11
de juny
de
2022, 17:19
Actualitzat:
17:26h
En el temps que va del congrés del PP a Sevilla a les declaracions sobre una situació d'apartheid a les escoles catalanes van només dos mesos de mandat d'Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la dreta espanyola. El 2 d'abril, el dirigent gallec era entronitzat per un 98% dels compromissaris del seu partit. S'inaugurava un temps nou i el líder el va encetar amb un to diferent, molt més modulat, i un llenguatge centrat en l'economia i més allunyat de les guerres culturals que tant agraden un potent sector dels populars.
"No he vingut a insultar el president del govern, he vingut a derrotar-lo" va ser la frase feliç de Feijóo que ha repetit alguns cops. Un senyal aparent d'un canvi de discurs. Per circumscriure des del primer moment els límits del gir al centre, ja al mateix congrés Feijóo va deixar clar que "moderació no és tebiesa" i que tampoc es produiria una inflexió en política territorial ("la sobirania no és negociable"). En altres aspectes, en canvi, sí que semblava que hi havia un gir, com quan va elogiar les llengües no castellanes de l'estat i es va mostrar obert a pactes d'estat. Però a mesura que han passat els dies, Génova ha mostrat una posició rocosa en els postulats del partit.
Els pactes amb Vox
Feijóo es va inaugurar amb un pacte de govern del PP i Vox a Castella i Lleó. El líder conservador no va badar boca i es va limitar a no assistir a la presa de possessió de Fernández Mañueco a Valladolid, per evitar una fotografia compromesa. Iniciada ja la campanya electoral a Andalusia, Génova no ha donat cap senyal que rebutja governar amb Macarena Olona en cas que la suma sigui imprescindible. Feijóo tan sols ha enunciat que l'objectiu del seu partit és obtenir prou escons perquè els ultres no siguin necessaris.
Thatcherisme fiscal
El president del PP ja ha mantingut els primers contactes institucionals amb els agents socials. Els missatges que llança Feijóo no poden ser més clars. Reclama una reducció d'impostos per "tornar els diners als ciutadans". El que diu sona bé a la CEOE, però no pas als sindicats. Propugna moderació salarial, però a diferència del pacte de rendes que defensa la Moncloa, Feijóo no diu res dels dividends de les grans companyies. Reclama baixar l'IRPF, però quan va governar Galícia, les tres rebaixes que va fer de l'impost van ser molt menors de les promeses. El 2007, va trigar tres anys a fer-ho. El 2014, va prometre la rebaixa d'un punt que va quedar reduït a la meitat. Però Sánchez, en la sessió de control al Congrés, va dir que el PP "sempre abaixa els impostos quan és a l'oposició".
El primer xoc amb Sánchez
Dimarts passat, Feijóo va protagonitzar el primer xoc dialèctic amb Pedro Sánchez. Va ser en la sessió de control al Senat. Va ser una intervenció que va delatar moltes claus del que pot ser l'actitud del polític gallec. Després de criticar les "desqualificacions i insults" de les sessions de control dels darrers anys, el cap de l'oposició va fer un discurs molt dur. De cop, va escometre contra Sánchez pels seus pactes amb forces sobiranistes i el va acusar "d'anar en direcció contrària a Espanya". Feijóo va dir que la del PP era una oposició d'Estat, però que els aliats de la investidura estaven "contra l'Estat". Eren els grans temes de l'etapa de Pablo Casado, només que amb paraules menys gruixudes.
Feijóo, en la mateixa sessió de control al Senat, no va respondre a Sánchez quan aquest li va reclamar que accedís a la renovació del CGPJ i del Tribunal Constitucional, que espera des de fa anys. Són institucions on el PP conserva la majoria. Aquesta serà una prova del cotó per apamar fins a on arriba el canvi anunciat per l'expresident de la Xunta.
Contra l'escola catalana
Les declaracions de Feijóo acusant el Govern de no complir la llei en el tema de la sentència del 25% ha estat l'últim senyal de les limitacions de la suposada estratègia moderada del líder del PP. "Apartheid lingüístic" va ser l'expressió utilitzada. De fet, era la mateixa que Pablo Casado va emprar fa uns mesos. L'exlíder també va comparar la situació dels castellanoparlants a Catalunya amb la de la comunitat negra a Alabama els anys seixanta. Feijóo ha pensat més en Àfrica del Sud. Les paraules de Feijóo van posar aigua al vi després de la seva intervenció a les jornades del Cercle d'Economia, on va fer un discurs tecnocràtic i va receptar "més economia i menys política" a Catalunya, sense massa controvèrsies.
