La campanya del 21-D ha tocat a la fi. Aquest dijous parlaran les urnes. Queda enrere la cursa electoral més anòmala de la història de Catalunya des de la mort de Franco. Una Generalitat intervinguda per l'Estat a través de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, un president, Carles Puigdemont, a l'exili, una part del Govern empresonat, els presidents de les principals entitats civils del sobiranisme reclosos i una presència important de simbologia espanyolista als carrers. L'escenari no pot ser més estrany i, el futur, incert.

La campanya ha estat plena de paradoxes: apel·lacions dels dirigents unionistes a la "reconciliació" i, alhora, declaracions d'altres dirigents reclamant mà dura contra els polítics empresonats; el president de la Generalitat fent campanya... des de Brussel·les; el vicepresident enviant missatges als mítings d'ERC... des d'una cel·la d'Estremera; dirigents sobiranistes com Jordi Turull, Josep Rull o Carles Mundó passant, en pocs dies, de dormir a la presó a participar en debats electorals; antics dirigents d'Unió sumant a la candidatura del PSC; el partit que ha aplicat el 155, el PP, en situació desesperada a les enquestes, mentre que Ciutadans, força jove que no té cap alcalde a Catalunya, aspirant a la primera posició...

La situació dona per més d'un diccionari. Aquesta és la tria de NacióDigital per sintetitzar la campanya. Els termes del 21-D, de la A a la Z.      

[seguiment2]313[/seguiment2]