Política

De la presó preventiva a les euroordres a la carta: deu ombres de la causa de l'1-O

La instrucció de Llarena, àmpliament criticada per les defenses, condicionarà un judici al Suprem que acabarà amb recursos a Estrasburg quan es dicti sentència

ARA A PORTADA

«El front ampli de Rufián fa un any era minoritari i ara és la tecla que activa la gent d'esquerres» Lluís Girona Boffi
La margarida de Rufián Ferran Casas i Manresa
Rufián «superstar»: entre el pols intern i el mite de la unitat Roger Pi de Cabanyes
Una treva de vidre: els atacs d'Israel al Líban fan que l'Iran torni a tancar Ormuz Gerard Mira
L'Estat mobilitza més de 5.500 milions per les amenaces aranzelàries de Trump Redacció

Redacció

Publicat el 02 de febrer de 2019 a les 20:10

Llums i ombres entre despatxos i jutjats. La causa judicial de l'1-O n'ha estat repleta. Des del seu inici oficial, amb la querella de l'exfiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, contra tot el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, però fins i tot molt abans, amb l'ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. Aquest organisme va ordenar la macrooperació policial del 20 de setembre per la qual serien acusats els líders d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Des d'aquell moment, i ja amb l'entrada en escena de la presó provisional dictada pel jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, diverses decisions i actuacions judicials han estat criticades per les defenses, han generat dubtes a ulls dels juristes, i la imparcialitat de la causa s'ha posat al centre del debat. Aquestes són les deu ombres de la instrucció del judici de l'1-O, que ara arriba a la sala segona del Tribunal Suprem però que tot apunta que acabarà a Estrasburg si hi ha condemnes.

[seguiment2]438[/seguiment2]