Els jardins del Palau Reial de Pedralbes han tornat a ser el centre neuràlgic del ferro de la societat catalana en la diada de Sant Jordi d'avui. Amb un cel tapat per espessos núvols, com el cel polític català que es viu per la no sentència del Tribunal Constitucional i com el trist panorama econòmic que pinta la crisi, s'ha servit el tradicional esmozar que convoca el president a tota la biosfera de l'establishment de Catalunya, inclosos els cabdills dels credos budistes, ortodoxes i seiks.
Després d'un breu parlament en què José Montilla ha demanat "esperança" al poble de Catalunya, les taules s'han omplert de frugals entrepans, croissants, sucs, orxata, cafè i xocolata, de Can Miracle, de Mataró. Un senyor ha regalat al president espontàniament un llibre: "Lloc de memòria dels catalans", de l'historiador Albert Bancells. Montilla ha agraït el gest.
Pap ple i micros al davant, els líders polítics han encetat els cèlebres canutassos seguint el guió de la gesticulació per demostrar que volen dir alguna cosa a Madrid sobre la negror tempestuosa que plana en el futur de l'Estatut. Com i què no ho tenen clar, però sí que tenen clar que volen dir alguna cosa.
En un racó dels jardins, un a un els cap de files de les formacions polítiques han dit la seva sobre la famosa resolució del Parlament que ha d'esporuguir el Constitucional, així com el poder polític de l'Estat i la importància cívica del dia de Sant Jordi.
El primer a parlat ha estat el President del Parlament, Ernest Benach, qui ha demanat a tot l'arc parlamentari que faci com el dia de Sant Jordi, "unitat i capacitat de traçar una estratègia comuna per afrontar els reptes de futur del país". Textualment, que el Parlament es posi l'armadura i lluiti contra el "drac" del Constitucional.
Josep Antoni Duran i Lleida, ha reclamat una fórmula comuna entre tots els partits perquè el Parlament sol·liciti que el TC es declari incompetent per dictaminar sobre l'Estatut. Artur Mas, una hora després afirmava que “allò important és que la proposta sigui conjunta”. Tècnica Vicenç Vives, unitat no se sap per a què, però unitat.
Alícia Sánchez Camacho, en nom del PPC, ha tornat a repetir la lletania del mantra que la culpa és de Zapatero per no acceptar els noms proposat pels unionistes de dretes. Amb aquesta premissa, la conclusió de Camacho ha estat qualificar "d'intolerable que el Parlament demani coses que no són de la seva competència".
Joan Puigcercós ha tret de dins el seu esperit de Manelic titllant la no sentència de "xoc de legitimitats" entre Catalunya i Espanya, i si bé ha anunciat que ERC s'apuntarà a una resolució unitària, no ha amagat el seu escepticisme. Ara bé, Puigcercós s'ha despatxat a gust descrivint la figura del finat Juan Antoni Samaranch,sentenciant que "era un espanyol enemic de Catalunya". "Que maca que era ERC en estat embrionari!" comentaven sorneguers els nostàlgics oïdors de les declaracions .
Joan Herrera (ICV) i Manuela de Madre (PSC) han insistit en l'estratègia gradual i en fer la guitza a Madrid. Albert Rivera, (C's), en la seva línia: que amb ell no hi comptin, que ell encara es creu Montesquieu.
Passada la ració de realpolítik tacticista, ha vingut l'escena final. Artur Mas ha arribat al palau de Pedralbes just abans de l'una del migdia i ha anat a buscar el president Montilla. S'han trobat, amb parella matrimonial inclosa, i han parlat del temps. Fotos i una dona, una dona gran, amb més maquillatge que pell ha renyat un càmera perquè havia rebut un cop. Ella volia veure "en Montilla i en Mas junts, que és molt maco".
Jornada ensopida i xocolata excel·lent, però el cafè, com l'Estatut, cafè per a tots i molt, molt aigualit. Crisi, els deu homes sense pietat del Constitucional i núvols al cel, però malgrat tot és ...Sant Jordi.
José Montilla i Artur Mas en la recepció d'aquets matí.
