De la presó preventiva a les euroordres a la carta: deu ombres de la causa de l'1-O

Política

La instrucció de Llarena, àmpliament criticada per les defenses, condicionarà un judici al Suprem que acabarà amb recursos a Estrasburg quan es dicti sentència

ARA A PORTADA

Política «El procés no ha acabat» Pep Martí i Vallverdú
Societat «Els governs seran cada vegada més gestors de tragèdies» Pep Martí i Vallverdú | Arnau Urgell i Vidal
Política «Hem de recuperar una etiqueta com la del catalanisme» Pep Martí i Vallverdú
Societat «Les elits encara pensen que la recerca és finançament, quan és talent i regulació» Pep Martí i Vallverdú
Economia «El que volem veure és el pla d'infraestructures que prepara el Govern» Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 02 de febrer de 2019 a les 20:10

Llums i ombres entre despatxos i jutjats. La causa judicial de l'1-O n'ha estat repleta. Des del seu inici oficial, amb la querella de l'exfiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, contra tot el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, però fins i tot molt abans, amb l'ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. Aquest organisme va ordenar la macrooperació policial del 20 de setembre per la qual serien acusats els líders d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Des d'aquell moment, i ja amb l'entrada en escena de la presó provisional dictada pel jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, diverses decisions i actuacions judicials han estat criticades per les defenses, han generat dubtes a ulls dels juristes, i la imparcialitat de la causa s'ha posat al centre del debat. Aquestes són les deu ombres de la instrucció del judici de l'1-O, que ara arriba a la sala segona del Tribunal Suprem però que tot apunta que acabarà a Estrasburg si hi ha condemnes.

[seguiment2]438[/seguiment2]