Pablo Casado perd un dels seus homes de confiança al PP català. La dimissió de Daniel Serrano de tots els seus càrrecs al partit ha trasbalsat la precampanya de la formació de cara a les properes eleccions catalanes. El número dos dels conservadors ha anunciat la seva renúncia després d'hjaver transcendit que està sent investigat pel TSJC per un suposat delicte d'agressió sexual i dos de lesions lleus a una companya del partit. La denúncia la va presentar una militant de la formació, la secretària de Dones en Igualtat i membre de comitè executiu del PP a Catalunya. Serrano anava de número quatre a les llistes del partit pel 14-F per la demarcació de Barcelona. 


La dimissió de Daniel Serrano de tots els seus càrrecs al Partit Popular de Catalunya ha trasbalsat la precampanya electoral de la formació. El número dos dels conservadors ha renunciat després de transcendir que ha estat imputat pel TSJC per  La seva sortida d'escena, abrupta i inesperada, obligarà recomposar la direcció del partit, on ell era la peça clau de l'aparell.  

Una referència clau a l'hora de perfilar Daniel Serrano és,s ens dubte, Alejandro Fernández. L'altra és Pablo Casado. El fins ara secretari general ha estat un dels joves quadres dirigents que va ascendir dins del PP en paral·lel a la trajectòria de l'actual president dels populars catalans i del líder del PP. Serrano va ser elegit diputat al Congrés en les eleccions espanyoles del 2011, les que van donar la majoria absoluta al PP de Mariano Rajoy. Dins del grup parlamentari, va conèixer un ambiciós Casado, que aviat va començar a teixir la seva pròpia base de poder. Després, entre el 2015 i el 2019, Serrano va ser regidor de Cornellà, esdevenint una de les peces importants de l'estructura dels populars en el món municipal. Una posició aquesta a Cornellà, però, que el PP va perdre a les darreres municipals.  

El desgast del govern Rajoy en plena crisi econòmica i davant el procés sobiranista i, més tard, la moció de censura de Pedro Sánchez van precipitar un canvi d'etapa dins del principal partit de la dreta espanyola. Durant les primàries per elegir el successor de Rajoy, els populars catalans es van dividir de manera manifesta. Alguns, com Dolors Montserrat, van apostar per María Dolores de Cospedal. Enric Millo va ser l'home de Saénz de Santamaría mentre que Alejandro Fernández i Daniel Serrano es van alinear amb Casado, el guanyador final.

El "sorayisme" sempre va ser minoritari entre el PP català, que reclamava més duresa contra l'independentisme de la que,  segons molts dirigents, mostrava Rajoy. Serrano va ser en aquelles primàries el cap de campanya dels partidaris de Casado a Catalunya i va demostrar el seu coneixement a fons del partit. 

A finals del 2018, Fernández encetava un nou lideratge al capdavant del PP català, substituint Xavier García Albiol, que ja mirava de nou a la vara d'alcalde de Badalona. El partit necessitava nous rostres i el buit va ser omplert per Fernández i un grup de dirigents joves com ell, com el tarragoní Jordi Roca Mas, el gironí Sergio Santamaría o la lleidatana Marisa Xandri. Amb Serrano al davant (de la mateixa edat, 44 anys). La voluntat era reforçar la duresa dialèctica i ideològica contra el sobiranisme. Alejandro Fernández, diputat per Tarragona, va situar Serrano a la secretaria general. L'aparell estava en mans segures.

No hi ha hagut contradiccions entre president i secretari general del partit, que compartien la mateixa estratègia de desacomplexament. Mentre Alejandro Fernández dissenyava el discurs i es preparava per ser el cap de cartell a les eleccions catalanes, el seu número dos guardava la vinya. Una vinya sempre remoguda per famílies i batalles internes. Ara, la renúncia de Serrano s'ha convertit en la sorpresa inesperada d'una campanya que, amb fitxatges nous i amb la certesa d'una forta erosió de Ciutadans, el PP creia que havia enfilat bé.