Política

De la presó preventiva a les euroordres a la carta: deu ombres de la causa de l'1-O

La instrucció de Llarena, àmpliament criticada per les defenses, condicionarà un judici al Suprem que acabarà amb recursos a Estrasburg quan es dicti sentència

ARA A PORTADA

Illa defensa la policia a les escoles mentre s'enquista la crisi a l'educació Lluís Girona Boffi | Bernat Surroca Albet
«El repte no és començar abans, sinó aprendre millor»: com s'ha d'ensenyar l'anglès? Gerard Mira
Urgències a les aules Ferran Casas i Manresa
L'escola catalana s'aboca a un mes de vagues: «El curs no acabarà amb normalitat» Gerard Mira
Junts tomba el consorci d'inversions i complica l'execució pressupostària Lluís Girona Boffi

Redacció

Publicat el 02 de febrer de 2019 a les 20:10

Llums i ombres entre despatxos i jutjats. La causa judicial de l'1-O n'ha estat repleta. Des del seu inici oficial, amb la querella de l'exfiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, contra tot el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, però fins i tot molt abans, amb l'ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. Aquest organisme va ordenar la macrooperació policial del 20 de setembre per la qual serien acusats els líders d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Des d'aquell moment, i ja amb l'entrada en escena de la presó provisional dictada pel jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, diverses decisions i actuacions judicials han estat criticades per les defenses, han generat dubtes a ulls dels juristes, i la imparcialitat de la causa s'ha posat al centre del debat. Aquestes són les deu ombres de la instrucció del judici de l'1-O, que ara arriba a la sala segona del Tribunal Suprem però que tot apunta que acabarà a Estrasburg si hi ha condemnes.

[seguiment2]438[/seguiment2]