Arenys de Mar té gust d'estiu. De sèpia a la planxa i cervesa fresca. a diferència de l'independentisme que només té la duresa de la sèpia massa feta i l'amargor de la cervesa calenta.I això s'ha pogut viure aquest vespre al Teatre Principal de la població que va fer nèixer el Calisay en un debat sobre la independència organitzat per la heroica Assemblea Nacional Catalana on han participiat les primeres espases dels partits obertament independentistes.

El debat, correcte i educat, ha servit per demostrar per enèsima vegada que, malgrat tot, l'independentisme continua desunit, confós i a l'expectativa. Perdut en debats secundaris i aflebit per una retòrica complexa, imprecisa i molt, massa, catalana. De fet, la independència és pels independentistes com una debilitat, tothom en té una.

Ni l'Oriol Junqueras, d'ERC, ni Alfons López Tena, SI, ni Josep Manel Ximenis, CUP, ni la presidenta de la ANC, Carme Forcadell, ni Ignasi Planas, de Rcat, ni Josep Maria Casals, de CDC -en substitució de Carels Campuzano-, moderats laboriosament pel periodista Vicenç Partal, s'han posat d'acord en el com, ni en el què ni, fins i tot, en el per què de la independència. Només s'han posat d'acord en què tots la volen, que ja és molt.

La primera diferència tangible ha estat la terminologia que emprava cada representant. Mentre Casals i Ximenis parlaven d'Estat propi, Junqueras brandava el terme República catalana, Tena diferenciava que ell reclama un "estat independent, que era més clar i com ho entenen els 200 estats que cohabiten el món".

Els matisos no han acabat aquí ja que Ximenis ha estat l'encarregat d'obrir la llauna del per què volem un estat independent."Volem un estat per què també ens ofegui Abertis o d'un sistema econòmic com l'actual?", ha preguntat a un públic que feia cara de tot llevat de comité bolxevic en ple repartiment de la tundra russa. Fins i tot, el reagrupat Planas s'ha vist obligat a confessar que estaria disposat a "renunciar a la ideologia per tal d'assolir la independència".

L'altre gran debat ha estat sobre el com arribar a la independència, el consagrat referèndum o consulta, depèn dels gustos. Junqueras s'ha mostrat disposat a declarar-la unilateralment, quan "les hegemonies siguin clares" i Tena ha demanat no encaparrar-se en el referèndum perquè "no fa cap falta". Planas s'ha alienat amb Tena en defensar que "celebrar unes les eleccions, a diferència d'un referèndum, és l'únic que els espanyols no poden prohibir". Forcadell, defensora del referèndum que planteja l'Associació de Municipis per la Independència, s'ha fet enrere amb un clam clar: "Declareu la independència com volgueu, però declareu-la".

Sortosament no tot han estat diferències. Tots han coincidit amb Junqueras que "l'hora que pateix Catalunya és greu". I que això del pacte fiscal no s'ho creu ningú. I atenció perill: quan el representant de CDC ha insistit en l'independentisme del seu partit, ha estat xiulat. L'independentisme està dividit, sí, però està més viu que mai i no es vol deixa prendre el pèl. El debat d'Arenys, n'ha estat testimoni.