La tramitació s'iniciarà aquest dimecres a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, però s'haurà de tornar a votar al ple del 30 de setembre. La proposta d'acord inclou que la sala disposi d'una representació simbòlica al·lusiva a Pi i Sunyer, fet que amb tota probabilitat suposarà retirar el quadre de la Reina Regent, i la redacció d'un projecte per la reforma en profunditat de l'espai. Només alguns grups han desvetllat el seu vot a la comissió: CiU votarà a favor; C's i el PP, en contra, i ERC farà reserva de vot fins al ple. El líder del PP a l'Ajuntament, Alberto Fernández Díaz, va criticar aquest dilluns que Colau "continua amb la seva gesticulació fòbica cap a la monarquia".
“Cristinita, guárdate el coño”

El quadre de la reina regent amb el bust de Joan Carles I encara al saló de plens. Foto: Adrià Costa
El govern se’l repartien el conservador Cánovas del Castillo i el liberal Sagasta. De manera pacífica, això sí. Per això, la malaltia del rei va fer témer la fi de l’estabilitat oligàrquica. Per això e,l monarca, veient que es moria, va pensar en la seva mare, Isabel II, la reina expulsada per Prim, protagonista de tota mena d’escàndols a la cort. El darrer consell d’Alfons XII a Maria cristina sembla que va ser: “Cristina, guárdate el coño y de Cánovas a Sagasta y de Sagasta a Cánovas”. És a dir, fes bondat i deixa que els líders dels grans partits facin la seva. És el que va fer i per això va guanyar fama de discreta, el que tractant-se d’un membre dels Borbons no és poca cosa.
Va visitar Barcelona el 1888 amb motiu de l’Exposició Universal, i es va allotjar a l’edifici de l’Ajuntament. El saló de plens era el seu menjador. Per agrair la visita i el suport que va donar a la mostra, les elits de la ciutat van batejar el saló de plens amb el seu nom. Va regentar el regne fins al 1902, quan el seu fill Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat i va poder cenyir la corona amb tots els drets. El quadre de Francesc Masriera que fins ara ha estat al saló mostra mare i fill en una imatge molt coneguda.
Va ser Maria Cristina la cap de l’Estat en el moment de la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines, el 1898, i de la guerra delirant amb els Estats Units que va acabar amb una humiliació de les que fan època. Va morir el 1929.
Pi i Sunyer, un alcalde emblemàtic
L’any en què Maria Cristina inaugurava l’Exposició Universal, el 1888, venia al món Carles Pi i Sunyer. Enginyer de formació, catalanista ferm, va militar a l’Acció Catalana els anys vint i el 1932, proclamada ja la República, va entrar a militar a ERC, formant part de diversos governs de Catalunya –i de manera breu d’un govern espanyol-. Pi i Sunyer, un home amb sòlids coneixements d’economia i de posicionaments moderats, va simbolitzar la ciutat de Barcelona.
Va ser alcalde en dos moments molt dramàtics. Va fer-se càrrec de l’alcaldia el febrer de 1934, des d’on va donar suport a la política del president Companys i el seu intent de tirar endavant la Llei de Contractes de Conreu, un projecte de reforma agrària que va provocar un conflicte obert amb el govern de dretes a Madrid. El Sis d’Octubre de 1934 va posar fi a l’autonomia i també va suposar la destitució del consistori. El febrer de 1936, amb la victòria del Front Popular, Companys torna a Palau, i Pi i Sunyer al consistori. Va ser un temps encara més tràgic, amb l’esclat de la Guerra Civil. L’any següent, Pi i Sunyer va ser cridat al govern per Companys com a conseller de Cultura.
Com a alcalde, va fer un gran esforç per equilibrar els pressupostos municipals i va destacar pel rigor i l’honestedat en la gestió.
A l’exili, va ser una veu escoltada i va presidir el Consell Nacional de Catalunya. Mai va poder tornar a la seva terra. Però ara, gràcies a la decisió de l’Ajuntament, Pi i Sunyer torna a entrar, per la porta gran, a la casa que també va ser seva.