal de sang amb 1.400 persones assassinades i uns 250 segrestats. La massacre va causar indignació i estupor. La magnitud de la resposta del govern de Benjamin Netanyahu -coalició del conservador Likud i diversos partits d’extrema dreta- ha superat totes les expectatives i suma ja més de 60.000 morts, la gran majoria civils -un comitè de l'ONU parla de genocidi-, enmig de les protestes internacionals, que han tingut en l’episodi de la Flotilla un front més.
La captura dels vaixells que formaven la Flotilla i la deportació dels seus integrants ha coincidit amb l'inici de les negociacions entre el govern d'Israel i Hamàs a Egipte, fruit del pla de pau presentat per Donald Trump. Dos anys després, moltes coses han canviat a la regió. Aquestes són les principals claus per comprendre-ho tot.
Tracte "denigrant" als integrants de la Flotilla
Óscar Monterde, professor de la UB i vinculat al Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) coneix bé el conflicte Israel-Palestina. Segons ell, Hamàs va cometre el 7 d'octubre un "error de càlcul" perquè no preveia la magnitud de la resposta militar. Però tampoc Israel sembla haver avaluat la força de les protestes que s'han anat estenent pel món. En aquest context, l'actuació de la Flotilla ha esdevingut un dels episodis més mediàtics de les darreres setmanes. La seva travessia ha anat acompanyada per una onada de manifestacions arreu, que han tingut a Barcelona i Madrid un seguiment massiu d'entre les produïdes a l'estat espanyol. La de Barcelona va congregar més de 70.000 persones.
Només aterrar a Barcelona, l'exalcaldessa Ada Colau i el regidor Jordi Coronas -membres del primer grup de deportats, els qui van admetre l'entrada il·legal en aigües d'Israel- van denunciar el tracte "denigrant" patit en mans de les autoritats israelianes. La resta d'integrants tenien prevista la seva arribada als seus respectius destins dilluns al vespre. Tant Colau com Coronas han subratllat les escenes humiliants patides, emmanillats durant hores, i sense possibilitat d'accedir a les seves defenses.
La solitud del més fort
Les tensions entre Israel i els organismes de l’ordre multilateral no són d’ara. Però la brutalitat de l’actuació israeliana ha escenificat una ruptura clara entre el govern de Netanyahu i les Nacions Unides. El moment més simbòlic d’aquesta fractura es va produir el novembre passat, quan la Cort Penal Internacional va ordenar la detenció del primer ministre israelià per crims de guerra i lesa humanitat. També havia ordenat la detenció de Mohammed Daif, dirigent de Hamàs. En el cas d’Ismael Haniye, cap polític de la milícia, també ho anava a fer, però un atac israelià el va eliminar abans.
Dos anys després del 7 d’octubre, Israel tasta l’aïllament més greu que pateix des de la creació de l’estat. El 25 de setembre es va poder veure la imatge més significativa d’aquesta solitud: la majoria de l’Assemblea General de l’ONU aixecant-se i abandonant la sala quan Netanyahu començava el seu discurs. La UE ha endurit el seu llenguatge i ja ni Alemanya resta muda davant els bombardejos sobre Gaza. L’historiador Adrià Fortet explicava a Nació l’octubre del 2023 que les elits israelianes estaven disposades a pagar el preu per les imatges que es veurien. Però dos anys després, aquest preu s’està elevant molt.
Unes negociacions amb més incerteses que garanties
Després que Netanyahu i Hamàs hagin mostrat predisposició a acceptar el pla de pau de Trump, s'han iniciat negociacions entre les delegacions de Tel Aviv i la milícia islamista, amb la participació d'enviats de Washington, entre ells el gendre de Trump, Jared Kushner. El president nord-americà ha posat pressió a Hamàs, exigint acords en pocs dies, mentre la milícia reclama concrecions i un calendari. Per la seva banda, Netanyahu resisteix les pressions dels seus socis ultres per no afluixar.
El retorn de Trump va ser rebut amb alegria a Tel-Aviv. Les anteriors administracions mai van qüestionar l’aliança estratègica amb Israel, però Trump va arribar a trencar alguns consensos sobre la política a la regió, traslladant l’ambaixada nord-americana -ja en el seu primer mandat- de Tel-Aviv a Jerusalem. Però també en l’univers Trump es perceben esquerdes. L’opinió pública dels Estats Units està canviant d’ona, com assenyalava una enquesta de The New York Times de fa uns dies. Una majoria assegurava que l’exèrcit israelià volia matar civils "de manera intencionada".
També dins del moviment MAGA han sorgit veus denunciant el "genocidi". De totes les opinions públiques, l’evolució de la nord-americana sí que inquieta Netanyahu. Això explica que Trump forcés el líder israelià a trucar el primer ministre de Qatar per demanar disculpes pel darrer atac a Doha per eliminar caps de Hamàs. Monterde considera que el pla presentat per Trump “no és cap proposta de pau, no va al fons del conflicte i no posa dates a l’evacuació de la franja ni dona cap garantia”. Les referències a un estat palestí són difuses, però hi apareixen, i els socis ultres de Netanyahu no han mostrat cap entusiasme. Monterde creu que “o Hamàs diu que no al pla o Netanyahu no el complirà”.
El front intern: entre el poder i la presó
Netanyahu afronta també una guerra contra la justícia del seu país per tres causes de corrupció. Li pot fer mal és l’acusació d’haver acceptat regals del multimilionari Arnon Milchan, de Hollywood, per beneficiar les grans fortunes jueves a l’exterior. El primer ministre necessita mantenir-se en el poder al cost que sigui. I aquest cost és ara mateix continuar l’ofensiva contra la franja i donar carta blanca a Cisjordània als colons, base electoral dels seus socis ultres Ben Gvir, que acaba d’acusar de "terrorisme" els integrants de la Flotilla. Fa uns dies, el president d’Israel, el laborista Isaac Herzog, sense poder executiu, també apuntava una possible sortida per a Netanyahu, insinuant un indult en cas de condemna.
Un futur sense horitzó
El futur no existeix a l’Orient Mitjà. Per molta gent, el demà és una il·lusió. Monterde apunta a un possible intent per part d’Israel d’afrontar l’aïllament amb “un procés de neteja ètnica de to més baix, mentre continua l’ocupació de Cisjordània, de la qual es parla poc”. El professor de la UB assenyala que serà molt difícil per Israel superar aquesta crisi i que no es pot descartar una fractura interna en el país. Pel que fa al lideratge palestí, amb un Hamàs derrotat i l’Autoritat Nacional Palestina de Mahmud Abbas amb poc pes polític i autoritat, Monterde dona el nom de Marwan Barghouti, 67 anys, empresonat de fa anys per Israel i dirigent d’Al-Fatah, l’organització de Iàsser Arafat, una de les poques figures que podria aglutinar els palestins. De moment, el futur haurà d’esperar sota les bombes.
