Política

De la presó preventiva a les euroordres a la carta: deu ombres de la causa de l'1-O

La instrucció de Llarena, àmpliament criticada per les defenses, condicionarà un judici al Suprem que acabarà amb recursos a Estrasburg quan es dicti sentència

ARA A PORTADA

«Els acords són per complir-los i hauríem de sortir de l'atzucac de l'escepticisme» Oriol March | Bernat Surroca Albet
«Em preocuparia que la vaga de mestres fos per l'immobilisme del Govern» Bernat Surroca Albet | Oriol March
Vaga de mestres: nou termòmetre per calibrar el conflicte amb Educació en plena ruptura sindical Gerard Mira Sánchez
«Som un centenar d'integradores socials menys que el curs passat» Pere Fontanals
«La sensació de no poder arribar a tots els infants és d’impotència» Àlvar Llobet i Sotelo

Redacció

Publicat el 02 de febrer de 2019 a les 20:10

Llums i ombres entre despatxos i jutjats. La causa judicial de l'1-O n'ha estat repleta. Des del seu inici oficial, amb la querella de l'exfiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, contra tot el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, però fins i tot molt abans, amb l'ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. Aquest organisme va ordenar la macrooperació policial del 20 de setembre per la qual serien acusats els líders d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Des d'aquell moment, i ja amb l'entrada en escena de la presó provisional dictada pel jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, diverses decisions i actuacions judicials han estat criticades per les defenses, han generat dubtes a ulls dels juristes, i la imparcialitat de la causa s'ha posat al centre del debat. Aquestes són les deu ombres de la instrucció del judici de l'1-O, que ara arriba a la sala segona del Tribunal Suprem però que tot apunta que acabarà a Estrasburg si hi ha condemnes.

[seguiment2]438[/seguiment2]