El líder del PSC, Miquel Iceta, ja té l'equip i el full de ruta per comandar la transició "suau" i "tranquil·la" que abandera. Els socialistes catalans tanquen aquest diumenge un congrés que s'ha celebrat en circumstàncies molt complexes: és un partit més empetitit que mai després d'haver patit una escissió i d'haver encaixat successives derrotes històriques i la relació amb el PSOE està a hores d'ara en una crisi sense precedents arran de la decisió del PSC de mantenir el "no" a Mariano Rajoy fins al punt de trencar la disciplina de vot al Congrés. La cirereta del pastís ha estat una direcció de molt difícil confecció en la qual l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que va perdre les primàries contra Iceta però amb un 46% del suport, ha mantingut un dur pols per garantir noves cares al capdavant del partit.

Sense via canadenca i amb l'horitzó federal

La ponència marc, el document que recull el full de ruta del PSC pels pròxims quatre anys, havia aixecat molta polseguera pel fet d'incloure la via canadenca com a pla B si fracassava la reforma federal de la Constitució que defensen sense fissures des de que van pactar el document de Granada amb el PSOE i van abandonar la defensa de la consulta legal i acordada. Però aquest tema espinós ja va caure abans, fins i tot, d'arribar al congrés. Així doncs, el projecte dels socialistes per a l'encaix de Catalunya a Espanya es cenyeix únia i exclusivament a la de "defensar un plantejament federal i democràtic buscant un acord que la ciutadania pugui ratificar en un referèndum". Cap de les esmenes que demanaven que el PSC tornés a defensar un referèndum sobre la independència va prosperar. Més enllà de la ponència marc, sí es va aprovar una resolució en comissió que defensa avançar cap a la reconstrucció d'una "república federal, democràtica i social que agrupi el conjunt de pobles d'Espanya".

L'aposta per seguir caminant fraternalment de la mà del PSOE

Ja ho va advertir Iceta: el congrés del PSC en cap cas apostaria per revisar la relació amb el PSOE. I així ha estat. No han faltat crítiques a l'actitud del socialisme espanyol. Fins i tot el primer secretari ha lamentat durant el congrés la falta de diàleg intern i de comprensió de la realitat catalana i ha reivindicat que s'integrin en els òrgans de la direcció totes les visions del socialisme perquè el PSOE no es pot dirigir "només des de Ferraz". Més enllà de les paraules i de refermar-se en el "no" a Rajoy, però, el PSC no ha anat més enllà. Simplement la seva ponència marc subratlla que "el PSC, ara més que mai, ha de tornar a ser un partit amb personalitat jurídica pròpia, sobirana i autònoma". Tota una picada d'ullet al manteniment de l'actual protocol de relacions que la gestora del PSOE amenaça de revisar. De fet, aquest òrgan de comandament provisional del socialisme espanyol ja ha anunciat que es reunirà en breu amb els socialistes catalans ara que ja han tancat el seu congrés i han escollit nova direcció.

L'estira-i-arronsa amb els "comuns"

Iceta ha mantingut durant aquest cap de setmana un discurs ambivalent amb els "comuns". Per una banda, la ponència marc recull la necessitat d'avançar cap a una "aliança catalana de progrés" que inevitablement aboca els socialistes a buscar l'entesa amb les confluències d'esquerres. Però el líder del PSC també ha volgut marcar terreny deixant clar que són els socialistes qui tenen una motxilla d'experiència en gestió i qui tenen una tradició socialdemocràta històrica que no accepta que no pot acceptar que altres vinguin a "donar lliçons". Conscient que el nou partit dels "comuns" pot sacsejar el mapa polític català a les eleccions projectades pel 2018 i que ja els estan menjant terreny, Iceta ha fet una crida a les seves tropes perquè passin "a l'ofensiva" i surtin dels despatxos per reconquerir l'espai social perdut.

La dura batalla per confeccionar la direcció

Després d'unes primàries en les quals Parlon va perdre amb un suport gens menyspreable del 46% dels militants que van votar, Iceta es veia obligat a pactar l'executiva per evitar tenir resistència interna. Per una banda, el primer secretari va pregonar que volia combinar "continuïtat i renovació", però a la pràctica no era gens fàcil. Parlon demana quota de presència i que 18 càrrecs de 49 de la direcció fossin per a afins a la seva candidatura. Iceta només li reservava, d'entrada, 13 llocs de 47. Aquest escull sumat a la falta de consens per triar un secretari d'Organització va acabar amb un trencament de les negociacions a les dues de la matinada del dissabte, quan tant Parlon com el seu equip es van aixecar de la taula i van plantar Iceta i els seus.
 
El secretari d'Organització i el trossejament de l'àrea
 
La carpeta d'Organització és una de les més cotitzades dins d'una formació perquè és la que marca bona part de l'estratègia i la dinàmica interna. Fins ara, aquesta àrea havia estat a càrrec d'Assumpta Escarp i hagués continuat dirigint-la si no hi hagués hagut un nom de consens. Aquest ha estat, finalment, Salvador Illa, primer secretari del Vallès Oriental i coordinador del grup socialista a l'Ajuntament de Barcelona. Jaume Collboni es resistia a deixar escapar la seva mà dreta, però finalment ha cedit.

Però el principal problema estava en la figura de José Luis Jimeno, primer secretari de la federació del Vallès Occidental Sud. Jimeno va ser un dirigent molt pròxim a l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos. Deprés d'haver deixat l'alcaldia de Badia del Vallès l'any 2009, Jimeno va estar al consell comarcal, després al Consorci de Residus del Vallès Occidental i a partir del 2012 a l'Àrea Metropolitana de Barcelona com a assessor del PSC. Allà va estar fins al març del 2013, quan va deixar el lloc a l'AMB que va passar a ocupar Francisco Bustos, el germà de Manuel Bustos, quan es va quedar com a regidor sense cartera a l'Ajuntament de Sabadell un cop es va veure esquitxat pel cas Mercuri. 

Iceta volia situar ara Jimeno com a adjunt a Organització, un fet al qual Parlon s'hi va negar en rotund. L'alcaldessa i el seu equip van forçar el desplaçament d'Escarp de l'àrea d'Organització i també el trossejament de l'àrea perquè el poder no es concentri en un sol dirigent. Així doncs, l'adjunt és finalment l'alcalde de Palafrugell i primer secretari gironí, Juli Fernández, i Jimeno es queda finalment amb la branca de coordinació i implantació territorial.

Més presència territorial, la incorporació de Batet i Marín i Ros al pinyol
 
Com estava previst, Parlon és la nova secretària de Política Municipal. Les municipals del 2019 seran el seu principal cavall de batalla. En el pinyol del partit es manté l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que farà tàndem amb Iceta com a adjunta a la primera secretaria. Es mantenen hisòrics com Antoni Balmón, alcalde de Cornellà, al capdavant de la cartera d'Acció Municipal i guanyen pes rostres joves com l'eurodiputat Javi López, que es farà càrrec d'Impuls Europeu, i la portaveu del Parlament, Eva Granados, a càrrec de Política Institucional, Econòmica i Social.

Parlon ha jugat fort perquè tinguin cabuda alguns dels càrrecs territorials afins a la seva candidatura. És el cas de l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, que s'incorpora portant el comandament de Polítques d'Igualtat, o de l'alcalde de Terrassa, que es farà càrrec d'Habitatge. També s'incorpora Meritxell Batet a la nova secretaria d'Impuls Federal i com a rostre més visible dels diputats al Congrés que han trencat la disciplina de vot.