Com serà el referèndum? Amb quines garanties legals se celebrarà? Quin serà el cens que es fara servir? Amb quins ajuntaments es pot comptar per organitzar la consulta vinculant? En quins termes es durà a terme la desconnexió? Quan es tramitaran les dues normes que han de regir la fase definitiva del procés català? Són només algunes de les preguntes que es generen automàticament quan es pensa en la llei del referèndum i en la llei de transitorietat jurídica, pilars legals dels propers mesos. La primera es presentarà demà dimarts al Parlament en un acte obert a tots els diputats promogut per Junts pel Sí i la CUP, mentre que la segona es coneixerà més endavant. Què sabem del cert, fins ara, de tot plegat?

La llei del referèndum, per exemple, s'encarrega de regular aspectes com el cens, la participació dels ajuntaments, la protecció legal dels funcionaris i el paper de la Sindicatura Electoral de Catalunya, que farà de junta electoral. Fonts de Junts pel Sí explicaven fa unes setmanes a NacióDigital que el cens "està en mans de la Generalitat", i que s'estava buscant la manera de legitimar-lo. Aquest serà un dels missatges que es traslladaran demà a la ciutadania en l'acte que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Marta Rovira protagonitzaran al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per explicar les garanties del referèndum. La Generalitat va demanar la cessió del cens, en mans de l'Estat, sense èxit.

Al llarg de les últimes setmanes, segons fonts de la coalició independentista, s'ha abordat una qüestió fonamental: el paper dels ajuntaments. El Govern s'ha posat en contacte amb els municipis per tal de classificar-los entre els que col·laboraran amb el referèndum i els que no tenen intenció de fer-ho. La llei que s'ha preparat establirà que l'executiu pugui suplir els ajuntaments que no vulguin participar en la votació. La norma especificarà que la Generalitat podrà habilitar col·legis electorals i assignar el personal necessari a cada poble per tal de superar les traves que es puguin posar. Els consistoris de Cornellà i Lleida, que sumen 225.000 habitants, ja han deixat clar que no es posaran a disposició de la Generalitat.

[blockquote]El Govern té preparada la llista de col·legis electorals per fer el referèndum fins i tot en cas que hi hagi ciutats que no vulguin decidir locals específics[/blockquote]
En aquest sentit, el Govern tindrà a punt un "algoritme" segons el qual es triarà el local de titularitat de la Generalitat que sigui més proper a l'habitual en cada convocatòria electoral per tal que la ciutadania s'hi acosti a votar. L'executiu es planteja actuar quan "falli la cadena de normalitat", i té intenció de presentar a l'acte del TNC la llista de col·legis electorals. La intenció del Govern, com ha verbalitzat més d'una vegada Junqueras, és que el referèndum s'assembli el més possible a unes eleccions. Un dels problemes que s'han de solucionar amb rapidesa és la compra d'urnes, que ha fet aflorar de nou les tensions entre el PDECat i ERC.

La llei del referèndum inclourà també la borsa de 4.500 voluntaris que faran d'agents electorals i de "representants de l'administració" durant l'1 d'octubre. El procés comptarà amb més de 72.000 persones, a banda, triades per sorteig. Són els ciutadans a qui els tocarà formar part del dispositiu de les meses. S'escollirà, com passa en els comicis regulars, tres titulars, tres primers suplents i tres segons suplents per cada mesa. Es compta que hi hagi fins a 8.000 urnes, el concurs públic de les quals va quedar desert la setmana passada.

Quins són els principis que es fan servir per aixoplugar les normes? Segons han explicat La Vanguardia, RAC1 -mitjans del Grupo Godó- i Catalunya Ràdio, la llei arrenca citant el pacte internacional sobre drets civils i polítics aprovat per l'ONU l'any 1966 i incorporat per Espanya onze anys més tard. També es refereix a una resolució de l'any 1999 de la Cort Internacional de Justícia de L'Haia sobre la promoció del dret a la democràcia. També es fa referència a totes les resolucions sobre l'autodeterminació aprovades pel Parlament.

Desconnexió amb toc social

La llei del referèndum, finalment, s'ha separat de la llei de transitorietat. Aquesta norma, que s'ha treballat durant anys al Parlament amb gran secretisme i que ja és en mans de Puigdemont i de Junqueras, està previst que es tramiti més endavant. La idea és que entri en vigor només si el "sí" a la independència s'imposa l'1 d'octubre. Inclou aspectes socials com ara la dació en pagament o la revalorització de les pensions, tal com va anunciar fa setmanes NacióDigital, per afermar el caràcter vinculant de la normativa i per costar els "comuns" al consens pel referèndum. Fins ara, se'n mantenen allunyats.

[blockquote]Els aspectes socials de la llei de transitorietat jurídica estan pensats per seduir els "comuns" i tranquil·litzar els pensionistes[/blockquote]
La dació en pagament era, precisament, una de les reivindicacions que enarborava Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, en els seus temps com a activista. La revalorització de les pensions està pensada per contrarestar els temors en el col·lectiu de gent gran, que especialment el PP ha mirat de desestabilitzar assenyalant que les prestacions, en una Catalunya independent, estarien en perill. L'independentisme acostuma a a deixar clar que les pensions estan més segures en un estat català que no pas dins d'Espanya. El govern espanyol ha anat buidant la guardiola de les prestacions progressivament fins al punt que ha hagut de concedir un crèdit a la seguretat social per poder pagar l'extra del mes de juliol.