L'alcalde de Sant Pere de Torelló (Osona) i portaveu de Decidim.cat, Jordi Fàbrega, ha explicat que 71 municipis de tot Catalunya ja han aprovat una moció de suport a la iniciativa de la societat civil d'organitzar consultes populars. A més, ha avançat que 45 localitats més ho podrien fer abans de 15 dies.
Pel que fa a les possibles dates per celebrar la consulta, Fàbrega ha explicat que des de Decidim.cat es recomanen tres dies concrets: 12 de desembre, 28 de febrer i 25 d'abril. El portaveu ha explicat que algú havia parlat de fer-ne el 13 de desembre, però aquest dia es celebra la tradicional Marató de TV3. També ha explicat que es proposen tres dates diferents perquè 'és interessant que la resposta sigui unitària, i hi ha pobles amb situacions més madures que altres'.
La reunió de càrrecs electes també ha servit per la creació d'un protocol per saber què és el que s'ha de fer a l'hora d'organitzar una consulta. Hi ha tots els passos, també la pregunta que es recomana que sigui objecte de votació: 'Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?'.
Un altre dels acords ha estat la creació d'una coordinadora nacional de les consultes per la independència, entre Decidim.cat com a representant d'alcaldes i regidors, les entitats cíviques més representatives (Òmnium Cultural, Plataforma pel Dret a Decidir, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia i Deumil.cat). Alhora, i sota la direcció de la coordinadora, es formarà una comissió tècnica encapçalada per Alfons López Tena.
D'altra banda, Fàbrega ha ressaltat la creença que hi ha des de Decidim.cat que el fenomen de els consultes anirà creixent: 'Creiem en l'efecte dominó o taca d'oli. Cada cop hi ha més gent que vol tirar endavant aquestes consultes, fins i tot a títol individual. Això demostra que la gent veu com actua un estat espanyol que no reconeix el dret a determinar quin futur volem, entre ells la independència'.
Fàbrega fins i tot ha declarat que el fenomen encetat des d'Arenys de Munt (Maresme) "és un toc d'atenció a l'estat espanyol i a les forces polítiques catalanes. El debat sobre la independència no és una utopia, és un debat d'avui i que entra també en sintonia amb la crisi. Per què? Tot i el bon acord de finançament, és obvi que l'augment d'impostos representa aquesta xifra que es va aconseguir fa poc. Només la independència ens pot fer sortir de la crisi", ha sentenciat.
El protocol organitzatiu estableix les bases per tirar endavant els referèndums. A banda de les dates i la pregunta en concreta, es fixen altres punts per desenvolupar-les amb normalitat i garanties.
S'estableix, per exemple, que les persones amb dret a vot han de ser els majors de 16 anys que estiguin empadronats al municipi, siguin de la nacionalitat que siguin.
També es recorda que l'èxit del referèndum d'Arenys es va deure a dos factors: 'un gran nombre de gent i entitats motivades i actives, sense exclusions, que són capaços d'obviar les seves diferències en altres àmbits per treballar colze a colze. I alcalde i regidors impulsant activament i treballant per la consulta'.
Es ressalta, d'altra banda, la 'dificultat tècnica' que comporta no poder comptar amb la llista d'electors, cens estatal o padró municipal, així com la 'dificultat política' que és 'la hostilitat i persecució per part de les autoritats espanyoles'. Tot i això, s'encoratja que es poden vèncer aquestes dificultats seguint l'exemple d'Arenys establint un sistema electoral 'del màxim rigor' i 'no comptant per res amb cap institució pública, per evitar que les institucions espanyoles exigissin responsabilitats administratives o penals a alcaldes o regidors'.
Finalment, el protocol fixa tots els passos a seguir per organitzar el referèndum: des de vuit setmanes abans, aproximadament, que seria quan es difondria el dia i hora de la consulta, fins els actes de promoció de la jornada de vot.
