Política

De la presó preventiva a les euroordres a la carta: deu ombres de la causa de l'1-O

La instrucció de Llarena, àmpliament criticada per les defenses, condicionarà un judici al Suprem que acabarà amb recursos a Estrasburg quan es dicti sentència

ARA A PORTADA

El Govern i els sindicats trenquen el gel i comencen a acostar posicions Gerard Mira
Onze dies de vaga, un sol objectiu: els metges mantenen el pols al Govern Redacció
L'Estat es compromet a complir (ara sí) els acords per donar oxigen a l'entesa Illa-Junqueras Bernat Surroca Albet
Els acords de la bilateral: dels diners per tenir més Mossos a l'ús del català dels funcionaris de l'Estat Bernat Surroca Albet
Illa i ERC situen els pressupostos com a «punt de partida» davant els retrets de Junts Lluís Girona Boffi | Bernat Surroca Albet

Redacció

Publicat el 02 de febrer de 2019 a les 20:10

Llums i ombres entre despatxos i jutjats. La causa judicial de l'1-O n'ha estat repleta. Des del seu inici oficial, amb la querella de l'exfiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, contra tot el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, però fins i tot molt abans, amb l'ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. Aquest organisme va ordenar la macrooperació policial del 20 de setembre per la qual serien acusats els líders d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Des d'aquell moment, i ja amb l'entrada en escena de la presó provisional dictada pel jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, diverses decisions i actuacions judicials han estat criticades per les defenses, han generat dubtes a ulls dels juristes, i la imparcialitat de la causa s'ha posat al centre del debat. Aquestes són les deu ombres de la instrucció del judici de l'1-O, que ara arriba a la sala segona del Tribunal Suprem però que tot apunta que acabarà a Estrasburg si hi ha condemnes.

[seguiment2]438[/seguiment2]