Llanos de Luna i Albert Rivera entraven a la sala rient i conversant alegrement. Tot un presagi. A la presentació de la Marca España a Barcelona, fa menys d'un mes, hi havia caspa. Força caspa. Molta caspa. Aquell tipus d'empresari que veu en Gay de Montellà tot un referent a seguir, vaja. Suposo que el pobrissó d'en Juan Carlos Gafo devia ser-hi. Llavors no pintava gaire cosa. La mateixa cosa que pinta la Marca España en la promoció dels productes catalans, de fet.

L'Alt Comissionat per a la Marca España, Carlos Espinosa de los Monteros, ens va intentar convèncer que l'Estat està fent esforços arreu del món per associar Espanya a tradició i modernitat, a solidesa i solidaritat. I, també, a diversitat. Sí, sí, a diversitat. Diversitat... de fauna. Diversitat... de flora. Diversitat... de climes. De la diversitat cultural o lingüística, pràcticament ni mu. De los Monteros no va creure ni necessari mirar de caure simpàtic als empresaris barcelonins fent alguna referència al català. Potser va creure que, amagant la catalanofòbia dels seus col·laboradors, ja feia prou. Espanya és España, que quedés ben clar. I De Luna i Rivera somreien amablement.

En un atac de gosadia, qui els escriu va gosar preguntar-li a De los Monteros en què beneficiava la Marca España a un producte fa uns anys tan espanyol com el cava català. Descol·locat, tan sols va saber dir que feia uns dies havia brindat amb cava amb els seus companys de despatx. Una resposta de nivell còsmic. Aquell dia, Gafo devia haver alçat la copa, suposem. Potser es va ennuegar. Potser va escopir. En tot cas, ara ha tingut els seus cinc minuts de glòria que ens va prometre en Warhol. "No merecen nada", ens diu. Quin nivellàs, l'Estat. Salut, company.