Llums i ombres entre despatxos i jutjats. La causa judicial de l'1-O n'ha estat repleta. Des del seu inici oficial, amb la querella de l'exfiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, contra tot el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, però fins i tot molt abans, amb l'ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. Aquest organisme va ordenar la macrooperació policial del 20 de setembre per la qual serien acusats els líders d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Des d'aquell moment, i ja amb l'entrada en escena de la presó provisional dictada pel jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, diverses decisions i actuacions judicials han estat criticades per les defenses, han generat dubtes a ulls dels juristes, i la imparcialitat de la causa s'ha posat al centre del debat. Aquestes són les deu ombres de la instrucció del judici de l'1-O, que ara arriba a la sala segona del Tribunal Suprem però que tot apunta que acabarà a Estrasburg si hi ha condemnes.
[seguiment2]438[/seguiment2]
De la presó preventiva a les euroordres a la carta: deu ombres de la causa de l'1-O
Política
La instrucció de Llarena, àmpliament criticada per les defenses, condicionarà un judici al Suprem que acabarà amb recursos a Estrasburg quan es dicti sentència
ARA A PORTADA
Publicat el
02 de febrer de 2019 a
les 20:10
Et pot interessar
-
Política
Esquerra Democràtica, la «reconstrucció» ambiciosa d'Álvaro i Campuzano
-
Política
La recepta d'Esquerra Democràtica: una «esperança col·lectiva» per recuperar un govern sobiranista
-
Política
«No es poden alimentar falses esperances»: el diagnòstic de Raimon Obiols sobre Catalunya
-
Política
Contra la imposició
-
Política La Fiscalia manté la petició de 15 anys de presó per a Jorge Fernández Díaz en el cas Kitchen
-
Política
El jutge imputa la presidenta de la SEPI i 24 persones més en el cas Leire Díez