Dos mesos després de la seva elecció com a president del PP, Alberto Núñez Feijóo sembla plenament immergit en la maledicció històrica que fa de la dreta espanyola no acabi d'homologar-se amb els partits conservadors, democristians o liberals d'Europa. Els més optimistes consideren que la duresa de Feijóo obeeix a la campanya andalusa i el temor a un bon resultat de l'extrema dreta. I que, passat aquest moment, tornarà el gir centrista. De moment, Feijóo viu pendent de no perdre pistonada cap a Vox i l'única moderació que predica és la de salaris.
"No he vingut a insultar el president del govern, he vingut a derrotar-lo" va ser la frase feliç de Feijóo que ha repetit alguns cops. Un senyal aparent d'un canvi de discurs. Per circumscriure des del primer moment els límits del gir al centre, ja al mateix congrés Feijóo va deixar clar que "moderació no és tebiesa" i que tampoc es produiria una inflexió en política territorial ("la sobirania no és negociable"). En altres aspectes, en canvi, sí que semblava que hi havia un gir, com quan va elogiar les llengües no castellanes de l'estat i es va mostrar obert a pactes d'estat. Però a mesura que han passat els dies, Génova ha mostrat una posició rocosa en els postulats del partit.
Els pactes amb Vox
Feijóo es va inaugurar amb un pacte de govern del PP i Vox a Castella i Lleó. El líder conservador no va badar boca i es va limitar a no assistir a la presa de possessió de Fernández Mañueco a Valladolid, per evitar una fotografia compromesa. Iniciada ja la campanya electoral a Andalusia, Génova no ha donat cap senyal que rebutja governar amb Macarena Olona en cas que la suma sigui imprescindible. Feijóo tan sols ha enunciat que l'objectiu del seu partit és obtenir prou escons perquè els ultres no siguin necessaris.
Thatcherisme fiscal
El president del PP ja ha mantingut els primers contactes institucionals amb els agents socials. Els missatges que llança Feijóo no poden ser més clars. Reclama una reducció d'impostos per "tornar els diners als ciutadans". El que diu sona bé a la CEOE, però no pas als sindicats. Propugna moderació salarial, però a diferència del pacte de rendes que defensa la Moncloa, Feijóo no diu res dels dividends de les grans companyies. Reclama baixar l'IRPF, però quan va governar Galícia, les tres rebaixes que va fer de l'impost van ser molt menors de les promeses. El 2007, va trigar tres anys a fer-ho. El 2014, va prometre la rebaixa d'un punt que va quedar reduït a la meitat. Però Sánchez, en la sessió de control al Congrés, va dir que el PP "sempre abaixa els impostos quan és a l'oposició".
El primer xoc amb Sánchez
Dimarts passat, Feijóo va protagonitzar el primer xoc dialèctic amb Pedro Sánchez. Va ser en la sessió de control al Senat. Va ser una intervenció que va delatar moltes claus del que pot ser l'actitud del polític gallec. Després de criticar les "desqualificacions i insults" de les sessions de control dels darrers anys, el cap de l'oposició va fer un discurs molt dur. De cop, va escometre contra Sánchez pels seus pactes amb forces sobiranistes i el va acusar "d'anar en direcció contrària a Espanya". Feijóo va dir que la del PP era una oposició d'Estat, però que els aliats de la investidura estaven "contra l'Estat". Eren els grans temes de l'etapa de Pablo Casado, només que amb paraules menys gruixudes.
Feijóo, en la mateixa sessió de control al Senat, no va respondre a Sánchez quan aquest li va reclamar que accedís a la renovació del CGPJ i del Tribunal Constitucional, que espera des de fa anys. Són institucions on el PP conserva la majoria. Aquesta serà una prova del cotó per apamar fins a on arriba el canvi anunciat per l'expresident de la Xunta.
Contra l'escola catalana
Les declaracions de Feijóo acusant el Govern de no complir la llei en el tema de la sentència del 25% ha estat l'últim senyal de les limitacions de la suposada estratègia moderada del líder del PP. "Apartheid lingüístic" va ser l'expressió utilitzada. De fet, era la mateixa que Pablo Casado va emprar fa uns mesos. L'exlíder també va comparar la situació dels castellanoparlants a Catalunya amb la de la comunitat negra a Alabama els anys seixanta. Feijóo ha pensat més en Àfrica del Sud. Les paraules de Feijóo van posar aigua al vi després de la seva intervenció a les jornades del Cercle d'Economia, on va fer un discurs tecnocràtic i va receptar "més economia i menys política" a Catalunya, sense massa controvèrsies.
Dos mesos després de la seva elecció com a president del PP, Alberto Núñez Feijóo sembla plenament immergit en la maledicció històrica que fa de la dreta espanyola no acabi d'homologar-se amb els partits conservadors, democristians o liberals d'Europa. Els més optimistes consideren que la duresa de Feijóo obeeix a la campanya andalusa i el temor a un bon resultat de l'extrema dreta. I que, passat aquest moment, tornarà el gir centrista. De moment, Feijóo viu pendent de no perdre pistonada cap a Vox i l'única moderació que predica és la de salaris.