El debat d'aquesta setmana també ha servit per constatar les discrepàncies existents dins l'independentisme, perquè si en algun espai no s'esforcen a dissimular és al Congrés. Que la moció hagi coincidit amb la visita de la delegació europea que estudia el cas Pegasus, carpeta que ha tornat a enfrontar Junts amb ERC, només ha fet evident la distància entre els principals actors del moviment. Aquest és el paisatge general que deixa una setmana al Congrés dissenyada per enfocar el cicle electoral que arrencarà el 28-M amb les municipals i les autonòmiques a bona part de l'Estat, on estarà en joc un botí marcat també per la política de pactes.
Un tàndem a l'espera de la fórmula Sumar
Sánchez i Díaz van dissenyar al detall les intervencions. El president espanyol es va dedicar a rebatre els arguments de Santiago Abascal -el PSOE necessita equiparar l'extrema dreta amb el PP, i viceversa, per continuar a la Moncloa-, i la vicepresidenta segona va encarregar-se de la resposta a Ramón Tamames, el dissortat candidat de la moció. La coordinació exemplifica fins a quin punt l'esquerra ha pres consciència que només funcionant amb certa unitat podran mantenir el poder i evitar que hi arribi Feijóo. Si la moció aspirava a il·luminar les esquerdes de la coalició -que hi són, com demostren la llei del "només sí és sí" o la reforma de la llei mordassa-, aquí va fracassar. Sánchez, això sí, necessita que Díaz posi cert ordre a Sumar, espai dins del qual Unides Podem aspira a tenir un pes decisiu com a partit estructurat. A les figures d'Irene Montero i Ione Belarra s'hi suma la de Pablo Iglesias, que amb els seus altaveus -sempre a un volum relativament alt- continua marcant el pas de tot allò que es mou a l'esquerra del PSOE.Sánchez, rumb a Pequín
En paral·lel als avatars electorals, el president espanyol continua consolidant el seu paper en l'esfera internacional. Una demostració palpable és la invitació de Xi Jingping a Pequín a finals de la setmana vinent en un moment en què la Xina està intentant exercir un presumpte paper de mediador en la guerra a Ucraïna. Sánchez assumirà al juny la presidència de torn de la Unió Europea (UE), càrrec que entomarà amb la voluntat de deixar-hi un cert llegat en clau interna i externa, i també com a possible palanca per noves responsabilitats si ha de deixar la Moncloa. La projecció internacional -amb beneficis palpables, com ara el topall ibèric al preu del gas- és un dels elements que el PSOE jugarà en les properes eleccions davant Feijóo.Feijóo-Abascal, duel entre famílies
Un bon coneixedor de les bambolines del PP sostenia aquesta setmana que al líder del PP se li nota una certa "mandra" en l'aterratge a Madrid, perquè a Galícia ho tenia tot controlat i a la capital de l'Estat encara ha d'agafar rutines i prendre mides al poder vist des de prop. Un dels fronts que tindrà de cara al cicle electoral serà establir quin tipus de relació vol amb Vox, una extrema dreta que es projecta com a indispensable per arribar a la Moncloa en un Congrés sense majories absolutes. Farà com a Castella i Lleó, amb Vox marcant el pas del president regional i membre del PP? Optarà per la via d'Isabel Díaz Ayuso, que en va tenir prou amb una abstenció per ser escollida presidenta a Madrid després d'un resultat esclatant? De la resolució d'aquest dilema també en dependrà el seu futur al capdavant dels populars, on hi ha dos noms -Ayuso i el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla- que trauran el cap si no es recupera la Moncloa. La dreta -tot l'espectre- fa temps que aireja les batalles entre famílies.
Santiago Abascal i Ramón Tamames. Foto: Europa Press
